«UN BON ASSESSOR ÉS AQUELL QUE NO ÉS DOLENT EN RES»
Ramells Ramoneda acumula prop de tres dècades d’experiència aportant solucions i oferint seguretat als seus clients en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i de control de gestió. Els gerents de l’empresa, Joaquim Ramells i Xavier Ramoneda, reconeixen que en el món de les assessories i les consultories «la competència és ferotge» i que «la principal dificultat rau en diferenciar-se». El bagatge en el sector que els dos socis poden acreditar els permet valorar la seva vocació amb perspectiva.
«Un dia vaig escoltar una definició d’un economista sobre la nostra feina que em va quedar gravada: “Un bon assessor és aquell que no és dolent en res”», afirma Ramoneda. Ramells assenteix, i tot seguit hi afegeix: «Fer-ho bé és una suma de petites coses, i les has de cuidar totes. És clar que has d’aspirar a ressaltar en alguna especialitat, però si no ets dolent en cap aspecte progresses més a poc a poc però ho fas d’una manera més segura».
Ramells i Ramoneda treballen plegats des de l’any 2002. «El boca-orella és fonamental a l’hora d’aconseguir nous clients», asseguren. La base d’aquesta xarxa de relacions professionals és, doncs, la confiança. Tot gravita al voltant del saber fer de l’assessor o consultor i de la seva capacitat de refermar complicitats en cada cas particular. Entre els valors que tant Ramells com Ramoneda remarquen per a definir un bon professional destaquen, per descomptat, els coneixements tècnics, però també una sèrie d’habilitats com ara l’empatia, la proximitat i el respecte escrupolós per la confidencialitat. «Sobretot, t’has de posar en la pell de l’altre i comprendre la importància que per a un client té una qüestió determinada», manifesta Ramoneda, que es mostra convençut que qualsevol detall compta a l’hora de conservar i consolidar una relació satisfactòria amb el client.
Ramells, que compleix 28 anys treballant en el sector, recorda perfectament el dia en què, dies abans de finalitzar la llicenciatura de Ciències Econòmiques i Empresarials, es va acostar al taulell d’anuncis de la universitat i va pensar: «Una assessoria deu ser un lloc òptim per a practicar tots els coneixements apresos». Sis mesos després d’aquell primer contacte amb la professió endegava, amb un company, el seu propi despatx, amb una bossa de clients, aleshores modesta, que s’ha vist incrementada amb el pas del temps. «Fins que no es consolida el projecte, poden passar uns quants anys. Convé no desesperar. En el nostre cas el creixement ha estat lent, però sostingut», afirma.
Les responsabilitats d’un assessor o un consultor exigeixen estar sempre atent a les novetats i actualitzar constantment tant els coneixements teòrics com la seva aplicació pràctica. «Aleshores ja era complicat obrir-se camí en el mercat, però ara déu n’hi do», opina Ramoneda. Entre altres factors a considerar, i que han modificat les condicions del sector, creuen que cal tenir present el descens generalitzat de les tarifes dels tècnics: «Tots ens hem hagut d’espavilar moltíssim, en aquest sentit». Ambdós aconsellen diversificar el tipus de clients (segons edat, sector, etc.) per tal de minimitzar els riscos del negoci.
Una altra de les claus d’una assessoria, segons Ramoneda, és la capacitat dels seus màxims responsables de delegar feina i de construir un grup de treball eficaç: «Un despatx és millor o pitjor en funció de la dependència que tingui de tu. Si depèn molt de tu, no val res. Si depèn d’una forma lineal de tots els treballadors, en canvi, té molt de valor, perquè en el dia a dia necessites persones que també hagin generat prou confiança en els clients». Aquesta confiança, doncs, necessària per fidelitzar el públic, també depèn, indefugiblement, de les petites confiances que l’equip sàpiga teixir.