LES CLAUS DE LA REFORMA DE L’IVA

Com ja sap al BOE del dia 28 de novembre de 2014, s’han publicat els textos legals de la reforma fiscal, sobre els quals els hem informat fonamentalment pel que fa als canvis en l’IRPF i en l’impost sobre societats.

Ara, els volem informar de l’aprovació de la Llei 28/2014 de modificació de la Llei 37/1992 de l’IVA (LIVA), que en el marc de la reforma del sistema tributari, incorpora diverses modificacions en l’àmbit de la imposició indirecta, en concret en la norma reguladora de l’IVA i en la d’impostos especials, amb l’objecte d’adequar-les a la normativa comunitària, tractant d’establir un marc jurídic més segur, potenciant la lluita contra el frau fiscal i, finalment, flexibilitzant i millorant el marc fiscal de determinades operacions.

Entre els canvis introduïts en la LIVA, pel que fa a la redacció vigent, podem destacar: canvis en la tributació de les operacions de transmissió d’unitats autònomes; administracions públiques i IVA; exempcions immobiliàries i la seva renúncia; regles de localització de prestacions de serveis per via electrònica, telecomunicacions i similars; nous supòsits d’inversió del subjecte passiu; canvis en tipus impositius; modificació dels règims especials simplificat, d’agricultura, ramaderia i pesca, de les agències de viatge, i del grup d’entitats; creació d’un nou capítol dedicat als règims especials aplicables als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica.

Finalment, cal assenyalar que les modificacions realitzades en la regulació de l’impost general indirecte canari (IGIC), estan motivades en bona part per les efectuades en l’IVA, amb la finalitat d’aconseguir una major adequació de tots dos tributs, si ben tenint present que les Illes Canàries, encara que formen part del territori duaner de la Comunitat, no són un territori inclòs en l’harmonització dels impostos sobre el volum de negocis, i no li resulta d’aplicació la normativa ni la jurisprudència comunitària. Així mateix s’actualitzen diverses de les referències normatives que es contenen en la norma.

Respecte als impostos especials, les novetats estan donades per l’aprovació d’un nou règim sancionador en l’impost sobre hidrocarburs, i l’impost sobre l’electricitat es deixa de configurar com un tribut sobre la fabricació, passant a gravar el subministrament d’energia elèctrica per a consum o el consum dels productors de l’electricitat generada per ells mateixos.

A continuació, veurem les principals claus o novetats que la reforma ha introduït en la Llei de l’IVA, amb efectes des de l’1 de gener de 2015 (excepte les excepcions indicades més endavant).

Principals novetats de la reforma de l’IVA

Operacions no subjectes

• Transmissió d’un patrimoni empresarial: s’incorpora la jurisprudència del TJUE, aclarint que perquè quedi no subjecta la transmissió d’un patrimoni empresarial s’exigirà que els elements transmesos constitueixin, o siguin susceptibles de constituir, una unitat econòmica autònoma en seu del transmitent, requisit que actualment no es requereix explícitament.

No s’aplicarà la no subjecció quan se cedeixin béns o drets que no constitueixin una unitat econòmica, tret que la cessió vagi acompanyada d’una estructura organitzativa de factors de producció materials i humans, o d’un d’ells, llavors sí que s’aplicarà la no subjecció.

Per exemple: quedarà subjecta a l’impost la transmissió per un empresari arrendador d’un habitatge o local llogat, sense perjudici que l’operació estigui exempta o no exempta i que, en el primer cas, es pugui renunciar o no a l’exempció. També quedarà subjecta a l’impost la transmissió d’una llicència de taxi per un empresari dedicat a aquest sector, quan no s’acompanyi dels elements necessaris per poder considerar que es transmet una unitat econòmica. Per contra constituirà una operació no subjecta la transmissió per un empresari d’un conjunt de béns i drets que, formant part de la seva empresa de manera indiferenciada de la resta dels elements que componen l’empresa, siguin susceptibles de funcionar de manera autònoma.

