Un treballador no pot perdre automàticament els seus drets a vacances retribuïdes per no haver-les sol·licitat

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en una important sentència de 6 de novembre de 2018 sobre els assumptes acumulats C-569/16 i C-570/16, ha declarat que el Dret de la Unió s’oposa al fet que un treballador perdi automàticament els dies de vacances anuals retribuïdes a què tenia dret en virtut del Dret de la Unió i, consegüentment, el seu dret a una compensació econòmica en concepte de vacances anuals retribuïdes no gaudides pel sol fet de no haver sol·licitat les vacances abans de l’extinció de la relació laboral (o durant el període de referència).

La justícia europea ha resolt d’aquesta manera les qüestions elevades pel Tribunal Superior del Contenciós Administratiu de Berlín-Brandenburg i el Tribunal Suprem del Laboral, tots dos d’Alemanya, sobre dos ciutadans diferents alemanys als quals es va denegar una compensació econòmica pels dies de vacances no gaudits.

El treballador solament pot perdre aquests drets si l’empresari li ha permès efectivament, en particular informant-lo de manera adequada, agafar els dies de vacances en temps útil, extrem que ha de provar l’empresari.

En canvi, si l’empresari demostra que el treballador es va abstenir deliberadament i amb ple coneixement d’agafar les seves vacances anuals retribuïdes després d’haver-ne pogut exercir efectivament el seu dret, el Dret de la Unió no s’oposa a la pèrdua d’aquest dret ni, en cas d’extinció de la relació laboral, a la consegüent falta de compensació econòmica.

Atenció. L’empresari ha de fer tot el necessari i el que estigui al seu abast perquè el treballador gaudeixi de les seves vacances, “incitant-lo, si escau formalment, a fer-ho, i informar-lo de manera precisa i oportuna per assegurar que aquestes vacances segueixin podent garantir a l’interessat el descans i l’oci als quals pretenen contribuir”, i si així i tot no les gaudeix, serà llavors quan “es perdran al final del període de meritació o d’un període de pròrroga, o en extingir-se la relació laboral, quan l’extinció té lloc durant aquest període”.

En aquest sentit, la sentència afegeix que qualsevol interpretació de les lleis europees que pugui incitar al treballador a abstenir-se de gaudir les seves vacances amb la finalitat d’augmentar la seva remuneració “és incompatible amb els objectius que persegueix l’establiment del dret a vacances anuals retribuïdes”.

Finalment, el Tribunal de Justícia de la UE precisa que la sentència s’aplica tant a ocupadors públics com a empresaris privats.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.