UN NOU PROCEDIMENT DE NEGOCIACIÓ DE DEUTES DELS EMPRESARIS: L’ACORD EXTRAJUDICIAL DE PAGAMENTS

La Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització (més coneguda com “Llei d’emprenedors”), introdueix reformes de la més variada índole. En matèria concursal, es flexibilitza el requisit del quòrum de creditors financers necessari per a l’homologació judicial d’acords de refinançament i es regulen els acords extrajudicials de pagaments com a mecanismes de negociació extrajudicial amb els creditors.

En concret, per la seva novetat i importància en l’àmbit concursal, volem informar-los d’aquest nou procediment, que s’introdueix en la Llei concursal, denominat acord extrajudicial de pagaments, un mecanisme que pretén la negociació extrajudicial d’un pla de pagaments (exclosos els deutes de dret públic, per exemple amb la Seguretat Social i Hisenda) amb els creditors, com a alternativa al concurs i a l’acord de refinançament formal.

Acord extrajudicial de pagaments

La regulació dels acords extrajudicials de pagaments entra en vigor als 20 dies de la publicació de la Llei 14/2013 de suport a l’emprenedor al BOE (28-09-2013) i resultarà aplicable únicament als concursos declarats després d’aquesta data (els concursos declarats amb anterioritat a la data esmentada es continuaran regint fins a la seva terminació per la normativa concursal anterior).

Qui pot negociar un acord extrajudicial de pagaments?

Només poden negociar-lo l’empresari persona natural amb insolvència actual o imminent i amb un passiu inferior a 5 milions d’euros; i la persona jurídica en estat d’insolvència amb menys de 50 creditors o amb un actiu o passiu inferior a 5 milions d’euros, sempre que en tots dos casos es puguin sufragar les despeses de l’acord i el patrimoni i ingressos previsibles permetin un acord viable.

No podran negociar aquest tipus d’acords els qui en els últims 3 anys haguessin aconseguit un acord extrajudicial, homologat un acord de refinançament o haguessin estat declarats en concurs; els qui negociïn un acord de refinançament formal o hagin sol·licitat la declaració de concurs i la seva sol·licitud hagués estat admesa a tràmit; i qui tingui un creditor en situació de concurs que es vegi afectat per l’acord.

Quins crèdits es veuen afectats?

Els crèdits de dret públic i els crèdits amb garantia real (els creditors titulars de crèdits amb garantia real hauran de comunicar expressament al mediador la seva intenció d’intervenir en l’acord extrajudicial en el termini d’un mes des de la recepció de la convocatòria a la reunió amb els creditors) no podran veure’s afectats per l’acord, excepte acceptació expressa dels seus titulars. La resta de crèdits, inclosos els laborals, de proveïdors, d’entitats financeres (que no gaudeixin de garantia real), i fins i tot els crèdits subordinats, es veuran afectats per l’acord en condicions d’igualtat.

Un vegada admesa la sol·licitud d’acord extrajudicial de pagaments, el deutor haurà de sol·licitar l’ajornament dels crèdits de dret públic pendent d’ingrés. L’acord que resolgui el fraccionament o ajornament d’aquests crèdits es dictarà quan es formalitzi l’acord extrajudicial de pagaments i tindrà com a límit l’espera pactada en aquest, encara que la periodicitat dels terminis podrà ser diferent.

Termes de l’acord: contingut del pla de pagaments

Quant al contingut del pla de pagaments que es proposi als creditors, l’espera o moratòria no podrà superar els tres anys i la quitança o condonació no podrà superar el 25% de l’import dels crèdits, i inclourà una proposta de negociació de les condicions de préstecs i crèdits i, si escau, la fixació d’una quantitat en concepte d’aliments per al deutor i la seva família.

Qui és el mediador concursal?

La negociació i conclusió de l’acord correspon al denominat “mediador concursal”, que serà designat pel registrador mercantil del domicili del deutor si aquest és un empresari o una entitat inscriptible. En cas contrari, serà designat per un notari.

El mediador serà una persona natural o jurídica inscrita en el nou Registre de mediadors i institucions de mediació del Ministeri de Justícia i, a més de les condicions exigides per la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en afers civils i mercantils, haurà de reunir la condició d’advocat, economista o auditor amb almenys cinc anys d’experiència professional efectiva. Els seus honoraris s’establiran d’acord amb l’aranzel aprovat per als administradors concursals.

Com es desenvolupa el procediment?

• El deutor sol·licitarà el nomenament d’un mediador concursal a un notari del seu domicili, si és persona física, o al registrador mercantil del domicili social, si és empresari o persona jurídica inscriptible en el Registre mercantil. En la sol·licitud d’acord extrajudicial de pagaments el deutor farà constar l’efectiu i els actius líquids de què disposa, una llista de creditors (incloent als titulars de crèdits de dret públic i als que gaudeixin de garantia real), una relació de contractes vigents i una relació de despeses mensuals previstes.