• Ens públics: respecte de les operacions realitzades per ens públics sense contraprestació, o mitjançant contraprestació de naturalesa tributària, s’assenyalen una sèrie de serveis que quedaran no subjectes:

•  
  • Els prestats en virtut d’encàrrec de gestió pels ens, organismes i entitats del sector públic que ostentin la condició de mitjà propi instrumental i servei tècnic de l’administració pública que l’encarrega i dels poders adjudicadors que en depenen.

•  
  • Els prestats per qualsevol dels ens, organismes o entitats del sector públic, a favor de les administracions públiques de les quals depenguin o d’una altra íntegrament depenent d’aquestes, quan aquestes administracions públiques ostentin el control de la seva gestió, o el dret a nomenar a més de la meitat dels membres del seu òrgan d’administració, direcció i vigilància. Amb això, s’amplia el contingut dels supòsits de no subjecció perquè no s’exigeix que determinats ens estiguin totalment i única participats per una única administració pública, ja que n’hi haurà prou amb una participació pública de més del 50 per cent, tot i que s’exigeix en tot cas que el control de l’ens sigui públic.

•  
  • Conseqüència d’aquesta nova regulació és el tractament que es dóna a les quotes suportades per aquestes administracions públiques i ens. Així, s’aclareix  que els denominats ens públics “duals” que realitzen conjuntament operacions subjectes i no subjectes a l’impost, podran deduir, en aplicació de la jurisprudència del TJUE les quotes suportades per l’adquisició de béns i serveis destinats a la realització conjunta de tots dos tipus d’operacions, en funció d’un criteri raonable, homogeni i mantingut en el temps.

• Lliuraments sense contraprestació d’impresos o objectes publicitaris: es duu a terme una actualització del límit del cost total de lliuraments no subjectes d’objectes publicitaris a un mateix destinatari a 200 euros (abans era de 90,15 €).

Importacions de béns

• Fet imposable importació i operacions assimilades: no es consideraran operacions assimilades a les importacions les sortides de les zones franques, de dipòsits francs o altres dipòsits, ni l’abandó dels règims duaners i fiscals, de béns la destinació dels quals siguin l’exportació o un lliurament intracomunitari. Amb això, s’eleva a rang legal el criteri administratiu, tant de la DGT com del TEAC.

Exemple: un empresari importa determinats béns que són introduïts en un dipòsit diferent del duaner. Posteriorment es transmeten els béns a un empresari d’Itàlia, i els béns es transporten des del dipòsit a Itàlia. La LIVA declara l’exempció de l’IVA en aquest cas, tributant com a importació assimilada a la sortida del règim. No obstant això, com en aquest cas existeix un lliurament intracomunitari de béns, la sortida dels béns tributarà exclusivament per aquesta operació, i no pel fet imposable importació.

• Ingrés de l’IVA a la importació: en relació amb la liquidació de l’IVA en les importacions, s’incorpora la possibilitat que determinats operadors puguin diferir l’ingrés de l’impost al temps de presentar la corresponent declaració-liquidació (model 303), sense haver de fer, per tant, el pagament previ a la duana. Hem de recordar que en el règim vigent en les importacions, l’Administració duanera liquida els drets aranzelaris i l’IVA a la importació. Tots dos conceptes s’han de fer efectius, sense perjudici que el document que conté la liquidació de l’IVA habilita a la deducció del seu import a les declaracions ordinàries que hagi de presentar el subjecte passiu. Doncs bé, l’Administració duanera seguirà procedint a liquidar l’IVA a la importació, però des de l’1 de gener de 2015 es preveu que la recaptació i ingrés de les quotes es pugui efectuar a la declaració-liquidació corresponent al període en què es rebi aquesta liquidació, la qual cosa evitarà l’efecte financer d’ingrés de les quotes en el Tresor Públic i la posterior recuperació a través de la deducció a les declaracions-liquidacions periòdiques.

Exempcions en operacions interiors

• Exempcions immobiliàries:

• No quedaran exempts els lliuraments de terrenys que s’aportin inicialment a les juntes de compensació pels propietaris, ni les adjudicacions que realitzi la junta a aquells en proporció a les seves aportacions. L’eliminació d’aquesta exempció es justifica per evitar el diferent tractament de les juntes fiduciàries i les no fiduciàries (en aquest últim cas, la junta no podia deduir l’impost suportat pels serveis d’urbanització).

