EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DECLARA NUL EL SISTEMA DE CÀLCUL DE LA PENSIÓ PER A EMPLEATS A TEMPS PARCIAL

El Tribunal Constitucional (TC) ha dictat una sentència en què declara “inconstitucional i nul” el sistema amb què es calculen els períodes de cotització en les contractes a temps parcial quan se sol·licita el cobrament d’una pensió contributiva.

Gairebé deu anys després, el Tribunal Constitucional (TC) en la seva sentència 61/2013, de 14 de març de 2013 (qüestió d’inconstitucionalitat 5862/2003) dóna la raó en el reconeixement de les prestacions als treballadors a temps parcial, davant la inaplicabilitat de la normativa derivada de la STJUE de 22 de novembre de 2012 (Afer C-385/11, Elbal Moreno).

Aquest mètode de còmput, vigent en la Llei general de Seguretat Social des de 1998, ja va ser qüestionat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea quan va dictar aquesta sentència de 22 de novembre de 2012 en la qual qualificava de discriminatori el tracte que donava la legislació espanyola als treballadors a temps parcial respecte als contractats a temps complet.

El que diu el TC

El TC ha fet seva la interpretació de la justícia europea i considera que la regla de càlcul continguda en la normativa espanyola “lesiona” el dret a la igualtat (article 14 de la Constitució espanyola) i és “discriminatòria” per raó de sexe, ja que la major part dels treballadors a temps parcial a Espanya són dones.

Fets

L’Alt Tribunal ha dictat aquesta sentència arran d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la sala del social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, derivada al seu torn del cas d’una treballadora a qui li va ser denegada una pensió contributiva de jubilació per no haver reunit el període mínim de cotització de 15 anys exigit per a això.

La dona tenia acreditats 18 anys de cotització, onze d’ells en jornada a temps parcial, però insuficients per complir els requisits. Un cas semblant, el d’una treballadora de la neteja que havia cotitzat 18 anys a temps parcial, va ser el que va portar a la justícia europea a dictaminar que la normativa espanyola era discriminatòria.

Per determinar el període cotitzat a fi de causar dret a les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat i paternitat, la norma diu que es computaran exclusivament les cotitzacions efectuades en funció de les hores treballades, tant ordinàries com complementàries, calculant la seva equivalència “en dies teòrics de cotització”.

Per a això, prossegueix la llei, el nombre d’hores efectivament treballades es dividirà per cinc, equivalent diari del còmput de 1.826 hores anuals.

A més a més, per causar dret a les pensions de jubilació i incapacitat permanent, al nombre de dies teòrics de cotització obtinguts se li aplicarà el coeficient multiplicador d’1,5, i d’aquest resultat en sortirà el nombre de dies que es consideraran acreditats per a la determinació dels períodes mínims de cotització, sense que es pugui computar un nombre de dies cotitzats superior als que correspondria d’haver-se realitzat la prestació de serveis a temps complet.

Aquestes regles per determinar els períodes de cotització estan recollides en la disposició addicional setena de la Llei general de la Seguretat Social. Durant uns anys, de 1994 a 1998, la redacció donada a aquest article era diferent i ja llavors el TC, en una sentència de desembre de 2004, es va oposar en el seu moment a la regulació antiga en entendre que el tracte que es dispensava als treballadors a temps parcial i a temps complet no era igualitari.

Encara que la redacció es va canviar, ara el TC creu que aquestes regles de càlcul “no aconsegueixen evitar els resultats especialment onerosos i desmesurats que la norma pot conduir”.

Raona el TC que aquesta previsió legal vulnera l’article 14 de la Constitució espanyola:

• Al seu vessant del principi d’igualtat, perquè no té una justificació raonable que guardi la deguda proporcionalitat entre la mesura adoptada, el resultat produït i la finalitat pretesa, ja que dificulta l’accés a la protecció de Seguretat Social dels treballadors a temps parcial (que necessiten treballar més temps que els treballadors a temps complet per cobrir la mateixa carència exigida).
• Al seu vessant de la prohibició de discriminació indirecta per raó de sexe, en la mesura que els contractes a temps parcial predominen principalment en l’ocupació femenina.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.