• El nomenament recaurà de forma seqüencial entre les persones que figurin en la llista que subministri el Registre de mediadors i institucions de mediació del Ministeri de Justícia.

• Una vegada acceptat el seu nomenament, el mediador comprovarà l’existència i la quantia dels crèdits, remetrà als creditors un pla de pagaments dels crèdits pendents de pagament a la data de la sol·licitud i els convocarà a una reunió que se celebrarà dins els 2 mesos següents.

• Els creditors disposaran d’un termini de 10 dies naturals des de l’enviament de la proposta de pagament pel mediador per presentar alternatives o modificacions al pla. Si durant aquest termini els creditors que representessin almenys la majoria del passiu que necessàriament es veurà afectat per l’acord -exclosos els crèdits amb garantia real i els de dret públic- decidissin no continuar amb les negociacions, el mediador haurà de sol·licitar immediatament la declaració de concurs del deutor.

• Hauran d’assistir a la reunió tots els creditors convocats que no haguessin manifestat la seva aprovació o oposició. En cas contrari, els seus crèdits es qualificaran com a subordinats si la negociació fracassa i es declara el concurs del deutor.

• En la reunió es podran modificar el pla de pagaments i el pla de viabilitat que l’acompanya, sempre que no s’alterin les condicions de pagament dels creditors que no assisteixin per haver manifestat la seva posició en el termini de deu dies abans citat.

• Pel que fa al quòrum necessari per a l’aprovació del pla, s’exigeix el vot favorable d’almenys el 60% del passiu que s’hagi de veure afectat per l’acord (si el pla contempla la cessió de béns en pagament, el percentatge s’eleva al 75% i es requereix el vot favorable dels creditors amb garantia real sobre els béns afectats). Si no s’aconsegueixen les majories requerides, el mediador sol·licitarà immediatament la declaració del concurs, que es tramitarà com a consecutiu.

• El mediador concursal supervisarà el compliment de l’acord. Si estimés que ha estat incomplert, instarà el concurs consecutiu.

Quins efectes té la iniciació de l’expedient?

El deutor que opti per negociar un acord extrajudicial de pagaments es podrà beneficiar dels terminis que la Llei concursal estableix per sol·licitar la declaració de concurs (3 mesos des de la comunicació efectuada pel registrador mercantil o el notari que hagi designat el mediador en què es notifiqui al jutjat l’inici de negociacions per a l’aprovació de l’acord més 1 mes per sol·licitar la declaració de concurs).

Així mateix, des de la publicació de l’obertura de l’expedient, els creditors que es puguin veure afectats per l’acord no podran iniciar ni continuar cap execució sobre el patrimoni del deutor en tant es negociï l’acord i fins a un termini màxim de 3 mesos. Aquesta prohibició es mantindrà una vegada aprovat l’acord respecte dels deutes anteriors a la publicació de l’obertura de l’expedient. Els creditors amb garantia real podran decidir si inicien o continuen el procediment, en aquest cas no podran participar en l’acord extrajudicial.

Una vegada presentada la sol·licitud, el deutor podrà continuar amb la seva activitat empresarial o professional, si bé amb certes limitacions com no poder sol·licitar finançament, haver de tornar les targetes de crèdit que sigui titular a l’entitat emissora i no utilitzar mitjans de pagament electrònics.

Especialitats del posterior procediment concursal en cas de fracàs de l’acord: concurs consecutiu

Aquest procediment especial tindrà lloc en aquells casos en què es declari el concurs a sol·licitud del mediador concursal, del deutor o dels creditors, davant la impossibilitat d’arribar a un acord extrajudicial de pagaments o per incompliment o anul·lació de l’acord esmentat, circumstàncies aquestes que marquen les següents característiques d’aquest tipus de concurs:

• Excepte causa justa, el mediador concursal serà designat administrador concursal.

• Seran considerats com a crèdits contra la massa les despeses de l’expedient extrajudicial i la resta de crèdits generats durant la tramitació de l’expedient que conforme a la Llei tenen aquesta qualificació.

• El termini de dos anys per a la determinació dels actes rescindibles es comptarà des de la data de la sol·licitud de l’acord extrajudicial de pagaments.

• Els creditors que haguessin signat l’acord de pagaments no necessitaran sol·licitar el reconeixement dels seus crèdits.

• Quan el deutor sigui empresari persona física, si el concurs es qualifica com a fortuït, tots els deutes que no siguin satisfets en la liquidació -excepte els de dret públic- seran condonats si els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats són satisfets en la seva integritat.

• A l’anterior cal afegir que el concurs consecutiu s’obre necessàriament en la fase de liquidació (excepte en el supòsit d’insuficiència de massa activa).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.