MODIFICADA LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL PER A LA MILLORA DEL GOVERN CORPORATIU (JUNTA D’ACCIONISTES I CONSELLS D’ADMINISTRACIÓ)

Al BOE del dia 4 de desembre, s’ha publicat la Llei 31/2014, de 3 de desembre per la qual es modifica el Reial decret legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital (LSC), amb la finalitat de millorar el govern corporatiu de les empreses, que amb caràcter general entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació en el BOE, això és, el pròxim 24 de desembre de 2014.

Les modificacions se centren, d’una banda, en la junta general i els drets dels accionistes i, per una altra, en l’òrgan d’administració de les societats de capital.

• Juntes d’accionistes: les reformes van encaminades a ampliar les competències de la junta general, reforçar els drets dels accionistes minoritaris i assegurar la transparència de la informació que reben els accionistes.

• Consells d’administració: les reformes tenen com a objectiu, entre altres aspectes, reforçar el règim jurídic dels deures i la responsabilitat dels administradors, promoure la diversitat de gènere, experiència i coneixements en els consells, introduir la figura del conseller coordinador (quan conflueixin en la mateixa persona els càrrecs de president del consell i primer executiu) reduir el termini de mandat a 4 anys, aclarir el règim de remuneracions i la seva aprovació per la junta, o convertir en obligatòria, per mandat legal per a les societats cotitzades, a més de la comissió d’auditoria, la comissió de nomenaments i retribucions.

S’inclou a més l’obligatorietat de publicar els períodes mitjans de pagament a proveïdors de totes les entitats d’aquest tipus, de manera que es puguin atallar els retards que s’estan produint en l’abonament de factures en l’àmbit privat.

Atenció. Les modificacions d’aquesta norma incideixen sobretot en les societats cotitzades, encara que també s’introdueixen novetats importants que afecten totes les societats.

1. Principals novetats

1. 1 Competències de la junta general d’accionistes

a) En totes les societats

• Es permet a la junta impartir instruccions de gestió excepte disposició contrària dels estatuts (fins ara reservat a societats de responsabilitat limitada). Així mateix, s’atribueix a la junta la decisió sobre operacions essencials (aquelles en les quals el volum superi el 25% del total d’actius del balanç) que ja no podrà decidir l’òrgan d’administració per si sol, sinó que necessitarà l’acord dels socis per escometre-les.

• S’hauran de votar separadament les propostes d’acord per a aquells assumptes que siguin substancialment independents, per evitar votacions aglutinadores de múltiples i diversos acords, sobre els quals els socis poguessin tenir una intenció de vot oposada, propiciant l’emissió diferenciada del seu vot, de manera que no es pugui distorsionar el resultat de la votació.

• Es proposa estendre a totes les societats la prohibició de vot del soci que resulti beneficiat en casos molt clars de conflicte d’interès.

• Impugnació d’acords socials:

• Desapareix la distinció entre acords nuls (infracció d’un precepte legal) i anul·lables (altres infraccions) el que comporta la unificació del termini de caducitat de l’acció d’impugnació en un any. S’amplien les causes d’impugnació incloent, a més dels acords contraris a la llei, als estatuts socials i els lesius per a l’interès social, la infracció dels reglaments de la junta general. En aquest mateix sentit, s’amplia el concepte d’interès social incloent els acords imposats de forma abusiva per la majoria, encara que no causin dany al patrimoni social. S’entén per acord abusiu qualsevol acord adoptat per obtenir un benefici propi en detriment injustificat dels altres socis, i tot això, sense respondre a una necessitat raonable de la societat.
• S’amplia el termini d’impugnació des dels 40 dies a 1 any.
• Amb la finalitat d’evitar l’ús abusiu del dret d’impugnació que de vegades s’ha dut a terme per part de la minoria, s’estableixen supòsits d’improcedència de la impugnació en relació amb fets d’escassa rellevància, com per exemple: a) la infracció de requisits procedimentals relatius a la convocatòria o la constitució de l’òrgan o per a l’adopció de l’acord (excepte infracció de regles essencials de convocatòria, constitució o majories necessàries per a l’adopció dels acords); b) la insuficiència o l’existència d’un error en la informació proporcionada per la societat en resposta a l’exercici de dret d’informació (excepte informació essencial en l’exercici del dret per part del soci); c) la participació en la reunió de persones no legitimades (tret que hagués estat determinant per a la vàlida constitució de l’òrgan) i d) el còmput erroni dels vots així com la invalidesa d’un o diversos vots (tret que l’error o la invalidesa de vot sigui fonamental per aconseguir la majoria exigible per a l’adopció de l’acord en qüestió).
• Quant a la legitimació, s’exigeix almenys l’1% del capital per poder exercir l’acció d’impugnació (en l’actualitat varia segons es tracti d’acords nuls o anul·lables). En les societats cotitzades aquest percentatge serà del 0,1%.

b) En les societats cotitzades

• Es redueix del 5% al 3% el capital social necessari per exercir els drets de minoria.

