JA POT RECLAMAR L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA (PLUSVÀLUA MUNICIPAL) SI HA TRANSMÈS UN IMMOBLE AMB PÈRDUES

Com ja haurà tingut coneixement per part dels diferents mitjans de comunicació, la configuració actual de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (d’ara endavant, “IIVTNU”), més conegut com l’impost de “plusvàlua municipal”, té els dies comptats. Aquest tribut local grava teòricament la revaloració dels immobles al moment de la venda, no obstant això, la seva fórmula de càlcul provoca que s’exigeixi el seu pagament fins i tot quan es registren pèrdues.

Doncs bé, el Tribunal Constitucional (TC) amb data de 16 de febrer de 2017 s’ha pronunciat sobre la inconstitucional dels articles  4.1, 4.2 a) i 7.4 de la norma foral de Guipúscoa, 16/1989, que disposa que la base imposable de l’IIVTNU es determinarà aplicant al valor del terreny (valor cadastral) un percentatge que, al seu torn, és el resultat de multiplicar el coeficient establert per l’ajuntament pel nombre d’anys de generació de l’increment. Si bé es refereix al règim foral de Guipúscoa, la normativa segueix les mateixes regles que la comuna i les altres comunitats autònomes.

Així, es pot donar la circumstància -com ha succeït en els anys de crisi econòmica i immobiliària- que el propietari d’un terreny el vengui a un preu inferior al de compra i, així i tot, hagi d’abonar l’IIVTNU. 

El Tribunal deixa clar que l’IIVTNU no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució, en la seva configuració actual. Ho és únicament en aquells supòsits en els quals sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, això és, aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió (operacions en les quals el terreny transmès ha generat una pèrdua de valor en el patrimoni del transmitent).

Poden reclamar només els contribuents d’aquest territori (Guipúscoa) o els afectats de qualsevol part del territori espanyol?

Encara que Hisenda especifica que aquesta sentència es limita a la normativa de Guipúscoa, i si bé la sentència fa referència a una norma foral, l’efecte de la seva decisió serà generalitzat perquè la mateixa norma que ara ha tombat el TC apareix en la Llei d’hisendes locals, com a normativa estatal.   

Atenció. La sentència del Tribunal Constitucional solament afecta els residents al territori foral guipuscoà, però no a la resta dels contribuents espanyols, encara que els articles anul·lats són exactament iguals que els inclosos en la Llei d’hisendes locals.

El TC insta al legislador, a partir de la publicació de la sentència, per dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l’impost que permetin no sotmetre a tributació aquestes situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El Govern haurà d’abordar una reforma en profunditat d’aquest impost municipal perquè no actuï en operacions en les quals s’hagin produït minusvàlues. Haurà de decidir si modifica la normativa estatal a la vista d’aquesta doctrina constitucional o espera al fet que el Tribunal torni a dictaminar, aquesta vegada sobre la legislació de règim comú.

Com reclamem?

La sentència del Tribunal Constitucional no aclareix com s’ha d’acreditar la inexistència d’aquest increment de valor ni defineix l’horitzó temporal per a la reclamació, és a dir, si solament poden iniciar el tràmit els contribuents que hagin abonat l’impost en els últims quatre anys o si aquest període s’estén.

El que sí que és una realitat, és que ara els Ajuntaments es poden enfrontar a una allau de sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts d’aquells que vulguin reclamar als Ajuntaments la devolució dels diners pagats per l’impost de plusvàlua en els casos en els quals, en aquests anys de crisi, van vendre per sota del preu de compra i els que van perdre un immoble per no poder pagar la seva hipoteca, ja que aquesta sentència del Tribunal Constitucional suposarà un important suport als qui encara no ho hagin fet.

Una vegada que s’ha efectuat el pagament de l’impost, el primer pas és presentar un escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts, davant l’Ajuntament recaptador, fent constar l’import satisfet.

La corporació haurà de concedir un termini per recórrer en reposició i, després, per reclamar al Tribunal Econòmic Administratiu municipal, esgotant la via Administrativa. Si no s’ha decretat la devolució dels diners, a partir d’aquest moment, s’obre la via judicial, en la qual els jutges hauran de valorar la inconstitucionalitat decretada pel TC. El termini és de dos mesos per interposar un recurs contenciós administratiu davant un Tribunal Superior de Justícia.

Poden reclamar també els qui es van veure obligats a pagar una plusvàlua després de perdre la seva casa per no haver pogut fer front al pagament d’una hipoteca?

Un decret llei del 2014 va establir una exempció del pagament de l’impost per a aquells que van perdre el seu habitatge perquè no havien pogut fer front al pagament d’una hipoteca (bé en una execució hipotecària o en una dació en pagament). Ara bé, aquesta exempció només afecta als casos en els quals l’immoble fos l’habitatge habitual i no es disposés de més béns. I no a les segones residències o als locals i oficines. En aquests casos els amos sí que havien de pagar l’impost, i si no ho feien, incorrien en un deute amb l’ajuntament. En el segon supòsit, els afectats podrien presentar una reclamació.

 Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.