QUINES CONSEQÜÈNCIES TENEN PER ALS CONTRIBUENTS AFECTATS LA DECLARACIÓ D’INCONSTITUCIONAL I NUL·LA DE L’AMNISTIA FISCAL APROVADA PEL GOVERN EN 2012?

L’informem que la sentència del Tribunal Constitucional de 8 de juny de 2017, pendent de publicació en el BOE, ha declarat inconstitucional la disposició addicional primera del Reial decret-llei 12/2012, de 30 de març, pel qual s’introdueixen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic, com a conseqüència del recurs d’inconstitucionalitat núm. 3856-2012, promogut per 105 diputats del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats. 

Aquesta norma va introduir en el nostre ordenament jurídic el que tècnicament es va dir declaració tributària especial, si bé s’ha anat denominant pel seu objectiu com a amnistia fiscal.

La norma en qüestió va establir la possibilitat que els contribuents per l’IRPF, l’IS i l’IRNR que tinguessin rendes pendents de declaració “regularitzessin” la seva situació mitjançant la presentació d’una declaració especial en la qual consignessin aquest patrimoni no declarat, oferint aquesta possibilitat al cost d’un tipus impositiu reduït (10%), amb condonació total de totes les obligacions accessòries al deute tributari (interessos de demora, recàrrecs i sancions, etc. i, si escau, penes), convertint aquestes quantitats regularitzades en renda declarada amb caràcter general, si bé tot això amb unes estrictes limitacions temporals.

Per determinar si el Govern va traspassar els límits establerts per la Constitució a l’ocupació del decret-llei (art. 86.1 CE), el Tribunal ha valorat si la mesura prevista en la disposició addicional recorreguda va afectar de forma substancial al deure general de tots els ciutadans de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva riquesa i mitjançant un sistema tributari just. Aquesta anàlisi s’ha realitzat mitjançant l’examen de la naturalesa dels tributs afectats, dels elements del tribut que van resultar alterats i, finalment, mitjançant l’examen de l’abast de la regulació aprovada.

Doncs bé, el Tribunal recorda que l’IRPF es configura com un dels pilars estructurals del nostre sistema tributari, i que en menor mesura ho és l’IS així com que, si bé això no és predicable de l’IRNR, cert és que és l’impost que serveix de tancament al sistema impositiu sobre la renda, la qual cosa el catapulta al mateix lloc que els anteriors en importància qualitativa.

Així mateix, assenyala que la conjunció de tots ells serveix per culminar la personalització del repartiment de la càrrega fiscal i, en el seu efecte, al compliment dels principis de justícia tributària i dels objectius de redistribució de la renda, la qual cosa posa en escena al principi constitucional de generalitat en el repartiment de les càrregues públiques establert en l’art. 31.1 CE (“Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”).

La sentència considera que el Reial decret-Llei “ha afectat l’essència mateixa del deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques” que enuncia l’article 31.1 de la CE en haver alterat “la manera de repartiment de la càrrega tributària que ha d’aixecar la generalitat dels contribuents”. I ho ha fet en uns termes “prohibits” per l’article 86.1 de la CE.

Quines conseqüències té la sentència del TC per als contribuents afectats?

Segons Hisenda, absolutament res. El Constitucional assegura en la sentència que «han de declarar-se no susceptibles de ser revisades (…) les situacions jurídic tributàries fermes», això és, que els processos ja tancats no es revisaran. No diu res, en canvi, dels que estan oberts, per la qual cosa es podria interpretar que aquests expedients sí que podrien ser anul·lats.

S’obre així un debat sobre si la fermesa de les liquidacions exigides pel Tribunal Constitucional perquè no puguin ser revisades arriba als 3.545 acollits a l’amnistia que han estat cridats per la inspecció de l’Agència Tributària. No obstant això, cal esperar a veure quin criteri adopta l’Agència Tributària sobre aquest tema, i en última instància dependrà del criteri dels tribunals si algun dels afectats reclama en la via judicial.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.