• Per aplicar l’exempció pels lliuraments de terrenys urbanitzats, o en curs d’urbanització, ja no serà necessari que el lliurament sigui realitzat pel promotor de la urbanització. De manera que tot lliurament de terrenys urbanitzats o en curs d’urbanització (excepte els destinats exclusivament a parcs i jardins públics o a superfícies vials d’ús públic) quedaran subjectes i no exempts, sempre que siguin realitzats pels qui siguin empresaris o professionals (encara que no hagin estat els urbanitzadors dels terrenys).

• Una de les modificacions més rellevants que s’introdueix en la normativa per 2015 és l’ampliació de les condicions en les quals s’hi inclou la renúncia a l’exempció en les operacions immobiliàries. Si amb la normativa vigent fins a 31 de desembre de 2014 únicament s’hi inclou la renúncia en el cas que l’adquirent tingui dret a la deducció total de l’impost suportat en l’adquisició, a partir del pròxim 1 de gener 2015 n’hi haurà prou que el dret a la deducció sigui parcial, àdhuc per la destinació previsible dels béns objecte de la transmissió. Per tant, per renunciar a les exempcions immobiliàries s’exigirà que el subjecte passiu tingui dret a la deducció total o parcial de l’impost suportat (ara solament es pot renunciar si el dret a deducció és total), en realitzar l’adquisició o, quan si no es compleix l’anterior, en funció de la seva destinació previsible, els béns adquirits s’utilitzin, totalment o parcial, en la realització d’operacions que originin el dret a la deducció.

Exemple: es podrà renunciar quan s’adquireixi un local per ser llogat per un empresari que realitza operacions exemptes per dedicar-se també al lloguer d’habitatges.

• Se suprimeix l’exempció dels serveis prestats pels fedataris públics en relació amb les transaccions financeres. És a dir tributarà, per exemple, el servei prestat per un notari en la constitució d’un préstec.

• Educació i ensenyament:

Es reconeix ara que estarà exempta, a més de totes les activitats i operacions pròpies dels ensenyaments previstos en la norma, també la guarda i custòdia de nens, inclosa l’atenció a nens als centres docents en horari extraescolar durant el menjador escolar o en aules en servei de guarderia fora de l’horari escolar. S’equipara així el tractament en l’IVA d’aquests serveis que presta el centre docent, amb independència que es realitzi amb mitjans propis o aliens.

• Entitats sense finalitat lucrativa:

S’elimina el requisit, per a les entitats sense ànim de lucre, que el seu objecte exclusiu sigui de naturalesa política, sindical, religiosa, patriòtica, filantròpica o cívica, per tenir dret a l’exempció.

• Operacions financeres:

Se suprimeix l’exempció als serveis prestats pels fedataris públics (notaris i registradors) en connexió amb operacions financeres exemptes o no subjectes per ajustar-se al dictamen motivat de la Comissió Europea de 24 d’octubre de 2012. D’aquesta forma, passen a estar subjectes a l’IVA (tipus del 21%) els serveis prestats per notaris, registradors de la propietat i registradors mercantils en relació amb aquestes operacions (constitució, subrogació o cancel·lació de préstecs hipotecaris entre uns altres).

Lloc de realització del fet imposable

• Lliurament dels béns que són objecte d’instal·lació o muntatge abans de la seva posada a disposició: se suprimeix el requisit que el cost de la instal·lació excedeixi del 15% de la contraprestació per l’adquisició dels béns instal·lats perquè els lliuraments, que hagin de ser objecte d’instal·lació i muntatge abans de la seva posada a disposició al territori d’aplicació de l’impost (TAI), s’entenguin localitzades en aquest territori.

