Els morosos hauran de pagar multes de fins a 800.000 euros

Que l’Administració pugui sancionar directament a les empreses evita que el creditor assumeixi la responsabilitat d’actuar contra el deutor, això és, que s’enfronti al seu client.

El mes de juny de 2017 es va iniciar la tramitació de la proposició de llei que regula el règim sancionador de la Llei de morositat amb multes que poden superar els 800.000 euros per a qui incompleixi els 60 dies de termini màxim de pagament en les operacions comercials.

Després de la seva tramitació al Senat, el text ha tornat al Congrés per a la seva votació i aprovació, previ informe de la Comissió d’Economia i Empresa de la Cambra la redacció definitiva de la qual està a punt de finalitzar. Hem hagut d’esperar gairebé un any i mig perquè aquesta proposició de llei hagi iniciat el tràmit parlamentari.

En els textos sotmesos a l’iter legal descrit es divideixen les sancions en multes lleus, greus i molt greus, amb imports que van des dels 60 a 2.000 euros per a les lleus, entre els 6.000 i els 40.000 euros en el cas de les de grau mitjà i des dels 40.001 fins als 800.000 euros per a les de màxim incompliment.

Entre les infraccions lleus es penalitza, per exemple, el pacte sobre terminis de pagament que exclogui del còmput els períodes de vacances.

Es consideren greus:

– La superació del termini de pagament legal en 20 dies.

– La inclusió de clàusules que marquin l’inici de la comptabilització de dates de pagament.

– Els acords relatius a possibles represàlies en cas de demora.

– La falta de constància documental de la data de lliurament de mercaderies.

– La renúncia al dret d’indemnització en cas de retard.

– L’omissió en la memòria dels comptes anuals de l’esment als PMP.

– La reincidència en tres infraccions lleus.

Entre les infraccions considerades com molt greus es troben:

– La de superar en més de 60 dies el període estipulat per llei.

– La negativa a col·laborar amb la inspecció.

– La falsificació de factures, albarans o de la informació que sobre el PMP s’ha d’incloure en la memòria dels comptes anuals.

– La comissió de dues infraccions greus.

La gradació de les sancions, es determinarà a partir d’un procediment de control en el qual es valorarà l’existència d’intencionalitat, frau, interès d’estalviar-se costos financers, capacitat i solvència econòmica, mida de l’empresa, etc. Així mateix s’estudiarà l’import del deute, si no excedeix els 6.000 euros el grau de la infracció serà mínim, entre 6.001 i 100.000 mitjà i superior a aquesta última quantia màxim.

La proposició de llei també contempla amb més rigor els casos de reincidència d’infraccions qualificades com molt greus privant al subjecte infractor de la possibilitat d’accedir a qualsevol tipus de subvenció o deducció i suspenent, si escau, l’aprofitament dels préstecs subscrits amb l’ICO (Institut de Crèdit Oficial).

Les sancions indicades podran ser objecte de reducció en un 30%, 70% o fins i tot un 100% si s’acredita que s’ha procedit a liquidar la factura durant els 6 dies següents a la notificació de la sanció o es demostra que les empreses són creditores de deutes per import igual o superior al contret. Així mateix, s’estableix un període de prescripció d’un a quatre anys.

El sector públic també s’haurà de sotmetre a aquest control i tant la Intervenció General de l’Estat com les autonomies i les corporacions locals hauran d’informar trimestralment Hisenda de com i en quin període de temps estan abonant les seves factures.

Més mesures de lluita contra la morositat

L’esborrany preveu, a més de les sancions, una sèrie de mesures dirigides a evitar els retards, d’elles destaquem les següents:

• Un procediment de denúncies de conductes contràries a la Llei de morositat, inclòs un canal anònim per a poder denunciar l’existència de vulneracions dels terminis de pagament.
• Un sistema d’arbitratge de morositat, per a dirimir les controvèrsies.
• Un increment de les obligacions de transparència, amb obligacions de publicació en la web, en la memòria anual, etc.
• La creació d’un observatori dels terminis de pagament que vetlli pel compliment normatiu.

82 dies ha estat el PMP del primer semestre de 2018

Segons reflecteix l’índex de morositat empresarial elaborat per Cepyme el retard en el pagament entre empreses ha registrat un repunt en el primer semestre de l’any, després que el període mitjà de pagament se situés en els 82 dies, per sota dels 84,8 dies registrats en el primer trimestre, però per sobre del període mitjà de pagament registrat a la fi de 2017 (80,9 dies),

Tenint en compte la mida de les companyies, les microempreses són les més complidores perquè van reduir en tres dies el termini mitjà de pagament durant el segon trimestre de 2018, fins als 78,6 dies. Aquestes paguen les seves factures amb set dies d’antelació respecte de les empreses mitjanes, que superen en més de 25 dies el termini de pagament legal (85,7 dies, enfront dels 60 dies que estableix la Llei). Per part seva, les petites empreses van reduir el seu termini mitjà de pagament fins als 80,9 dies, enfront dels 86,7 dies registrats en el trimestre anterior.

Segons l’informe citat “Aquestes dades confirmen que, a mesura que augmenta la mida empresarial del deutor, els retards en els pagaments de les factures s’incrementen, pel poder de negociació més elevat del qual solen gaudir aquestes empreses en les seves relacions comercials, la qual cosa suposa un handicap per al finançament del circulant de les empreses de mida més petita, que solen suportar períodes mitjans de cobrament més dilatats i de pagament més reduïts”.