Compatibilitat jubilació i consell d’administració

Una qüestió que sol ser controvertida en l’àmbit laboral de les empreses, es refereix a la compatibilitat de la prestació de jubilació amb la condició d’administrador, membre del consell d’administració o, fins i tot, accionista majoritari d’una companyia, i que rep una contraprestació per aquests conceptes.

Imaginem una persona en situació de jubilat que és alhora membre com a vocal del consell d’administració de la societat, de la qual és soci al 50%. Només fa funcions indelegables a l’òrgan d’administració (en la pràctica només signa els comptes anuals i acudeix a les juntes) i és aliè a tot allò que comporta la gestió, l’administració i la gestió ordinària de l’empresa (no fa mai activitats que impliquin la intervenció directa en la gestió de l’empresa). En conseqüència, no cotitza a cap règim de la Seguretat Social.

Es planeja retribuir a tot el consell d’administració. És compatible cobrar la prestació de jubilació amb la contraprestació per fer les funcions indicades més amunt com a vocal del consell d’administració? Es podria cobrar en concepte de dietes? Tots els membres del consell haurien de cobrar la mateixa quantitat?

La norma general és la no compatibilitat entre si de les pensions de jubilació en la seva modalitat contributiva amb el treball del pensionista, de conformitat amb les normes en matèria de prestacions regulades en l’art. 213 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

No obstant això, per als membres d’un consell d’administració, el gaudi de la pensió de jubilació serà compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci de la societat de què es tracti i amb l’acompliment de les funcions inherents a aquesta titularitat.

L’article 93.2 de l’Ordre de 24 de setembre de 1970, assenyala que “el gaudi de la pensió de vellesa serà compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci de què es tracti i amb l’acompliment de les funcions inherents a aquesta titularitat“. Per si no fos prou, la doctrina assentada pel Tribunal Suprem determina que la pensió de jubilació és compatible amb el mer manteniment de la titularitat d’un negoci, sempre que aquesta persona exerceixi només les funcions inherents a aquesta titularitat i que, per tant, no impliquin una dedicació de caràcter professional.

La fórmula per compaginar la pensió de jubilació amb el fet de ser membre d’un consell d’administració i posseir el control efectiu de la societat, és que els consellers i administradors de negocis acompleixin les funcions inherents a la titularitat del negoci, però no aquelles de direcció o gerència dins de la societat.

En definitiva, si bé el caràcter gratuït o retribuït del càrrec d’administrador o conseller, per si mateix, no resulta rellevant a l’efecte de compatibilitzar el seu exercici amb la percepció de la pensió de jubilació, sí que és definitiu que la persona membre del consell jubilada no exerceixi cap activitat que pugui comportar la seva alta obligatòria en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, puix que és precisament aquesta alta la que resulta incompatible amb la percepció de la pensió de jubilació.

Amb aquestes premisses, és important que el sistema de retribució del citat càrrec de cap manera consisteixi en una assignació fixa i periòdica (mensual, trimestral, anual, etc.), si no que, per a ser compatible amb la percepció de la seva pensió de jubilació, únicament podrà consistir en una quantitat determinada per assistència a cadascuna de les reunions de la junta de socis o del consell d’administració, és a dir, en concepte de dietes d’assistència. I és que, la retribució fixa, no vinculada a l’assistència a reunions, fa presumir que l’administrador desenvolupa alguna activitat més enllà de les inherents al càrrec i indelegables, fet que suposaria la seva alta obligatòria en el règim corresponent i incorrent, per tant, en la consegüent incompatibilitat.
Cal tenir en compte que la percepció de la pensió de jubilació és compatible amb la realització de feines per compte propi, els ingressos anuals totals de les quals no superin el salari mínim interprofessional (SMI), en còmput anual. Els qui acompleixin aquestes activitats econòmiques no estan obligats a cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social i no generaran drets sobre les prestacions de la Seguretat Social. És per això que la recomanació és que l’interessat sigui prudent en l’import d’aquestes dietes. Si són elevades (per exemple, superen el salari mínim interprofessional en còmput anual), la Seguretat Social podria considerar que són incompatibles amb la pensió (art. 213.4 LGSS “4. La percepció de la pensió de jubilació serà compatible amb la realització de treballs per compte propi els ingressos anuals totals dels quals no superin el salari mínim interprofessional, en còmput anual. Els qui duguin a terme aquestes activitats econòmiques no estaran obligats a cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social. Les activitats especificades en el paràgraf anterior, per les quals no es cotitzi, no generaran nous drets sobre les prestacions de la Seguretat Social)“.

Tots els membres del consell haurien de cobrar la mateixa quantitat?

Efectivament, i encara que no existeix una obligació legal que siguin iguals, sí que constituiria un indici de bona fe per part dels membres del consell, puix que si queda constància d’un pacte mitjançant acta que les dietes consisteixen en x euros per a tots els membres del consell per igual, d’alguna manera desvirtua la possible retribució del càrrec.

Atenció. Sempre es podrà compatibilitzar la jubilació amb aquest càrrec, complint els requisits de retribució i categoria aquí indicats, per a això, s’hauran d’analitzar els estatuts socials per a revisar si cal modificar-los en nom del compliment d’aquest tipus de retribució en els consellers.