• Els serveis prestats per via electrònica, de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió: es localitzaran en el TAI quan el destinatari no sigui un empresari o professional i es trobi establert o tingui la seva residència o domicili habitual en el TAI. A aquests serveis se’ls aplicarà la regla especial d’utilització i explotació efectiva quan no es realitzin en la Comunitat, però la seva utilització o explotació efectiva es realitzi en el TAI. Aquesta modificació obeeix a l’obligada transposició de les disposicions de la Directiva 2008/8, amb efectes des de l’1 de gener de 2015, per establir les noves regles de localització que resultaran aplicables a aquests serveis. Fins al 31 de desembre de 2014, aquests serveis prestats per entitats establertes a Espanya a consumidors finals domiciliats en la Comunitat o a Canàries queden subjectes a IVA espanyol o a IGIC, respectivament.

Aquest canvi en el lloc de tributació ve acompanyat de dos règims especials opcionals que permeten als subjectes passius liquidar l’impost degut per la prestació d’aquests serveis a través d’un portal web “finestreta única” a l’estat membre en què estiguin identificats, evitant haver de registrar-se en cada estat membre on realitzin les operacions (estat membre de consum).

Exemple: si un empresari establert al territori d’aplicació de l’impost, que realitza prestacions de serveis consistents en la descàrrega de cançons i música a través d’internet, ven música a dos particulars amb residència a Brasil i a Dinamarca, ambdues operacions es localitzaran en seu dels destinataris, això és, a Brasil i a Dinamarca, i s’ha d’acreditar el lloc d’establiment dels destinataris.

En un altre cas, si un particular amb residència en el TAI adquireix un llibre electrònic i un programa informàtic antivirus, descarregant-los d’internet, a un empresari establert a França, l’operació tributarà en el TAI, i l’empresari francès haurà de repercutir IVA espanyol, acreditat que el particular té la seva residència i està establert en el TAI-. L’empresari francès complirà les seves obligacions a través del règim general de l’impost o a través del règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica per empresaris o professionals establerts en la Unió.

Base imposable

• Subvencions no vinculades al preu: amb la finalitat d’adaptar la normativa a la Sentència del TJUE de 14 de març de 2014, en l’assumpte C-151/13, es diferencia entre les subvencions no vinculades al preu, que no formen part de la base imposable de les operacions, de les contraprestacions pagades per un tercer, que sí que en formen part.

• Operacions la contraprestació de les quals no sigui de caràcter monetari: conseqüència de la Sentència del TJUE de 19 de desembre de 2012, en l’assumpte C-549/11, quan la contraprestació sigui no dinerària, la base imposable serà l’import, expressat en diners, que s’hagués acordat entre les parts, substituint-se, d’aquesta manera, la referència al valor de mercat i aplicant-se per defecte les regles dels autoconsums.

• Modificació de la base imposable:

• El creditor podrà modificar la base imposable quan el deutor entri en concurs en el termini de 3 mesos, comptats a partir de la publicació de la interlocutòria de declaració de concurs en el BOE (anteriorment el termini era d’un mes).

• En el cas de crèdits incobrables, els empresaris que siguin considerats PIME (volum d’operacions inferior a 6.010.121,04 euros) podran modificar la base imposable transcorregut el termini de 6 mesos com s’anava exigint fins avui o podran esperar al termini general d’un any que s’exigeix per a la resta d’empresaris.

• Respecte a les operacions en règim especial del criteri de caixa, s’introdueix una regla especial per declarar un crèdit incobrable, de tal manera que es permet la modificació de la base imposable quan es produeixi la meritació d’aquest règim especial per aplicació de la data límit del 31 de desembre de l’any immediat posterior a la data de realització de l’operació, sense haver d’esperar a un nou transcurs del termini de 6 mesos o 1 any que marca la normativa a computar des de la meritació de l’impost.

Exemple: un empresari acollit al règim especial del criteri de caixa realitza dues operacions, una el 3 de gener de 2015 i una altra el 31 de desembre de 2015. En tots dos casos es coneix que a data de 31 de desembre de 2016 no s’ha percebut encara del destinatari l’import corresponent a la contraprestació pactada. Per ambdues operacions (aquella en la qual ha transcorregut gairebé dos anys i la segona un any) l’empresari considerarà que a 31 de desembre de 2016 s’ha complert la condició del transcurs del termini al fet que es refereix la Llei i podrà, per tant, modificar la base imposable minorant-la per l’import no percebut.

