QUÈ HEM DE SABER DELS TRASLLATS I DESPLAÇAMENT DELS TREBALLADORS?

En l’àmbit laboral, la “mobilitat geogràfica”  es produeix pel trasllat o desplaçament del treballador a un altre centre de treball, en diferent localitat, que exigeixi canvi de residència.

Què s’entén per trasllat?

És quan el treballador que no hagi estat contractat específicament per prestar els seus serveis en empreses amb centres de treball mòbils o itinerants, sigui destinat a un centre de treball diferent de la mateixa empresa que li exigeixi canvis de residència, de forma definitiva, o quan un desplaçament excedeixi de dotze mesos en un període de tres anys.

Aquest canvi pot ser voluntari o forçós, segons si el canvi ha estat acordat per l’empresari a sol·licitud del treballador, o imposat per decisió unilateral de l’empresari.

Al seu torn, el trasllat de centre de treball es pot fer a un altre que impliqui la necessitat de canviar de residència per al treballador; o que no comporti aquesta necessitat.

Finalment, el trasllat al nou centre de treball es pot fer de manera definitiva o amb caràcter merament temporal.

A totes aquestes possibilitats atén l’article 40 de l’Estatut dels Treballadors  per incloure o excloure dins del seu àmbit d’aplicació uns trasllats o uns altres.

Quina diferència hi ha amb el desplaçament de treballadors?

L’article 40.6 de l’Estatut dels Treballadors regula un altre supòsit de mobilitat geogràfica del treballador, “els desplaçaments” que, igual que els trasllats forçosos:

– Estan motivats per raons empresarials, quan han d’obeir també a motius econòmics, tècnics, organitzatius o de producció o a contractacions referides a l’activitat empresarial. Serà nul el desplaçament temporal davant l’incompliment del deure de comunicar o informar el treballador sobre les causes i raons justificatives de la mesura

– Han d’exigir que el treballador desplaçat resideixi en una població diferent de la del seu domicili habitual. Per tant, en matèria de desplaçaments el domicili habitual del treballador es manté, però ha de residir temporalment en una població diferent.

Però, a diferència dels trasllats forçosos, els desplaçaments es preveuen no com a definitius sinó com a temporals; temporalitat que es xifra en una durada màxima: dotze mesos en un període de tres anys. De manera que si excedeixen d’aquest límit temporal tindran la consideració de trasllat «amb caràcter general».

Motius per al trasllat

Han de ser produïts per l’existència d’alguna de les següents raons:

• Econòmiques.
• Tècniques.
• Organitzatives.
• De producció.
• Per contractacions referides a l’activitat empresarial.

Es consideraran com a tals els que estiguin relacionats amb la competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball en l’empresa, així com les contractacions referides a l’activitat empresarial.

Procediment

• Depèn si el trasllat és considerat individual o col·lectiu.
• Els representants dels treballadors tindran prioritat de romandre en els seus llocs de treball. Mitjançant conveni col·lectiu o acord aconseguit durant el període de consultes es podran establir prioritats de permanència a favor de treballadors d’altres col·lectius, tals com els treballadors amb càrregues familiars, més grans d’una edat determinada o persones amb discapacitat.

Trasllat individual

Actuació de l’empresari

• L’empresari notificarà amb una antelació mínima de trenta dies a la data de l’efectivitat del trasllat, al treballador afectat i als seus representants legals la decisió adoptada.
• Quan l’empresari, tractant d’evitar el procediment establert per als trasllats col·lectius, realitzés trasllats en períodes successius de noranta dies en nombre inferior als establerts per a aquest procediment, sense que concorrin causes noves que justifiquin aquesta actuació, es considerarà en frau de llei i seran declarats nuls i sense efectes.

