#197
QUI POT REPRESENTAR UN SOCI EN LA JUNTA GENERAL?
La Llei de societats de capital preveu que els socis d’una societat limitada poden ser representats en la junta general pel seu cònjuge, un ascendent o descendent, o per un altre soci de la societat, o per qualsevol persona amb un poder general que la faculti per administrar la totalitat del patrimoni que el soci tingui en territori nacional. Els estatuts podran autoritzar la representació per mitjà d’altres persones.
Cada vegada és més comú que per diversos motius (com pot ser un viatge, una malaltia, o la distància, entre d’altres circumstàncies personals) els socis no puguin assistir a la junta general que hi tenen interès i on es prenen les decisions importants per a la societat. És per això que hem de saber que els socis es poden fer representar en la junta general.
En aquest sentit, li volem recordar que d’acord amb la normativa mercantil, les persones que poden acudir a la junta general d’una societat són els socis (que no poden ser privats d’aquest dret), els administradors o consellers (que estan obligats a assistir-hi) i, si ho preveuen els estatuts, el gerent, el director o, en general, les persones que tinguin interès en la marxa de l’empresa.
Ara bé, si el si el soci no vol o no pot anar a la junta general, la llei preveu que els socis de la societat poden ser representats en les juntes generals, com ja hem comentat.
Representació voluntària en la junta general de la societat de responsabilitat limitada (SL)
La Llei de societats de capital preveu que els socis de la SL poden ser representats en les juntes per les persones següents:
1.- El seu cònjuge, ascendent o descendent, o un altre soci. En aquest cas la representació es pot atorgar:
a) en un escrit privat, si la representació és especifica per a aquesta junta. El correcte seria que l’escrit tingués la signatura legitimada, per garantir l’autoria de la representació.
b) o en document públic (escriptura pública), i es pot atorgar la representació per a aquesta junta o en general per a totes les juntes de la societat.
2.- Per una persona que ostenti poder general conferit en document públic amb facultats per administrar tot el patrimoni que el representat tingués en territori nacional.
Aquí es poden donar diversos supòsits:
a) Una persona que ostenti poder general conferit en document públic (escriptura pública) sense més.
b) Una persona que ostenti poder general conferit en document públic (escriptura pública) amb facultats per administrar tot el patrimoni que el representat tingués en territori nacional, però limitant-ho a un dia determinat (el de la celebració de la junta) o limitant la seva utilització a la junta general de la societat.
3.- Per un tercer diferent dels esmentats anteriorment
La norma diu que els estatuts podran autoritzar la representació per mitjà d’altres persones.
Atenció. El Tribunal Suprem en una sentència recent del 15 d’abril de 2014, ha assenyalat que és vàlida la clàusula dels estatuts d’una societat per la qual es permeti a un soci delegar en un apoderat l’assistència a la junta general, encara que la persona designada no sigui una de les contemplades expressament en la Llei de societats de capital. En aquest sentit, el Suprem entén que “si la llei preveu que els estatuts poden autoritzar la representació per mitjà d’altres persones, vol dir que es pot concedir la representació a algú que, sense ser un altre soci ni parent pròxim, no tingui un poder general per administrar tot el patrimoni del deutor”. Això és, no necessàriament, si així ho preveuen els estatuts, l’apoderat ha de tenir un poder general per administrar tots els béns del soci.
I com s’ha de manifestar aquesta representació?
La representació s’haurà de conferir per escrit. Si no constés en document públic, haurà de ser especial per a cada junta.
Atenció. La representació comprendrà la totalitat de les participacions que en sigui titular el soci representat. Això és en cap cas un soci podrà conferir poder a un apoderat per exercir el vot corresponent a algunes de les seves participacions i reservar-se per a si o conferir a un altre poder per assistir i votar fent ús d’altres participacions de la seva propietat.
No s’exigeix una forma determinada, però els estatuts poden establir una forma especial: pública, carta certificada, etc., sempre que amb això no es faci inviable pràcticament la representació.
Si la representació s’atorga en document privat de poder hi ha de constar:
a) La identificació i la signatura del poderdant, sense que sigui necessària la seva legitimació, excepte previsió estatutària.
b) Les dades identificatives de l’apoderat.
c) La identificació de la junta concreta, mitjançant la indicació de la seva data de celebració o mitjançant referència a la convocatòria.
d) La data en què es confereix el poder, que ha de ser qualsevol anterior a la de la junta o la mateixa data.
I si és una societat anònima (SA)?
El règim de la representació en les societats anònimes, es diferencia respecte a les societats limitades que en principi és més obert quant a les persones que poden representar el soci (al revés de la societat limitada, en les societats anònimes s’admet la representació de l’accionista per qualsevol persona), encara que després és més tancat quant a la forma, ja que només admet el poder especial per a cada junta i no el general.
Així, la Llei estableix que tot accionista que tingui dret d’assistència podrà fer-se representar en la junta general per mitjà d’una altra persona, encara que el representant no en sigui accionista.
Els estatuts podran limitar aquesta facultat. Així, poden establir determinades limitacions a la facultat de representació, però no poden imposar limitacions que facin pràcticament impossible el nomenament d’un representant. Entre les limitacions més freqüents trobem la d’exigir que el representant sigui també soci, la prohibició de nomenar representant els administradors, admetre un mínim màxim de socis representats per una mateixa persona, etc.
Atenció. En el cas de la societat anònima cotitzada, les clàusules estatutàries que limitin el dret de l’accionista a fer-se representar per qualsevol persona en les juntes generals seran nul·les. No obstant això, els estatuts podran prohibir la substitució del representant per un tercer, sense perjudici de la designació d’una persona física quan el representant sigui una persona jurídica.
La representació s’haurà de conferir per escrit o per mitjans de comunicació a distància que compleixin amb els requisits establerts en aquesta llei per a l’exercici del dret de vot a distància i amb caràcter especial per a cada junta.
Revocació de la representació
La representació és sempre susceptible de revocació. En principi, l’assistència personal a la junta del soci representat implica la revocació de la seva representació.
No obstant això, els estatuts socials poden preveure que l’assistència personal del soci representat en la junta no determini la revocació de la total representació conferida.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.