Subjectes passius

Nous supòsits d’inversió del subjecte passiu.

S’afegeixen nous supòsits als quals s’aplicarà la regla d’inversió del subjecte passiu. En concret als lliuraments de plata, platí i pal·ladi, en brut, en pols o semillavorats.

Així mateix en els lliuraments de telèfons mòbils, consoles de videojocs, ordinadors portàtils i tauletes digitals, quan el destinatari sigui un revenedor d’aquests béns (empresaris dedicats amb habitualitat a la revenda d’aquests béns) o, en un altre cas, quan l’import total de lliuraments a un empresari, documentats en una mateixa factura (o en més, si resulta acreditat que es tracta d’una única operació, desglossada artificialment per no arribar al llindar quantitatiu que estableix la regla), excedeixi de 10.000 euros.

Aquestes operacions s’hauran de documentar en una sèrie especial de factures i s’haurà d’acreditar la condició d’empresari de l’adquirent, amb caràcter previ o simultani a l’adquisició.

Atenció. L’entrada en vigor d’aquests nous supòsits d’inversió del subjecte passiu tindrà efectes a partir de l’1 d’abril de 2015, a fi que els interessats puguin dur a terme les adaptacions necessàries dels seus sistemes.

Tipus impositius

• Tipus impositius de productes sanitaris: conseqüència de la Sentència del TJUE de 17 de gener de 2013, en l’assumpte C-360/11, els equips mèdics, aparells, productes sanitaris i altre instrumental, d’ús mèdic i hospitalari passen a tributar, amb caràcter general, del 10% al 21%, i es manté exclusivament la tributació al tipus reduït del 10% per a aquells productes que, per les seves característiques objectives, estiguin dissenyats per alleujar o tractar deficiències, per a ús personal i exclusiu de persones que tinguin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials.

El llistat de productes als quals resulta aplicable el tipus reduït del 10%, entre els quals es troben les ulleres i lents de contacte graduades, ortesis, pròtesis i ortopròtesis (excepte per a persones amb discapacitat que tributen al 4%), cadires, crosses i dispositius per a tractaments de diàlisi i respiratoris, s’incorpora a un nou apartat en l’annex de la Llei.

Passen a tributar del 4% al 21% les substàncies medicinals i els principis actius dels medicaments per a ús humà, així com els productes intermedis per a la fabricació d’aquests medicaments.

Així mateix, incrementen la seva tributació del 10% al 21% les substàncies medicinals i els principis actius utilitzats en l’elaboració de medicaments d’ús veterinari, així com els equips mèdics, aparells i altre instrumental usat amb finalitats veterinàries.

Mantenen la tributació al 10%: els medicaments d’ús animal, els productes farmacèutics susceptibles d’ús directe pel consumidor final (gases, benes i anàlegs), compreses, tampons, preservatius i altres anticonceptius no medicinals.

Mantenen la tributació al 4%: els medicaments d’ús humà, les fórmules galèniques, magistrals i preparats oficinals, els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, les pròtesis, ortesis i implants interns per a persones amb discapacitat.

• Tipus reduït per a les flors i plantes ornamentals: d’altra banda, es reintrodueix l’aplicació del tipus del 10% a les flors i plantes de caràcter ornamental i els productes vegetals per a la seva obtenció, que en 2014 tributaven al 21%.

Deduccions

Es regula la possibilitat que els ens públics, que realitzen operacions subjectes i no subjectes, puguin deduir les quotes suportades per les adquisicions de béns i serveis destinats de forma simultània a la realització d’unes operacions i les altres en funció d’un criteri raonable i homogeni d’imputació de les quotes corresponents als béns i serveis utilitzats per al desenvolupament de les operacions subjectes a l’impost.

• Les operacions acollides al règim especial del grup d’entitats no es tindran en compte a l’efecte del càlcul de la prorrata comuna en cas d’empresaris que realitzin activitats en més d’un sector diferenciat.