Actuació del treballador

El treballador podrà optar entre:

• El trasllat, percebent una compensació per les despeses pròpies que es produeixin per aquest motiu, així com els dels familiars a càrrec seu, en els termes que es convingui entre les parts, que mai podrà ser inferior als mínims establerts en els convenis.
• L’extinció de la relació laboral, percebent en aquest cas una indemnització de vint dies per any de servei, prorratejats per mesos els períodes de temps inferiors a un any, i amb un màxim de dotze mensualitats.
• Sense perjudici de l’executivitat del trasllat en el termini establert, el treballador, si es mostra disconforme amb la decisió empresarial, podrà impugnar-la davant el jutjat social. La sentència declararà el trasllat justificat o injustificat i, en aquest últim cas, reconeixerà el dret del treballador a ser reincorporat al centre de treball d’origen. Si l’empresari s’hi negués, el treballador podrà sol·licitar l’extinció del contracte amb les indemnitzacions assenyalades per a l’acomiadament improcedent.

Trasllat col·lectiu de treballadors

Què s’entén per trasllat col·lectiu?

Es considera trasllat col·lectiu quan afecti la totalitat de treballadors d’un centre de treball, sempre que ocupi a més de cinc treballadors o, quan sense afectar a la totalitat del centre de treball en un termini de noranta dies afecti un nombre de treballadors d’almenys:

• Deu treballadors, en les empreses que ocupin menys de cent treballadors.
• El 10 per 100 del nombre de treballadors de l’empresa que ocupi entre cent i tres-cents treballadors.
• Trenta treballadors en les empreses que ocupin més de tres-cents treballadors.

Actuació de l’empresari

• Obertura d’un període de consultes amb els representants dels treballadors d’una durada no superior a quinze dies.
• Notificació de l’obertura del període de consultes i de les posicions de les parts després de la seva conclusió a l’autoritat laboral competent.
• Notificació als treballadors de la seva decisió de trasllat, després de la finalització del període de consultes, amb almenys trenta dies d’antelació a la seva data d’efectivitat.

Període de consultes

• La decisió del trasllat de caràcter col·lectiu haurà d’anar precedida d’un període de consultes amb els representants legals dels treballadors de durada no superior a quinze dies. La comissió representativa dels treballadors haurà de quedar constituïda amb caràcter previ a la comunicació empresarial d’inici del procediment de consultes. A aquests efectes, la direcció de l’empresa haurà de comunicar de manera fefaent als treballadors o els seus representants la seva intenció d’iniciar el procediment; el termini màxim per a la constitució de la comissió representativa serà de set dies des de la data de la comunicació, tret que algun dels centres de treball que estigui afectat pel procediment no compti amb representants legals dels treballadors, en aquest cas, el termini  serà de quinze dies. Transcorregut el termini màxim per a la constitució de la comissió representativa, la direcció de l’empresa, podrà comunicar l’inici del període de consultes als representants dels treballadors; la falta de constitució de la comissió, no impedirà l’inici i transcurs del període de consultes.
• La consulta es durà a terme en una única comissió negociadora, si bé, en cas que existeixin diversos centres de treball, quedarà circumscrita als centres afectats pel procediment. La comissió negociadora estarà integrada per un màxim de tretze membres en representació de cadascuna de les parts.
• La intervenció com a interlocutors davant la direcció de l’empresa en el procediment de consultes correspondrà als subjectes indicats en l’art. 41.4 de l’Estatut dels Treballadors, en l’ordre i condicions que s’hi assenyalen.
• Aquest període de consultes haurà de versar sobre les causes motivadores de la decisió empresarial i la possibilitat d’evitar o reduir els seus efectes, així com sobre les mesures necessàries per atenuar les seves conseqüències per als treballadors afectats.
• Durant el període de consultes, les parts hauran de negociar de bona fe, amb vista a la consecució d’un acord.
• Aquest acord requerirà la conformitat de la majoria dels representants legals dels treballadors, o si escau, de la majoria dels membres de la comissió representativa dels treballadors, sempre que, en tots dos casos, representin a la majoria dels treballadors del centre o centres de treball afectats.
• Després de la finalització del període de consultes, l’empresari notificarà als treballadors la seva decisió sobre el trasllat.
• L’empresari i la representació dels treballadors podran acordar a qualsevol moment la substitució del període de consultes per l’aplicació del procediment de mediació o arbitratge que sigui aplicable en l’àmbit de l’empresa, que s’haurà de desenvolupar en el termini màxim assenyalat per a aquest període.

