COVID-19. Noves pròrrogues i moratòries en els arrendaments d’habitatge

L’informem que al BOE del dia 27 de gener, s’ha publicat el Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació, que entre altres mesures, contempla la pròrroga fins al 9 de maig de 2021 de la sol·licitud de moratòria o condonació parcial de la renda del lloguer d’habitatge, quan l’arrendador sigui un gran tenidor o entitat pública, i de la sol·licitud de la pròrroga extraordinària del termini de durada dels contractes de lloguer d’habitatge per un període màxim de 6 mesos, durant els quals es continuaran aplicant els termes i condicions establerts per al contracte en vigor.

En concret, en la disposició final vuitena del RDL 2/2021, es recull l’extensió de determinades mesures d’escut social dels arrendataris d’habitatge en situació de vulnerabilitat, que van ser incloses en el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19.

D’aquesta manera, amb l’aprovació d’aquest RDL 2/2021 s’amplia fins al pròxim 9 de maig de 2021, data de finalització de l’actual estat d’alarma declarat per Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre i prorrogat pel Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, la possibilitat de sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda, quan l’arrendador sigui un gran tenidor o entitat pública, en els termes establerts en el referit Reial decret llei 11/2020, a fi d’atendre a determinades situacions de vulnerabilitat que es puguin produir més enllà del 31 de gener, actual data de finalització del termini.

Tot això com a conseqüència de la situació derivada de l’evolució de la pandèmia, i tractant-se d’una mesura que no afecta petits propietaris d’habitatge.

A més, s’amplia fins a aquesta mateixa data del 9 de maig de 2021 els contractes d’arrendament d’habitatge que es poden acollir a la pròrroga extraordinària de sis mesos, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor, sempre que no s’hagués arribat a un acord diferent entre les parts i que el propietari, persona física, no hagués comunicat la necessitat de l’habitatge per a si, en compliment dels terminis i condicions establerts en l’article 9.3 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU).

Quins terminis i condicions exigeix l’art. 9.3 LAU?

L’art. 9.3 LAU disposa que, una vegada transcorregut el primer any de durada del contracte, sempre que l’arrendador sigui persona física, no procedirà la pròrroga obligatòria del contracte quan, al temps de la seva celebració, s’hi hagués fet constar, de manera expressa, la necessitat per a l’arrendador d’ocupar l’habitatge arrendat abans del transcurs de cinc anys per destinar-lo a habitatge permanent per a si o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial.

Per exercir aquesta potestat de recuperar l’habitatge, l’arrendador haurà de comunicar a l’arrendatari que té necessitat de l’habitatge arrendat, especificant la causa o causes entre les previstes en el paràgraf anterior, almenys amb dos mesos d’antelació a la data en la qual l’habitatge es necessiti i l’arrendatari estarà obligat a lliurar la finca arrendada en aquest termini si les parts no arriben a un acord diferent.

Si transcorreguts tres mesos, l’arrendador o els seus familiars no haguessin procedit a ocupar l’habitatge per a si, segons els casos, l’arrendatari podrà optar, en el termini de trenta dies, entre ser reposat en l’ús de l’habitatge arrendat o ser indemnitzat per una quantitat equivalent a una mensualitat per cada any que quedés per complir fins a completar cinc anys.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.