• La prorrata especial serà d’aplicació obligatòria quan el muntant total de les quotes deduïbles per aplicació de la regla de la prorrata general excedeixi en un 10% o més del que resultaria per aplicació de la regla de la prorrata especial (anteriorment el percentatge exigit era del 20%). Pel que fa l’IGIC, aquesta possibilitat s’introdueix per primera vegada en la norma, substituint als supòsits que fins al moment obligaven a l’aplicació de la prorrata especial.

Règim especial de devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts al territori d’aplicació de l’impost (TAI), ni en la Comunitat, Illes Canàries, Ceuta i Melilla

Aquest règim s’amplia significativament a l’exceptuar l’exigència del principi de reciprocitat en les adquisicions i importacions per a les quotes suportades dels següents béns i serveis:

•  
  • El subministrament de plantilles, motlles i equips adquirits o importats al territori d’aplicació de l’impost per l’empresari o professional no establert, per a la seva posada a disposició a un empresari o professional establert en aquest territori per ser utilitzats en la fabricació de béns que siguin expedits o transportats fora de la Comunitat amb destinació a l’empresari o professional no establert, sempre que al final de la fabricació dels béns siguin expedits amb destinació a l’empresari o professional no establert o destruïts.

•  
  • Els serveis d’accés, hostaleria, restauració i transport, vinculats amb l’assistència a fires, congressos i exposicions de caràcter comercial o professional que se celebrin en el TAI.

Règims especials

• Règim simplificat: es redueixen els límits que permeten al contribuent optar per aquest règim:

•  
  • El volum d’ingressos l’any immediat anterior per al conjunt de les seves activitats disminueix de 450.000 a 150.000 euros, encara que s’exclouen del còmput les activitats agrícoles, forestals i ramaderes, el límit de les quals passa de 300.000 a 250.000 euros.

•  
  • Les adquisicions i importacions de béns i serveis l’any immediat anterior per al conjunt de les seves activitats, excloses les relatives a l’immobilitzat, disminueix de 300.000 a 150.000 euros.

Atenció: aquestes modificacions entraran en vigor amb efectes des de l’01-01-2016, per la qual cosa respecte a l’exercici 2015 es mantenen els límits legals previstos en la norma actualment.

• Règim de l’agricultura, ramaderia i pesca:

•  
  •  
    • S’exclou del seu àmbit subjectiu d’aplicació als propietaris de finques o explotacions que cedeixin l’aprofitament de la resina dels pins mentre que s’inclou al resiner persona física.

•  
  •  
    • Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2016, es redueixen els límits que permeten optar per aquest règim: les adquisicions i importacions de béns i serveis l’any immediat anterior per al conjunt d’activitats, excloses les relatives a l’immobilitzat, disminueix de 300.000 a 150.000 euros.

• Règim especial de les agències de viatge:

A fi d’adequar la normativa a la sentència del TJUE de 26 de desembre de 2013, en l’assumpte C-189/11, s’introdueixen diverses modificacions en el règim especial d’agències de viatges.

• El règim serà aplicable a qualsevol empresari o professional que organitzi viatges (hostaleria, transport i/o serveis accessoris), suprimint la prohibició d’aplicació del règim a les vendes per agències minoristes de viatges organitzats per les agències majoristes.

• Se suprimeix el mètode de determinació global de la base imposable.

• Se suprimeix la consignació separada de l’IVA repercutit (obtinguda la quota com el resultat de multiplicar el preu total de l’operació per 6 i dividir el resultat per 100) prevista en el cas que el client empresari o professional ho sol·liciti, impedint amb això la seva deducció.

• Al marge de les modificacions obligades per aquesta sentència, s’introdueix la possibilitat, a exercitar operació per operació, d’aplicar el règim general de l’impost, sempre que el destinatari de les operacions sigui un empresari o professional que tingui, en alguna mesura, dret a la deducció o a la devolució de les quotes suportades.