• Es redueix el nombre màxim d’accions que es podrien exigir per poder assistir a la junta des de l’1 per mil a 1.000 accions.

• Les entitats que actuïn per compte de diverses persones podran fraccionar i delegar el vot. Seria el cas d’inversors estrangers que efectuen les seves inversions a través d’una cadena d’intermediaris financers que actuen com a titulars fiduciaris per compte de l’inversor últim.

• Es proposa rebaixar el termini màxim en el qual els accionistes poden sol·licitar informació de 7 a 5 dies abans de la celebració de la junta.

• S’estableix la inscripció en un registre especial de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el compliment d’una sèrie d’obligacions comptables i d’informació.

1.2. Administració de la societat

a) En totes les societats

• Es tipifiquen de forma més precisa els deures de diligència i lleialtat i els procediments que s’haurien de seguir en cas de conflicte d’interès. D’aquesta forma la diligència exigible es modularà atenent a la naturalesa del càrrec (per exemple, conseller executiu, o conseller extern o independent) i les funcions atribuïdes (en funció de les tasques encomanades a les diferents comissions, per exemple) a cadascun dels administradors.

• En relació amb els pressupòsits per a l’existència de responsabilitat s’incorpora expressament que l’administrador només serà responsable dels seus actes si hagués actuat amb dol o culpa; s’inclou una presumpció de culpabilitat en aquells casos en què resulti provada la conducta il·lícita de l’administrador; es manté l’extensió de la responsabilitat als administradors de fet, respecte dels quals s’aporta una definició; s’aplica el règim de responsabilitat a qui tingui atribuïdes les facultats de més alta direcció, amb independència del seu nom, i la persona física representant d’un administrador persona jurídica estarà sotmesa als mateixos deures i obligacions que aquesta. La novetat més important no obstant això és que la persona física respondrà solidàriament amb la persona jurídica a qui representa.

• Els socis minoritaris titulars d’almenys el 5% del capital social podran exercitar l’acció de responsabilitat directament davant els tribunals quan es fonamenti en la infracció del deure de lleialtat, sense necessitat de sol·licitar la convocatòria de la junta general (tràmit indispensable actualment). En cas d’estimació total o parcial de la demanda, la societat estarà obligada a reemborsar a la part actora les despeses necessàries en què hagués incorregut.

• Per primera vegada s’introdueix un termini de prescripció per a l’exercici d’accions de responsabilitat dels administradors. Actualment s’aplicava el termini de quatre anys previst en el Codi de comerç. No obstant això, a diferència del que fins ara es considerava com a dia inicial per al còmput del termini de quatre anys (el moment en el qual es va conèixer el cessament de l’administrador), ara s’assenyala com a termini de prescripció el de quatre anys, a comptar des del dia en què s’hagués pogut exercitar.

• El consell d’administració s’haurà de reunir, almenys, una vegada al trimestre, amb la finalitat que mantingui una presència constant en la vida de la societat. Els consellers hauran d’assistir personalment a les sessions del consell.

• S’inclou un nou article amb les facultats indelegables del consell, amb la finalitat de reservar-li les decisions corresponents al nucli essencial de la gestió i supervisió de la societat. La relació de la societat amb el conseller delegat o un conseller amb funcions executives quedarà reflectit en un contracte, que ha de ser aprovat pel consell d’administració.

b) En les societats cotitzades

• Els procediments de selecció de consellers facilitaran el nomenament de conselleres.
• Quan tots dos càrrecs recaiguin en una mateixa persona, el nomenament del president del consell requerirà el vot favorable dels dos terços dels membres del consell. A més s’haurà de nomenar entre els independents un conseller coordinador a qui es faculta per sol·licitar la convocatòria del consell, ampliar l’ordre del dia, coordinar als consellers no executius i dirigir l’avaluació del president.
• El consell d’administració haurà de realitzar una avaluació anual del seu funcionament i el de les seves comissions.
• En les societats cotitzades se sotmetrà a la junta general d’accionistes l’aprovació de la política de remuneracions, que tindrà caràcter plurianual, com a punt separat de l’ordre del dia.
• Els consells d’administració de forma imperativa hauran de constituir una comissió de nomenaments i retribucions. La comissió de nomenaments i retribucions establirà un objectiu de representació per al sexe menys representat en el consell d’administració i elaborarà orientacions sobre com aconseguir l’objectiu.
• S’inclou com a competència indelegable del consell, dins de la política de control i gestió de riscos, els riscos fiscals; és a dir, l’aprovació de les inversions o operacions que tinguin especial risc fiscal i la determinació de l’estratègia fiscal de la societat.
• Es proposa que el període màxim de cada nomenament no excedeixi de 4 anys, davant dels 6 actuals.

