ELS SOUS DELS CONSELLER HAN D’ESTAR SUBJECTES AL CONTROL DELS SOCIS

Com ja deu saber, la qüestió de com s’ha de decidir i formalitzar la retribució dels consellers delegats o executius de les societats no cotitzades ha estat objecte de diverses interpretacions, després de la reforma la Llei de societats de capital efectuada en 2014. 

Doncs bé, en una sentència recent de 26 de febrer de 2018, el Tribunal Suprem ha posat llum sobre quina ha de ser la interpretació dels articles de la Llei de societats de capital referits a la remuneració dels consellers executius en les societats no cotitzades. La sentència es dicta en relació amb una societat de responsabilitat limitada i, a més, diverses de les seves consideracions estan específicament referides a les societats no cotitzades, si bé no exclou de forma clara i indubtable les cotitzades (que, no obstant això, tenen un règim específic a través de la política de retribucions).

La qüestió que resol en aquest cas el Tribunal Suprem és si la remuneració dels consellers per a les funcions executives queda dins de la reserva estatutària contemplada per als administradors per les seves funcions com a tals, així com la forma en què s’ha d’aprovar la remuneració que, si escau, percebin els administradors per a les seves funcions executives.

En aquest sentit, estima que, encara que serà el consell d’administració el que fixi la retribució, havia d’estar subjecta, en qualsevol cas, als límits que els socis haguessin establert en els estatuts i en la pròpia junta de socis. 

Aquesta sentència, que és contrària a l’actual postura de la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN) i de la doctrina majoritària (que defensava que l’establiment de les retribucions d’administradors i consellers corresponia exclusivament al consell d’administració -sense subjectar-se als límits fixats en els estatuts i en la junta els socis-), assenyala que el concepte de retribució dels administradors “en la seva condició de tals” inclou tant la retribució de les funcions deliberatives com les executives i, per tant, el règim d’aprovació de les retribucions dels consellers que exerceixen funcions executives no es limita al règim de l’article 249 de la Llei de societats de capital, això és, a l’exigència d’un contracte aprovat per una majoria de dos terços pel propi consell, sinó que, a més, s’ha de sotmetre al règim de l’article 217 i en conseqüència:

• Els estatuts han de contenir el sistema de remuneració de les funcions executives (encara que no es refereix a la seva quantia); i

• L’import que s’aboni per l’acompliment de funcions executives ha d’estar inclòs dins de l’import màxim anual establert per la junta.

Per tant, i com diu el tribunal, el sistema de remuneració dels administradors està estructurat en tres nivells: estatutari, junta general i òrgan d’administració / consell. Per tant, perquè un conseller delegat/amb funcions executives pugui rebre remuneració és necessari que: i) els estatuts permetin la remuneració del càrrec, ii) la junta general aprovi el màxim de la remuneració i, si escau, la política detallada de remuneracions, i iii) que el consell aprovi la delegació de funcions executives i la seva remuneració, respectant els límits estatutaris i els fixats per la junta general.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.