ES PODEN ESTABLIR TERMINIS DE PAGAMENT EN LES OPERACIONS COMERCIALS ENTRE EMPRESES SUPERIORS A 60 DIES?

Li recordem que la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, estableix que el termini de pagament que ha de complir el deutor, si no hagués fixat data o termini de pagament en el contracte, serà de 30 dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis. 

A més, la llei assenyala que els terminis de pagament no podran ser ampliats mitjançant pacte de les parts per sobre dels 60 dies naturals. En conseqüència, la norma imperativa prohibeix taxativament la possibilitat d’allargar els períodes de cobrament més de 60 dies des del lliurament dels béns mitjançant l’autonomia de la voluntat de les parts contractants.

A més hem de tenir en compte que: 

• Com a penalització, la Llei de morositat estableix que tot retard per part del client al moment d’efectuar el pagament en relació amb el termini contractual o legal, dóna lloc automàticament el dret dels creditors a percebre interessos de demora sense necessitat d’efectuar cap intimació al deutor. 

• Com a “Clàusules i pràctiques abusives”, la mateixa Llei introdueix el concepte de prohibició d’abusar de la llibertat contractual en perjudici del creditor, ja que quan existeixin acords que beneficiaven excessivament al deutor a costa del creditor, es poden considerar abusius aquests contractes i es consideren nul·les les clàusules pactades entre les parts sobre la data de pagament o les conseqüències de la demora que difereixin quant al termini de pagament i tipus legal d’interès de demora establerts per la llei, quan tinguin un contingut abusiu en perjudici del creditor considerades totes les circumstàncies del cas, entre elles la naturalesa del producte o servei o els usos habituals del comerç. 

Sentència del Tribunal Suprem: nuls els terminis de pagament superiors a 60 dies

Una sentència recent del Tribunal Suprem, de 23 de novembre de 2016, ha confirmat que, a l’efecte de la Llei 3/2004, el termini màxim de pagament és de 60 dies. La sentència, estima el recurs interposat pel subcontractista d’una obra que reclamava el pagament d’unes factures i els interessos conforme a la Llei de morositat. La discussió se centrava en si el termini de pagament de 180 dies pactat en el contracte era nul o no. Doncs bé, el Tribunal Suprem, declara nul el pacte de 180 dies i condemna a pagar interessos de demora calculats en el que excedís de 60 dies (termini màxim de pagament conforme a la Llei de morositat).

Atenció. A l’efecte de l’article 7 de la Llei 3/2004, l’interès de demora que haurà de pagar el deutor serà el que resulti del contracte i, a falta de pacte, el tipus legal serà la suma del tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu en la seva operació principal de finançament més recent efectuada abans del primer dia del semestre natural de què es tracti més vuit punts percentuals. En virtut de la Resolució de 27 de desembre de 2016 de la Secretaria General del Tresor i Política Financera, publicada en el BOE el 29 de desembre de 2016, el tipus d’interès de demora anual a aplicar durant el primer semestre del 2017 és del 8%, tipus revisable cada semestre de l’any.

Com a conclusions d’aquesta sentència del Tribunal Suprem, podem destacar: 

• El termini màxim de pagament de 60 dies és imperatiu. Qualsevol termini superior és nul de ple dret (art. 6.3 del Codi Civil). Tots aquells pactes o clàusules acordades entre les parts que determinin terminis superiors a aquest límit temporal seran nuls de ple dret.

• Com a excepció, hi podria haver un termini superior a 60 dies i fins a un màxim de 90 dies en els supòsits en els quals, per mandat legal o pacte exprés, existeixi un procediment d’acceptació o comprovació dels béns o serveis prestats.

• El fet que no s’hagi impugnat prèviament el pacte per abusiu no constitueix un acte propi que impedeixi la reclamació dels interessos des de la data límit conforme a la Llei de morositat. 

Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem confirma que el que era una pràctica habitual en les operacions comercials entre els diferents agents del mercat consistent a pactar per contracte terminis de pagament superiors als 60 dies, resulta en un incompliment de la normativa i la sanció serà la nul·litat del pacte i una possible condemna pels interessos de demora.

Es tracta per tant d’un aspecte rellevant que s’haurà de tenir en compte, i que pot tenir un impacte rellevant en l’operativa de les empreses; en particular, pot comportar importants conseqüències en la negociació de contractes i en supòsits litigiosos, que caldrà analitzar en cada cas concret.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.