1.3. Retribució dels consellers/administradors

La reforma de la llei introdueix novetats substancials en la regulació de la retribució de l’òrgan d’administració de les societats a l’efecte que la remuneració s’adeqüi a les pràctiques del mercat i de donar més transparència. En tot cas, es manté la presumpció relativa a la gratuïtat del càrrec d’administrador, tret que els estatuts socials estableixin el contrari.

a) En totes les societats

• S’inclouen referències programàtiques que hauran d’inspirar les decisions en relació amb la remuneració dels administradors i que s’estenen a la racionalitat de la remuneració, d’acord amb la situació econòmica de la societat i amb les funcions i responsabilitats que els siguin atribuïdes i al fet que el sistema de remuneració estigui orientat a promoure la rendibilitat i sostenibilitat de la societat en el llarg termini, incorporant les cauteles necessàries per evitar l’excessiva assumpció de riscos.

• S’estableix que els estatuts continguin el sistema de remuneració dels administradors per les seves funcions com a tals, i que la remuneració anual del conjunt dels administradors hagi de ser aprovada per la junta. El sistema de remuneració establert en estatuts haurà de determinar el concepte o conceptes retributius, que podran consistir en un o varis dels següents: a) una assignació fixa, b) dietes d’assistència, c) participació en beneficis, d) retribució variable amb indicadors o paràmetres generals de referència, i) remuneració en accions o vinculada a la seva evolució, f) indemnitzacions per cessament, sempre que el cessament no estigués motivat per l’incompliment de les funcions d’administrador, i g) els sistemes d’estalvi o previsió que es considerin oportuns.

• S’aclareix, amb caràcter general, el règim de retribució dels administradors que exerceixen funcions executives i s’estableixen cauteles adequades per a la seva fixació pel consell. S’haurà de celebrar un contracte entre el conseller delegat i la societat, que haurà de ser aprovat prèviament pel consell d’administració amb el vot favorable de les dues terceres parts dels seus membres (s’haurà d’abstenir el conseller afectat) i incorporar-se com a annex a l’acta de la sessió.

b) En les societats cotitzades

Haurà de ser aprovada per la junta (vot vinculant), previ informe de la comissió de nomenaments i retribucions, almenys cada tres anys. Aquesta política de retribucions contindrà, almenys:

• La remuneració total als consellers per la seva condició de consellers.
• El sistema de remuneració dels consellers executius (descripció dels components, quantia global de la retribució fixa anual i la seva variació en el període de referència, els paràmetres de fixació dels restants components i tots els termes i condicions dels seus contractes com a primeres, indemnitzacions, etcètera).
• El consell decidirà la distribució individual sempre dins de la política de remuneracions.
• Qualsevol modificació requerirà l’aprovació de la junta i no es podrà realitzar cap pagament mentre no hagi estat aprovat per la junta.

Seguirà sent sotmès a vot consultiu de la junta però, en cas de vot negatiu, s’haurà de realitzar una nova proposta de política de remuneracions.

1.4. Altres modificacions

Finalment, a l’efecte d’evitar retards inacceptables en els pagaments a proveïdors per part de les societats, es modifica la llei per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, preveient que totes les societats inclouran de forma expressa en la memòria dels seus comptes anuals, el seu període mitjà de pagament a proveïdors. En el cas de les societats cotitzades aquesta previsió s’inclourà a la seva pàgina web i, per a les societats no cotitzades que no presentin comptes anuals abreujats s’inclourà el període mitjà de pagament a proveïdors a la seva pàgina web, si la tinguessin.

2. Règim transitori

Enfront del règim general d’entrada en vigor de la llei (20 dies des de la seva publicació en el BOE), es preveu un règim transitori en relació amb les modificacions que regulen la remuneració de consellers, així com el que es disposa en relació amb l’avaluació d’acompliment dels consellers en les societats cotitzades, i les comissions d’auditoria i de nomenaments i remuneracions. En concret:

• Les polítiques de remuneració de consellers, l’avaluació del funcionament del consell i les seves comissions en les societats cotitzades i l’obligació de comptar amb comissió d’auditoria i comissió de nomenaments i retribucions de les societats cotitzades, amb les modificacions estatutàries que això pugui suposar, s’hauran d’acordar en la primera junta general que se celebri a partir de l’1 de gener de 2015.
• Si la primera junta general ordinària d’accionistes que se celebri a partir de l’1 de gener de 2015 aprova amb caràcter consultiu l’informe sobre remuneracions dels consellers, s’entendrà que la política de remuneracions ha estat aprovada a efectes, i, per tant, mantindrà la seva vigència durant els tres exercicis següents i per la seva modificació durant aquest termini serà necessari l’acord de la junta general. Per contra, si la junta general ordinària celebrada a partir de l’1 de gener de 2015 no aprovés amb caràcter consultiu l’informe sobre remuneracions, la política de remuneracions dels consellers conseqüentment s’haurà de modificar i sotmetre’s a l’aprovació vinculant de la junta general d’accionistes no més tard de la finalització de l’exercici social següent (en exercicis socials que coincideixin amb l’any natural, amb anterioritat al 31 de desembre de 2016), i amb efectes a partir de l’exercici posterior (és a dir, en l’exemple indicat, amb efectes per als exercicis 2017, 2018 i 2019).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.