QUAN ES DECLAREN ELS ENDARRERIMENTS DEL TREBALL EN L’IRPF?

De cara a la propera declaració de l’IRPF de l’exercici 2016, volem recordar-li que quan es percebin rendes del treball en períodes impositius diferents del moment en què es van reportar, per exemple, quan es reben indemnitzacions, endarreriments, salaris de tramitació, etc., cal anar amb compte amb l’exercici al qual és procedent imputar-los a la declaració de l’IRPF. 

Regla general

Com a regla general, els rendiments del treball, tant els ingressos com les despeses, s’imputen al període impositiu en el qual siguin exigibles pel seu perceptor.

Regles especials

No obstant això, existeixen unes regles especials, que ha de tenir en compte respecte a l’exercici al qual cal imputar-los. En concret ha de tenir present el següent:

1. Rendiments pendents de resolució judicial

Quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en què sigui ferma.

No obstant això, si els rendiments del treball no es perceben en l’exercici en què hagi adquirit fermesa la resolució judicial, no serà procedent incloure’ls a la declaració corresponent a aquest exercici, sinó que, per aplicació de les normes relatives als “endarreriments” que es comenten a continuació, s’hauran de declarar mitjançant declaració-liquidació complementària de la corresponent a l’exercici en el qual la resolució judicial va adquirir fermesa. Aquesta declaració s’ha de realitzar en el termini que intervé entre la data en què es percebin els rendiments i el final del termini immediat següent de presentació de declaracions per l’IRPF.

Atenció. En tot cas, per aplicació d’aquesta regla especial d’imputació temporal, si s’inclouen a la declaració d’un exercici rendiments que corresponen a un període de generació superior a dos anys, l’hi resultarà aplicable el percentatge reductor del 30 per 100.

2. Endarreriments

Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què fossin exigibles, s’hauran de declarar quan es percebin, però imputant-los al període en què van ser exigibles, mitjançant la corresponent autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.

L’autoliquidació es presentarà en el termini que intervé entre la data en què es percebin els endarreriments i el final del termini immediat següent de presentació d’autoliquidacions per l’IRPF.

Així, si els endarreriments es perceben entre l’1 de gener de 2017 i l’inici del termini de presentació de les declaracions de l’IRPF corresponent a l’exercici 2016, l’autoliquidació complementària s’haurà de presentar en aquest any abans de finalitzar aquest termini de presentació (fins al 30 de juny de 2017), tret que es tracti d’endarreriments de l’exercici 2016, en aquest cas s’inclouran en la pròpia autoliquidació d’aquest exercici. 

Per als endarreriments que es perceben amb posterioritat a l’inici del termini de presentació de declaracions de l’exercici 2016, l’autoliquidació complementària s’haurà de presentar en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l’exercici 2017.

3. Cobraments a través del FOGASA

Un altre supòsit en el qual poden existir dubtes a l’hora d’imputar els endarreriments té lloc quan l’empresa pagadora és declarada en concurs, de manera que qui satisfà els salaris és el FOGASA, i aquests corresponen a anys diferents (cal recordar que el FOGASA només cobreix una part dels salaris pendents. Existeix una limitació quant a l’import màxim a satisfer). En aquests casos, el problema es planteja perquè és habitual que, en el certificat que el FOGASA lliura al treballador, no s’identifiquin a quins anys corresponen els imports satisfets.

Doncs bé, en aquests casos s’imputa els rendiments percebuts a cada exercici segons la quantitat que proporcionalment correspongui a la quantitat deguda en cada any respecte al total.

Si ha estat el FOGASA qui ha abonat alguna renda haurà d’imputar-la en el període de la seva exigibilitat, presentant una autoliquidació complementària, tenint de termini per a la seva presentació fins al final del termini de declaració de l’IRPF següent immediat, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec. 

Si el que satisfiu el FOGASA és un import determinat per sentència judicial, s’ha d’imputar al període en el qual va adquirir fermesa. 

4. Salaris de tramitació

Si l’empresa, durant el termini de pagament voluntari de la declaració de l’IRPF, abona salaris de tramitació fixats per sentència ferma en 2016, els ha de declarar a la declaració de l’IRPF del 2016. 

5. Altres qüestions a tenir en compte

A. A quin exercici s’han d’imputar les quantitats abonades en un any en concepte de paga única compensatòria per desviació de l’IPC de l’any anterior?

La paga única es quantificarà una vegada finalitzat l’exercici anterior, ja que precisament és a partir del 31 de desembre quan es coneixen les dades de l’IPC, i s’abona la paga en els primers mesos de l’any següent.

Per tant, fins que no s’acabi l’exercici que correspongui no es pot conèixer la dada de l’IPC, per la qual cosa l’abonament de la paga no podrà produir-se més que l’any següent -normalment en els primers mesos- el que comporta al fet que s’ha d’imputar en aquest període impositiu, en ser exigible en aquest període.

B. Si com a conseqüència de la negociació del conveni col·lectiu, al desembre del 2015 s’acorda el pagament d’actualitzacions salarials corresponents als anys 2013 i 2014. No obstant això, el pagament d’aquestes quantitats no es produeix fins a febrer del 2016 Quan s’han de declarar aquestes quantitats?

En el cas d’increments retributius derivats de la subscripció de convenis col·lectius i que corresponen a períodes ja passats, en primer lloc cal determinar la seva imputació temporal, imputació que vindrà determinada per l’entrada en vigor del conveni o per la data específica d’exigibilitat dels increments que es pogués establir en alguna de les clàusules del pacte.

És a dir, si del conveni se’n deriva l’exigibilitat d’aquestes quantitats en 2015, el seu abonament en 2016 comportarà la qualificació d’endarreriments, ja que la seva imputació correspon a un exercici anterior.

Per contra, si la seva exigibilitat es produeix en 2016, encara que es corresponguin amb una revisió salarial d’anys anteriors, el seu abonament en 2016 no comportaria la consideració d’endarreriments.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.