Requisits per a deduir l’IVA: més enllà de les factures

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), mitjançant resolució de data 27 de setembre de 2024 ha establert importants criteris relacionats amb les devolucions de l’IVA suportat per empresaris i professionals no establerts en el territori d’aplicació de l’impost.

Aquesta resolució aborda els requisits per a la deducció i devolució de quotes suportades, aclarint aspectes fonamentals sobre l’acreditació d’operacions i el tractament de la falta de justificació de pagaments.

El TEAC estableix que el pagament de les factures no és un requisit obligatori per a la devolució de l’IVA suportat per no establerts, segons l’article 119 de la Llei de l’IVA. La falta de justificants de pagament no és suficient per si sola per denegar la devolució, i és necessària una comprovació addicional que demostri la inexistència o falsedat de les operacions. Aquest criteri reforça els drets dels contribuents i flexibilitza la valoració de proves, que permet l’aportació de documentació en via revisora. La resolució anul·la actes administratius que van denegar devolucions basant-se únicament en la falta de pagaments acreditats.

I. Context i resolució del cas

1. Fets principals:

• L’entitat reclamant va sol·licitar devolucions de l’IVA suportat per períodes fiscals de 2021 i 2022, presentant factures i justificants de pagament.

• L’Oficina Nacional de Gestió Tributària va denegar parcialment aquestes devolucions, argumentant falta de documentació adequada per a acreditar el pagament de les factures relacionades amb les operacions declarades.

2. Decisió del TEAC:

• S’admet documentació aportada en via de revisió, inclosos els extractes bancaris i declaracions de proveïdors.

• El TEAC conclou que la falta de justificació del pagament de factures no és, per si sola, prou motiu per a denegar la devolució de les quotes suportades, tret que es demostri que les operacions documentades són fictícies.

3. Resultat:

• El TEAC estima la reclamació i anul·la els actes administratius que van denegar parcialment les devolucions, ordenant la devolució de les quotes suportades inicialment rebutjades.

II. Principals criteris del TEAC

1. Acreditació de la realitat de les operacions:

• L’article 119 de la Llei de l’IVA no exigeix expressament l’acreditació del pagament com a requisit per al dret a la devolució.

• La realitat de les operacions ha de ser comprovada a través d’una valoració integral de la documentació aportada, incloses les certificacions de proveïdors i altres mitjans de prova vàlids.

2. Aportació de proves en via de revisió:

• La resolució reafirma que es poden presentar proves addicionals en la via econòmica administrativa, sempre que no existeixi abús o malícia en la conducta del reclamant.

• El TEAC considera que l’Administració ha de valorar aquestes proves abans de denegar la devolució sol·licitada.

3. Esforç addicional en la comprovació:

• La denegació de devolucions basades únicament en la falta de justificants de pagament és insuficient.

• L’Administració ha de demostrar, mitjançant comprovacions addicionals, que les operacions documentades són inexistents o falses.

III. Implicacions per a contribuents i administracions

1. Per als contribuents:

• Podran exercir el dret a la devolució de l’IVA suportat, fins i tot en cas d’absència de justificants de pagament, sempre que acreditin la realitat de les operacions mitjançant altres mitjans vàlids.

• En via de revisió, és possible aportar proves addicionals per a sostenir la sol·licitud de devolució.

2. Per a l’Administració Tributària:

• La resolució emfatitza la necessitat d’una anàlisi exhaustiva de la documentació aportada, evitant decisions basades únicament en la falta de justificants de pagament.

• Es reforça l’obligació de comprovar la falsedat de les operacions abans de denegar devolucions.

La resolució del TEAC inclou criteris significatius que convé detallar i reflexionar, ja que impacten en la pràctica de la devolució de l’IVA en situacions similars.

1. No obligatorietat de justificar el pagament de factures:

• L’article 119 de la Llei de l’IVA no estableix el pagament de les factures com a requisit imprescindible per a la devolució.

• La deducció i devolució de l’IVA s’han de centrar en la realitat de les operacions i no exclusivament en el seu pagament.

2. Distinció entre requisits materials i formals:

• Requisits materials: l’operació ha de ser real i vinculada a l’activitat econòmica del sol·licitant.

• Requisits formals: factures correctes i conformes a la normativa han de sostenir les operacions.

• Tots dos s’han de complir de manera simultània, però el requisit material (realitat de l’operació) té més pes.

3. Esforç addicional de l’Administració:

• La falta de justificants de pagament no és suficient per a rebutjar una devolució; ha d’haver-hi proves raonades que les operacions són fictícies.

• L’Administració ha de demostrar la falsedat de les operacions, la qual cosa imposa una càrrega de comprovació addicional.

IV. Aportació de proves

1. Flexibilitat del procés:

• El contribuent pot aportar nova documentació en la via econòmica administrativa si inicialment no va presentar proves suficients.

• L’aportació extemporània de proves és vàlida sempre que no hi hagi abús o mala fe.

2. Normativa i jurisprudència aplicable:

• La Directiva 2008/9/CE i resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sostenen el dret a esmenar una sol·licitud mitjançant la presentació de proves addicionals.

• A Espanya, el Tribunal Suprem i el TEAC han confirmat aquesta postura, afavorint un enfocament més flexible en l’avaluació de devolucions.

3. Exemples de documentació admissible en revisió:

• Certificacions de proveïdors que acreditin el pagament o la relació comercial.

• Extractes bancaris addicionals.

• Taules de relació entre pagaments i factures específiques.

• Declaracions explicatives del sol·licitant o de tercers involucrats.

V. Repercussions per a empresaris no establerts

1. Avantatges:

• Els empresaris no establerts tenen més oportunitats de justificar els seus drets en cas de devolucions parcials.

• La possibilitat d’aportar proves en via revisora incrementa les garanties processals.

2. Responsabilitats:

• És fonamental mantenir registres clars i complets que vinculin operacions i factures amb els pagaments efectuats.

• Encara que el pagament no sigui requisit obligatori, comptar amb justificants sòlids pot prevenir conflictes.

Consells pràctics per a contribuents

1. Prevenció des de l’inici:

• Asseguri’s que les factures estiguin correctament emeses i compleixin amb els requisits legals.

• Mantingui extractes bancaris i documentació que relacioni cada pagament amb les factures corresponents.

2. En cas de denegació parcial:

• Revisi detalladament els motius de la denegació.

• Prepari proves addicionals que reforcin la relació entre els pagaments i les operacions documentades.

• Consideri presentar un recurs econòmic administratiu, citant les resolucions rellevants del TEAC i la jurisprudència europea.

La resolució del TEAC del 27 de setembre de 2024 reforça els drets dels contribuents, especialment en el context de devolucions d’IVA a no establerts. Aquest enfocament busca equilibrar el control fiscal amb la protecció dels drets d’empresaris i professionals.