La prestació per cessament d’activitat dels autònoms per causa de la COVID-19 és incompatible amb el treball per compte d’altres

El 10 de juliol de 2024, el Tribunal Suprem va dictar una sentència clau que aclareix un punt crucial en la normativa sobre la prestació per cessament d’activitat per a autònoms: la incompatibilitat d’aquesta prestació amb el treball per compte d’altres.

Aquesta sentència té implicacions directes per a milers de treballadors autònoms a Espanya, especialment aquells que, durant la pandèmia, van rebre ajuts econòmics mentre també prestaven serveis com a empleats per a altres empreses.

Context normatiu

El cas se centra en la prestació per cessament d’activitat creada en el marc de la pandèmia de la COVID-19. A causa de la crisi sanitària i l’impacte econòmic generalitzat, el govern espanyol va posar en marxa diverses mesures de suport als autònoms l’activitat dels quals es va veure afectada. La primera regulació sobre aquesta prestació es troba en el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, on es van establir condicions excepcionals per als autònoms que van sofrir una paralització de la seva activitat o una reducció significativa en la seva facturació.

Posteriorment, el Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny, va consolidar aquestes ajudes, però amb unes certes particularitats. Es va permetre, per exemple, la compatibilitat de la prestació per cessament d’activitat amb el treball per compte propi, sempre que es complissin determinats requisits, com ara la reducció d’ingressos. No obstant això, aquesta compatibilitat no es va estendre al treball per compte d’altres.

El Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, va introduir una disposició especial que va permetre, sota unes certes condicions, que la prestació fos compatible amb el treball per compte d’altres. Tanmateix, aquesta compatibilitat s’aplicava exclusivament per a situacions posteriors a la promulgació d’aquesta norma i no afectava casos anteriors, la qual cosa va generar confusió entre molts autònoms.

El cas específic

L’origen de la sentència es troba en una treballadora autònoma que, després d’haver rebut la prestació per cessament d’activitat durant la pandèmia, va sol·licitar novament l’ajuda sense haver deixat la seva ocupació com a treballadora per compte d’altres en una altra empresa. La mútua va rebutjar la seva sol·licitud argumentant que, en estar treballant com a empleada a temps parcial en una altra companyia, no tenia dret a rebre la prestació, en línia amb el que es disposa en la normativa.

L’autònoma va recórrer contra la decisió, argumentant que havia estat beneficiària de la prestació en etapes anteriors i que la normativa havia permès en uns certs casos la compatibilitat entre la prestació i el treball per compte d’altres. El cas va arribar al Tribunal Suprem mitjançant un recurs de cassació per a la unificació de doctrina.

Decisió del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem va confirmar la interpretació de la mútua, assenyalant que la normativa vigent sobre la prestació per cessament d’activitat és clara quant a la seva incompatibilitat amb el treball per compte d’altres. En la seva sentència, el Suprem estableix que la prestació per cessament d’activitat regulada en l’article 9 del Reial decret llei 24/2020 no permet que un autònom rebi l’ajuda si està simultàniament treballant per a una altra empresa com a empleat.

El Tribunal es basa en una interpretació conjunta de les normatives excepcionals establertes durant la pandèmia i la normativa general que regula la Seguretat Social a Espanya. En particular, el Tribunal fa referència a l’article 342.1 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), que estableix que qualsevol treball remunerat és incompatible amb la percepció de prestacions per cessament d’activitat, tret que la normativa indiqui el contrari de manera expressa.

El Tribunal assenyala que les mesures extraordinàries adoptades durant la pandèmia no creen un nou règim de compatibilitat que contradigui les disposicions de la LGSS. Encara que el Reial decret llei 30/2020 va introduir la possibilitat de compatibilitzar la prestació amb el treball per compte d’altres, això només s’aplica a situacions posteriors a la promulgació d’aquesta norma i no té efectes retroactius. Per tant, el cas de la treballadora autònoma, que havia sol·licitat la prestació abans de l’entrada en vigor d’aquesta norma, queda fora d’aquesta possibilitat de compatibilitat.

Implicacions de la sentència

La sentència del Tribunal Suprem té importants repercussions per als autònoms que, durant la pandèmia, van sol·licitar o van rebre la prestació per cessament d’activitat mentre mantenien algun tipus d’ocupació per compte d’altres. La decisió estableix de manera inequívoca que:

1. La prestació per cessament d’activitat és incompatible amb qualsevol treball remunerat per compte d’altres, tret que la normativa ho permeti expressament. Aquesta és una regla general que es troba en la Llei General de la Seguretat Social i que continua sent aplicable, fins i tot en situacions d’emergència com la pandèmia de la COVID-19.

2. Les normatives excepcionals aprovades durant la pandèmia no alteren les regles generals sobre incompatibilitats, excepte en casos molt específics i posteriors a l’entrada en vigor del Reial decret llei 30/2020.

3. Els autònoms que treballin per compte d’altres i que sol·licitin o hagin sol·licitat la prestació per cessament d’activitat sense complir els requisits específics podrien estar obligats a retornar les quantitats indegudament percebudes.

4. Aquesta sentència estableix un precedent jurisprudencial que guiarà futures decisions sobre aquest tema, aclarint les diferències entre les normatives excepcionals adoptades durant la pandèmia i les disposicions generals de la Llei General de la Seguretat Social.