LA REFORMA DEL CODI PENAL INTRODUEIX MODIFICACIONS IMPORTANTS EN LA RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES JURÍDIQUES

Els informem que al BOE del dia 31-03-2015, s’ha publicat la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, que conté importants modificacions en el tractament penal en molts aspectes: des del comís de béns fins a les insolvències, passant per la protecció als discapacitats o els fets que dificultin un embargament. Un d’aquests aspectes és el relatiu a la responsabilitat penal de les persones jurídiques i dels seus administradors de fet o de dret.

Atenció. La reforma entrarà en vigor l’1 de juliol de 2015.

Cal tenir en compte que la responsabilitat penal de la societat pot ser exigible respecte de delictes mediambientals, revelació de secrets, contra la propietat intel·lectual o industrial, transaccions internacionals, estafa, insolvència punible, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, contra els drets dels ciutadans estrangers, danys informàtics, etc.

Doncs bé, a partir de l’1 de juliol de 2015, amb la reforma del Codi Penal (CP), perquè l’empresa quedi exonerada de pena o que sigui atenuada, en els delictes comesos en nom o per compte d’ella, en el seu benefici directe o indirecte, pels seus administradors, representants, empleats i col·laboradors, s’exigirà i valorarà l’existència d’un model d’organització i gestió amb mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes o per reduir de forma significativa el risc de comissió, la seva implementació i la seva supervisió.

Aquesta és una de les principals novetats de la reforma del CP, que regula l’obligatorietat que les entitats es dotin d’un model viu d’organització i control de gestió per prevenir delictes de la naturalesa del que va ser comès o per reduir de forma significativa el risc de la seva comissió.

Per tant, totes les entitats, tant mercantils com socials, tant amb personalitat jurídica com sense, s’hauran de procurar un model de gestió adequat a les seves activitats i a les prescripcions legals.

Atenció. Resulta imprescindible establir una estratègia de disseny i implementació d’una política i un Pla de prevenció de riscos penals en l’empresa.

Nou règim de responsabilitat penal de les persones jurídiques (Articles 31 bis, ter, quater i quinquies del Codi Penal)

La reforma del Codi Penal introdueix a més les següents novetats en relació amb la responsabilitat penal de les persones jurídiques:

• Millora la tècnica en la regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, amb la finalitat de delimitar adequadament el contingut del «control apropiat», el trencament del qual permet fonamentar la seva responsabilitat penal. Aquest deure de control es condiciona, de manera general, a les dimensions de la persona jurídica.

• Així mateix estén el règim de responsabilitat penal a les societats mercantils estatals que executin polítiques públiques.

• Es limita la responsabilitat penal de les persones jurídiques, en el cas de delictes comesos pels seus dependents, només als supòsits en els quals l’incompliment del deure de vigilància hagi tingut caràcter «greu».

• I com ja hem comentat, s’introdueix com a causa d’exempció de la responsabilitat penal de la persona jurídica l’existència d’un programa de prevenció (programa de “compliance penal”), que comporti una reducció significativa del risc de comissió de delictes, com explicarem tot seguit.

Conductes determinants de la responsabilitat penal de les empreses

La reforma introdueix alguns canvis en la descripció de les conductes determinants de la responsabilitat penal de les empreses, de manera que seran responsables:

• Dels delictes comesos en el seu nom o pel seu compte i en el seu benefici directe o indirecte –abans: “profit”– pels seus representants legals o per aquells que actuant individualment com a integrants d’un òrgan de la persona jurídica, estan autoritzats per prendre decisions en nom de la persona jurídica o n’ostenten facultats d’organització i control –abans administradors de fet o de dret–.

• Dels delictes comesos en l’exercici d’activitats socials i per compte i en benefici directe o indirecte –abans: “profit”–, pels qui estant sotmesos a l’autoritat de les persones físiques esmentades en el paràgraf anterior, han pogut realitzar els fets per haver-se incomplert greument per aquells els deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat –abans: “per no haver-se exercit sobre ells el control apropiat”– ateses les concretes circumstàncies del cas.

Causa d’exempció de responsabilitat penal

Respecte a la responsabilitat penal de la persona jurídica es manté l’actual regulació de les circumstàncies atenuants per actes posteriors a la comissió del delicte, que segueixen sent haver procedit a la confessió; col·laborat en la recerca aportant proves; haver reparat o disminuït el dany causat; o establert abans de l’enjudiciament mesures eficaces per prevenir i descobrir futurs delictes en el marc de la persona jurídica.

La reforma també introdueix de forma expressa una causa d’exempció de responsabilitat penal sempre que es compleixin i acreditin determinades condicions, per als delictes comesos pels dos grups d’individus de la persona jurídica indicades anteriorment.

