Es prorroguen fins a 2026 els requisits dels programes informàtics que suportin processos de facturació (Reglament Veri*Factu)

L’Administració Tributària ha premut el botó de pausa. Mitjançant el Reial decret 254/2025, d’1 d’abril (publicat al BOE del 2 d’abril), es formalitza una esperada pròrroga: els contribuents disposaran de més temps per a complir amb les obligacions tècniques que imposa el Reglament Veri*Factu. Aquesta norma, recordem, afecta els sistemes informàtics utilitzats en els processos de facturació, exigint la seva traçabilitat, inalterabilitat i alineació amb estàndards definits per Hisenda.

En termes pràctics, els nous terminis són els següents:

• Contribuents de l’impost sobre societats: hauran de tenir els seus sistemes adaptats abans de l’1 de gener de 2026, en lloc de l’anterior 1 de juliol de 2025.
• Resta d’obligats tributaris (autònoms, entitats en règim d’atribució de rendes, contribuents de l’IRNR amb establiment permanent): la seva data límit serà l’1 de juliol de 2026.

Aquest calendari revisat atén una realitat indiscutible: la publicació tardana de l’Ordre HAC/1177/2024 (17 d’octubre), que detalla les especificacions tècniques d’obligat compliment, ha condicionat els terminis raonables d’adaptació tecnològica.

Cal assenyalar, a més, que els productors i comercialitzadors de programari disposaran de nou mesos des de l’entrada en vigor de la citada Ordre per a oferir solucions informàtiques plenament compatibles amb els nous requisits. Això trasllada l’horitzó de compliment al 29 de juliol de 2025, no a l’1 de juliol com inicialment es va establir.

Qui en queda fora?

El text introdueix una precisió rellevant: aquells contribuents integrats en el Subministrament immediat d’informació (SII) continuen exempts d’aplicar el Reglament Veri*Factu quan les factures siguin expedides materialment pel destinatari o per un tercer en virtut de normes d’obligat compliment. Aquesta exoneració respon a una lògica jurídica i tècnica: la traçabilitat de les operacions ja queda garantida per la mecànica de l’SII.

Revisió normativa: articles 4 i 6

El Reial decret també modifica l’àmbit objectiu del reglament (article 4), delimitant amb més precisió els casos exclosos i eliminant apartats que havien quedat redundants. Així mateix, l’article 6 es reescriu per a emfatitzar que la responsabilitat de l’obligat tributari sobre la veracitat i compliment de les obligacions facturadores no es dissipa, encara que la factura sigui emesa materialment per un altre subjecte.