• Règim especial de grup d’entitats:

• S’incorpora l’exigència dels tres ordres de vinculació: econòmica, financera i d’organització a les entitats del grup, i s’ajusta a la Directiva de l’IVA. La vinculació financera exigeix un control efectiu de l’entitat a través d’una participació de més del 50% al capital o en els drets de vot. Encara que aquesta modificació té efectes des de l’1 de gener de 2015, s’estableix un règim transitori que permetrà als grups existents a adaptar-se als nous requisits al llarg de l’any 2015.

• Es podran considerar com a entitat dominant les societats mercantils que no actuïn com a empresaris o professionals, per exemple, una entitat holding.

• Les operacions realitzades en aquest règim especial no es tindran en compte a l’efecte de càlcul de la prorrata comuna en cas d’empresaris que realitzin activitats en més d’un sector diferenciat.

Nous règims especials aplicables als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica:

Com a conseqüència de les noves regles de localització dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i de serveis prestats per via electrònica, és la modificació del règim especial dels serveis prestats per via electrònica a persones que no tinguin la condició d’empresaris o professionals actuant com a tals per part de proveïdors no establerts en la UE, règim que s’amplia als serveis de telecomunicacions i de radiodifusió o de televisió (règim exterior a la UE).  El nou règim especial aplicable a partir de l’1 de gener de 2015, té de notes característiques:

•  
  • S’hi podran acollir els empresaris o professionals establerts en la Comunitat, però no establerts en l’estat membre de consum, quan prestin els seus serveis a consumidors finals establerts en un estat membre o tinguin en ell el seu domicili o residència habitual.

•  
  • Quan Espanya sigui l’estat membre d’identificació triat per l’empresari o professional, s’hauran de complir una sèrie de requisits formals.

•  
  • En el cas que l’empresari o professional consideri Espanya com estat membre d’identificació haurà de presentar, exclusivament a Espanya, les declaracions-liquidacions i ingressar, si escau, l’import de l’impost corresponent de totes les operacions al fet que es refereix el règim especial realitzades en tots els estats membres de consum.

•  
  • Encara que no es poden deduir les quotes suportades en les adquisicions o importacions de béns i serveis que es destinin a la prestació d’aquests serveis de telecomunicacions, els subjectes passius que realitzin en l’estat membre de consum operacions acollides a aquest règim especial i altres operacions diferents que determinin l’obligació de registrar-se i de presentar declaracions-liquidacions en aquest estat, podran deduir les quotes suportades en l’adquisició o importació de béns i serveis que s’entenguin realitzades en l’estat membre de consum.

•  
  • Es tindrà dret a la devolució de les quotes suportades en l’adquisició o importació de béns i serveis que es destinin a la prestació dels serveis que s’hagin d’entendre realitzades en l’estat membre de consum. Els subjectes passius establerts en el TAI sol·licitaran la devolució de les quotes suportades, amb excepció de les realitzades al territori indicat.

•  
  • Si Espanya és l’estat membre d’identificació, les quotes suportades pels béns i serveis que s’entenguin realitzades en el TAI i es destinin a la prestació d’aquests serveis de telecomunicacions, es podran deduir a través de les declaracions-liquidacions conforme al règim general de l’impost, amb independència que als referits serveis els resulti o no aplicable el règim especial.

•  
  • Quan Espanya sigui l’estat membre de consum, la devolució de les quotes suportades en el TAI es regirà pel procediment previst en l’article 119 bis LIVA.

Nous tipus d’infracció i sancions

• Falta de comunicació o la comunicació incorrecta per part dels destinataris de determinades operacions a les quals resulta aplicable la regla d’inversió del subjecte passiu de la seva condició d’empresaris i, si escau, de la naturalesa de les obres (execucions d’obra per a la construcció o rehabilitació d’edificis o urbanització de terrenys i transmissions d’immobles en execució de garantia). La conducta se sanciona amb multa pecuniària proporcional de l’1% de les quotes reportades respecte a les quals s’ha produït l’incompliment en la comunicació, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 10.000 euros.

• Falta de consignació o consignació incorrecta en l’autoliquidació de les quotes liquidades per la duana corresponents a l’IVA a la importació per a aquells operadors que puguin diferir l’ingrés de l’impost. La conducta se sanciona amb multa pecuniària proporcional del 10% de les quotes no consignades.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.