Actuació dels treballadors

• Cada treballador afectat podrà efectuar les accions indicades anteriorment a l’apartat de «Trasllat individual»
• Els treballadors podran reclamar en conflicte col·lectiu, en aquest cas paralitzarà la tramitació de les accions individuals iniciades, fins a la seva resolució.

Trasllat voluntari

El treballador tindrà dret:

• Al trasllat, si hi hagués lloc de treball, a la mateixa localitat on s’hauria traslladat el seu cònjuge, sempre que tots dos fossin treballadors de la mateixa empresa.
• Els treballadors que tinguin la consideració de víctimes de violència de gènere o de víctimes del terrorisme que estiguin obligats a abandonar el lloc de treball en la localitat on prestaven els seus serveis, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, tindrà dret preferent a ocupar un altre lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent, que l’empresa tingui vacant en qualsevol altre dels seus centres de treball. L’empresa estarà obligada a comunicar als treballadors les vacants existents en aquest moment o les que es poguessin produir en el futur. El trasllat o canvi de centre tindrà una durada inicial de sis mesos durant els quals l’empresa tindrà l’obligació de reservar el lloc de treball que anteriorment ocupaven els treballadors. Acabat aquest període els treballadors podran optar entre el retorn al seu lloc anterior o la continuïtat en el nou. En aquest últim cas decaurà l’esmentada obligació de reserva.
• Els treballadors amb discapacitat que acreditin la necessitat de rebre fora de la seva localitat un tractament d’habilitació o rehabilitació, metge funcional o atenció, tractament o orientació psicològica relacionat amb la seva discapacitat, tindran dret preferent a ocupar un altre lloc de treball, del mateix grup professional, que l’empresa tingués vacant en un altre dels seus centres de treball en una localitat en què sigui més accessible aquest tractament en els termes i condicions establertes per a les treballadores víctimes de violència de gènere i per a les víctimes del terrorisme.
• Es consideraran incloses en el concepte de víctimes del terrorisme a aquests efectes a les persones que hagin sofert danys físics i/o psíquics com a conseqüència de l’activitat terrorista, el seu cònjuge o persona que hagi conviscut amb anàloga relació d’afectivitat durant almenys dos anys anteriors i els fills, tant dels ferits com dels morts, i a les persones que acreditin sofrir situacions d’amenaces o coaccions directes i reiterades, procedents d’organitzacions terroristes.

Desplaçaments temporals

Com ja hem comentat, les empreses podran desplaçar temporalment als seus treballadors, per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o bé per contractacions referides a l’activitat empresarial, a altres centres de treball que exigeixin la residència en població diferent de la del seu domicili habitual, sempre que aquest període sigui inferior a dotze mesos en tres anys.

Actuació de l’empresa

• Comunicació al treballador afectat del desplaçament amb una antelació suficient a la data de la seva efectivitat que no podrà ser inferior a cinc dies laborables en casos de desplaçaments de durada superior a tres mesos.

Actuació del treballador

Amb el desplaçament comunicat, el treballador podrà:

• Acceptar el desplaçament, percebent de l’empresari a més dels salaris, les despeses de viatge i les dietes. Si el desplaçament té una durada superior a tres mesos, el treballador tindrà dret a un permís de quatre dies laborables al seu domicili d’origen per cada tres mesos de desplaçament, sense que es puguin computar com a tals els de viatges, les despeses dels quals seran a càrrec de l’empresari.
• Si no hi està d’acord, podrà recórrer la decisió de l’empresari davant el jutjat social, sense perjudici de l’executivitat del desplaçament.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.