LA XIFRA DE NEGOCIS D’UNA EMPRESA I ELS SEUS EFECTES

Tot i que la xifra de negocis d’una empresa sigui un concepte que s’empra amb freqüència en el món de les finances, el seu significat pot semblar, d’entrada, una mica imprecís. Segons Ramells Ramoneda, però, és important que l’empresari tingui clar de què es parla quan es refereix a la xifra de negocis, ja que, en funció d’aquesta dada, els compromisos fiscals d’una companyia davant de l’administració pública són diferents.

Partint de la consciència que s’ha d’estar al dia en aquesta matèria, el primer pas és submergir-se en la definició del terme “xifra de negocis”. En primer lloc, cal considerar,  a efectes pràctics, que el càlcul de la xifra de negocis no s’incorpora a la normativa tributària, sinó que forma part de la legislació mercantil. En concret, trobarem tots els detalls sobre aquest terme empresarial en el Pla General de Comptabilitat. Segons la resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), de 16 de maig de 1991, s’estableixen una sèrie de criteris generals a considerar per determinar quin és el resultat de la xifra de negocis d’una empresa.

Es podria dir que la xifra de negocis d’una empresa és el resultat de col·locar, en una balança, uns components positius i uns altres de negatius. Entre els criteris positius, es troben l’import de les vendes i prestacions de serveis que són fruit de l’activitat empresarial, i el preu o despeses de producció dels béns o serveis oferts a canvi d’actius no monetaris. És important destacar que dins d’aquesta part no s’han d’incloure aquells productes consumits per l’empresa ni pels treballs que realitza en benefici propi, així com els ingressos financers i les subvencions. En aquest darrer cas, però, amb un matís: tan sols cal afegir aquests ajuts dins els criteris positius si es reben en funció dels productes venuts i formen part del preu de venda dels béns o serveis prestats. D’altra banda, els components negatius estan conformats pels imports de les devolucions de vendes, els ràpels sobre vendes o prestacions de serveis, i els descomptes comercials sobre els ingressos que són objecte de computació en la xifra anual.

Quan es fa esment a grups de societats, la quantitat de la xifra de negocis general ha de tenir en compte tots aquests factors en cadascuna de les empreses integrants, i d’aquesta manera s’haurà de calcular la quantitat total.

Entre els impostos afectats per aquest concepte destaquen l’Impost d’Activitats Econòmiques, en cas que l’empresa en qüestió facturi més d’un milió d’euros anuals; l’IVA, ja que les declaracions han de ser mensuals quan el volum d’operacions supera els 6.010.121,04 euros, i s’entra automàticament en el SII, i l’Impost sobre Societats, en companyies que superen els 6 milions d’euros. El Règim Especial d’Incentius Fiscals per a Empreses de Reduïda Dimensió s’aplicarà sempre que l’import net de la xifra de negocis durant el període impositiu immediat anterior sigui inferior a 10 milions d’euros.

En l’àmbit mercantil, la xifra de negocis és també un dels indicadors que determinen l’obligació, entre d’altres, d’auditar els Comptes Anuals. Així, doncs, en base a totes aquestes afectacions, des de Ramells Ramoneda es recomana verificar i precisar la xifra de negocis. Ara bé, són precisament aquestes conseqüències les que poden tenir un efecte negatiu en el creixement de les empreses.

En el moment de revisar la xifra de vendes anual a empreses que s’aproximen al llindar normatiu, és recurrent veure empresaris que es plantegen moderar el seu creixement per tal d’evitar, o almenys ajornar, l’assumpció de les obligacions que tot plegat suposa.