Així, si el delicte fos comès pels seus representants legals o per persones autoritzades per prendre decisions en nom de la persona jurídica o que ostenten facultats d’organització i de control, quedarà exempta de responsabilitat penal si concorren els següents requisits:

• Que s’hagi adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, un model d’organització i gestió que inclogui les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes de la mateixa naturalesa o per reduir de forma significativa el risc de la seva comissió.

• Que els autors hagin comès el delicte eludint fraudulentament els models d’organització i prevenció.

• Que la supervisió del funcionament i del compliment del model de prevenció implantat sigui confiat a un òrgan de la persona jurídica amb poders autònoms d’iniciativa i control o que tingui encomanada legalment la funció de supervisar l’eficàcia dels controls interns de la persona jurídica. En les persones jurídiques de petites dimensions les referides funcions podran ser assumides directament per l’òrgan d’administració.

• Que no s’hagi produït una omissió o exercici insuficient de les funcions de supervisió, vigilància i control de l’òrgan anterior.

Per al cas que el delicte fos comès per individus sotmesos a l’autoritat d’aquests representants legals o de les persones amb facultats d’organització i control dins de la persona jurídica, quedarà exempta de responsabilitat penal si, abans de la comissió del delicte, ha adoptat i executat eficaçment un model d’organització i gestió que resulti adequat per prevenir delictes de la naturalesa del que va ser comès o per reduir de forma significativa el risc de la seva comissió.

Què és el Model de prevenció de delictes?

Com hem assenyalat, la reforma del Codi Penal reconeix la possibilitat que la persona jurídica atenuï o eximeixi la seva responsabilitat, sempre que, adopti eficaçment un model de prevenció de delictes.

El pla de previsió de delictes ha de comptar amb una sèrie d’elements bàsics tals com l’existència d’un compliance officer, un canal de denúncies, un mapa de riscos, un codi de sancions, mesures de reparació, etc. A més, el pla s’ha d’actualitzar constantment i adaptar-se al funcionament de l’empresa.

El Codi Penal després d’aquesta reforma estableix que per al cas que el delicte fos comès per individus sotmesos a l’autoritat de representants legals o de les persones amb facultats d’organització i control dins de l’empresa, quedarà exempta de responsabilitat penal si, abans de la comissió del delicte, ha adoptat i executat eficaçment un model d’organització i gestió que resulti adequat per prevenir delictes de la naturalesa del que va ser comès o per reduir de forma significativa el risc de la seva comissió.

Així, es concreten els requisits que han de complir els models d’organització i gestió (compliance penal), a saber:

• Identificaran les activitats en l’àmbit de les quals puguin ser comesos els delictes que han de ser previnguts.
• Establiran els protocols o procediments que concretin el procés de formació de la voluntat de la persona jurídica, d’adopció de decisions i de la seva execució en relació amb aquells.
• Disposaran de models de gestió dels recursos financers adequats per impedir la comissió dels delictes que han de ser previnguts.
• Imposaran l’obligació d’informar de possibles riscos i incompliments a l’organisme encarregat de vigilar el funcionament i observança del model de prevenció.
• Establiran un sistema disciplinari que sancioni adequadament l’incompliment de les mesures que estableixi el model.
• Realitzaran una verificació periòdica del model i de la seva eventual modificació en cas d’infraccions rellevants, canvis en l’organització, en l’estructura de control o en l’activitat desenvolupada.

Si s’arriba a cometre el delicte penal, l’exempció de l’empresa dependrà de la prova del compliment del compliance penal. Si se n’acredita el compliment i la idoneïtat del model totalment, l’empresa quedarà exempta de responsabilitat penal. En un altre cas, l’acreditació parcial servirà com a atenuant de la possible pena.

Efectes per a les empreses en cas de responsabilitat penal

La conseqüència directa per a una empresa declarada penalment responsable és la imposició de la sanció penal, no només pecuniàries, sinó també la dissolució, suspensió temporal d’activitats, clausura temporal de locals, prohibició de realitzar determinades activitats dins del seu objecte social, inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes públiques i intervenció judicial.

A més de les penes que poden imposar els tribunals de justícia, també existeixen altres conseqüències per a les empreses que poden resultar igualment greus i perjudicials per al funcionament del negoci, com per exemple:

• Repercussió amb els clients i proveïdors i el prestigi de la societat.
• Entitats financeres que dificultin o neguin la concessió de crèdit o altres operacions financeres.
• En cas que es tracti d’una societat cotitzada, conseqüències en el preu de l’acció.
• Desprestigio social i empresarial en els mitjans de comunicació.
• etc.

Li recomanem elaborar aquests protocols com més aviat millor per eximir la responsabilitat de les persones jurídiques perquè la reforma del Codi Penal entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol.

Es poden posar en contactes amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.