ELS BECARIS COTITZEN A LA SEGURETAT SOCIAL?

Com ja deu saber, des de l’11 de desembre de 2011, data en què va entrar en vigor el Reial decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris, que van quedar exclosos dels mecanismes d’inclusió en la Seguretat Social contemplats en el Reial decret 1493/2011, de 24 d’octubre, al no rebre contraprestació econòmica, sinó com a molt una bossa d’ajuda a l’estudi, en concepte de compensació de despeses. Per tant, les empreses no havien de cotitzar pels seus becaris.

Aquesta norma va restringir els supòsits d’alta obligatòria en la Seguretat Social dels joves participants en programes de formació vinculats a estudis universitaris, que comporten una contraprestació. En altres paraules, els estudiants universitaris que realitzaven pràctiques externes van quedar exclosos del citat règim de cotització.

El Tribunal Suprem dóna la raó a CCOO i garanteix la cotització dels becaris

Ara el Tribunal Suprem en la sentència de 21 de maig de 2013 ha estimat el recurs presentat pel sindicat Comissions Obreres (CCOO) contra el Reial decret 1717/2011. El Tribunal ha declarat nul de ple dret el Reial decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris.

Quins efectes té la sentència del Tribunal Suprem?

A partir d’aquest moment hi ha l’obligació de cotitzar per aquells joves becaris universitaris o de formació professional que reben contraprestació econòmica durant les seves pràctiques. La sentència del Tribunal Suprem obliga a cotitzar per totes les beques que reuneixin les condicions establertes en la Llei 27/2011 i el Reial decret 1493/2011, i el seu compliment ha de ser immediat.

El responsable de donar d’alta en la Seguretat Social és l’empresa, entitat o institució que finança el programa de formació que s’estigui desenvolupant. Han de ser ells els qui realitzin els tràmits davant la Tresoreria General de la Seguretat Social.

En el cas en què això no succeeixi, pot ser directament el becari el qui ho sol·liciti a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

En els casos de becaris afectats, les empreses i institucions que financen les beques poden regularitzar les cotitzacions que no es van produir assumint un pagament amb efectes retroactius. I si això no succeeix, els becaris  poden reclamar-ho judicialment (hi ha un termini màxim de 4 anys per fer-ho).

Quines característiques ha de tenir la beca perquè cotitzi?

• Podrà estar finançada per empreses, entitats o institucions tant públiques com privades.

• La realització de la beca haurà de comportar una contraprestació econòmica per als participants, sigui quin sigui el concepte o la forma en què es percebi.

• Haurà de tenir algun tipus de vinculació a estudis  universitaris o de formació professional (per exemple, exigir com a requisit per ser becari estar estudiant una titulació determinada o bé posseir el títol; formar part d’un pla d’estudis; etc.). Aquesta fórmula inclou pràcticament la totalitat de les beques que podem trobar a les empreses i administracions públiques.

• El període de beca no podrà tenir caràcter exclusivament lectiu, sinó que haurà d’incloure la realització de pràctiques formatives en empreses, institucions o entitats.

Com cotitzen els becaris en empreses?

La situació de becari s’acredita mitjançant la corresponent certificació de l’empresa o entitat que la finança o, si no n’hi hagués, el becari pot utilitzar qualsevol mitjà vàlid en dret (cartes d’acceptació, rebuts, etc.)

No s’ha establert cap límit temporal màxim per cotitzar per aquestes beques, per la qual cosa la cotització s’estendrà durant tot el període que duri la pràctica formativa, encara que a l’hora de formalització de l’alta s’haurà de fer constar la durada prevista.

La cotització del becari cobrirà totes les contingències de Seguretat Social, excepte la desocupació. Per tant, el becari tindrà dret a les prestacions de jubilació, invalidesa, i incapacitat temporal tant per accident de treball com per malaltia comuna.

Per calcular el cost que tindrà la cotització es prenen com a referència les quotes que cada any s’estableixin per als contractes formatius. És important assenyalar que la referència amb aquest tipus de contractes només s’utilitza per calcular els costos i no suposa cap altra relació.

El 2013 el cost de la cotització  es repartirà entre empresa i becari de la forma següent:

Contingències cobertes

Quota a càrrec de l’empresa

Quota a càrrec del becari

Quota total

Contingències comunes

(jubilació, invalidesa,

malaltia comuna)

30,52€/mes

6,09€/mes

36,61€/mes

Accidents de treball i

malalties professionals

4,20€/mes

———————

4,20€/mes

TOTAL

34,72€/mes

6,09€/mes

40,81€/mes

Conclusió

Com a conclusió, a tenir en compte i molt important per a totes aquelles entitats que tinguin i/o hagin tingut becaris, és que poden reclamar que s’abonin les cotitzacions no realitzades des del Reial decret 1.707/2011 de 18 novembre. Al seu torn, és previsible que les empreses acabin reclamant la responsabilitat de l’Estat perquè sigui ell qui les pagui. La Seguretat Social, descarta en tot cas, reconèixer els drets d’aquests becaris, si no s’han ingressat les quotes socials.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.