Ramells Ramoneda analitza la jurisdicció aplicada al Blockchain
Iniciat com a part de Bitcoin l’any 2009, el terme Blockchain es repeteix constantment a nivell global en multitud d’àmbits, però aquesta nova “cadena de blocs” encara és vista per moltes persones com un tema difícil d’assimilar pel seu total caràcter tecnològic. Amb l’objectiu de poder introduir als clients en aquesta nova tecnologia, a Ramells Ramoneda han volgut facilitar la comprensió de la revolució Blockchain centrant-se en els aspectes jurídics que envolta a aquesta nova tecnologia.
Per a això s’ha de conèixer primer en què consisteix aquesta novetat del Blockchain. Cal començar per imaginar una base de dades inabastables que té en els seus registres totes i cadascuna de les transaccions realitzades en xarxa. Cada ordinador que participa en aquest registre, anomenat node, està enllaçat a la resta de nodes en una xarxa sense una seu central, per la qual cosa la comunicació és directa i sense intermediaris, cridada P2P.
D’aquesta manera, “la cadena de blocs” no és sinó un registre compartit entre els ordinadors que formen part de la cadena. Per realitzar una comparació, funcionen de manera similar una cadena d’ADN, en la qual tots els elements obtenen informació de la resta alhora que comparteix la pròpia, formant una única estructura.
A simple vista sembla que el blockchainessencialment serveixi com una base de dades per registrar transaccions. No obstant això, els beneficis que aporta aquesta tecnologia s’estenen molt més allà dels quals ens pot oferir una base de dades tradicional, com la impossibilitat de modificar qualsevol dada ja publicada, garantir la veracitat de la informació en estar la mateixa en tots els ordinadors, o l’alt nivell de seguretat que la suporta.
Amb aquests punts en perspectiva, els aspectes jurídics o legals del Blockchain poden suposar un quebradero de cap, ja que es poden aplicar en nombrosos camps, com les apostes per internet, canvis de registres de propietat, o la realització de contractes bancaris.
En aquesta línia, existeix ja una proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell per modificar la Directiva (UE) 2015/849 relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. Aquesta reforma planteja obertament ampliar l’àmbit d’aplicació de la Directiva (UE) 2015/849 per incloure en ell les plataformes de canvi de monedes virtuals i els proveïdors de serveis de custòdia de moneders electrònics.
En aquest context sorgeix el problema de quin ocorre si la informació registrada mitjançant la tecnologia Blockchain conté dades personals i un individu exercita el seu dret a l’oblit., sent aquesta una de les moltes qüestions que es troben encara sense solució, ni tan sols en el nou Reglament Europeu de Protecció de dades.
Per tant, cal tenir en compte que, prèviament al desenvolupament d’un projecte Blockchain, és sempre recomanable realitzar una avaluació legal del que comporta la idea, per poder realitzar de manera efectiva qualsevol acció legal que anés necessària en un futur.