COM TRIBUTEN EN L’IRPF LES PARTICIPACIONS PREFERENTS?

De cara a la declaració de l’IRPF, atès que són molts els contribuents afectats, hem volgut informar-los del tractament fiscal de les participacions preferents, així com de diversos supòsits que es poden produir (impagat parcial, canvi o conversió, etc.).

La compra de participacions preferents no sols ha deixat una reguera de greus pèrdues a milers de clients bancaris, dels quals quasi la meitat ha recuperat la seva inversió gràcies a l’arbitratge. Aquests estalviadors (que es van trobar al cap del temps amb què el que en principi semblava una inversió segura similar a un bo o fins i tot un dipòsit es convertia en una acció amb fortes pèrdues) afronten ara el moment de retre comptes amb Hisenda d’un producte complex per la seva natura i també en el seu tractament fiscal.

Característiques de les participacions preferents

Les participacions preferents són uns productes financers definits per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com “valors emesos per una societat que no confereixen participació al seu capital ni dret de vot. Tenen caràcter perpetu i la seva rendibilitat, generalment de caràcter variable, no està garantida. La seva remuneració el primer any sol ser fixa. A partir del segon normalment està referenciada a l’Euribor (o a algun altre tipus de referència) més un determinat diferencial. Aquesta remuneració està condicionada que l’entitat emissora de les participacions obtingui beneficis suficients. Es tracta d’un instrument complex i de risc elevat”.

Un dels retrets que amb més èmfasi s’ha plantejat al sector financer consistia en la forma de comercialitzar un producte financer que certament té una estructura complexa respecte als drets i obligacions que ofereix i els mecanismes per fixar la seva rendibilitat.

Així en nombrosos casos, els clients detallistes de les entitats van invertir en participacions preferents amb el convenciment que es tractava d’una col·locació financera equivalent a un dipòsit bancari o alternativament en un producte de renda fixa típic que podia ser objecte de conversió en liquiditat.

No obstant això, la realitat posterior de les participacions preferents distava d’acostar-se a les expectatives dels clients. Així, la rendibilitat no estava garantida (depenia que l’entitat emissora obtingués beneficis) i, d’altra banda, la liquiditat no era automàtica en el cas de desitjar recuperar la inversió. En molts casos, la cotització d’aquests valors en mercats secundaris era clarament inferior al valor d’emissió, per la qual cosa molts inversors particulars no entenien que si desitjaven recuperar la seva inversió (d’uns valors emesos a perpetuïtat, encara que es podien amortitzar anticipadament a voluntat de l’emissor), això els obligava a canvi a assumir una pèrdua significativa en la majoria dels casos.

D’aquesta manera, s’ha generat un fort malestar entre milers d’inversors privats davant la situació descrita i s’estan presentant demandes d’arbitratge o reclamacions davant els tribunals espanyols.

El 2013, els preferentistes d’entitats intervingudes per l’Estat (Bankia, Catalunya Caixa, Novagalicia) van haver de suportar en primer lloc una quitança, que va minvar la seva inversió original fins en un 70%, i en segon lloc el canvi de les participacions per accions de l’entitat en qüestió, amb un valor per acció fixat pel FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària).

Les accions de Bankia es podien vendre en borsa, perquè és una entitat que cotitza. Però les accions de Novagalicia i de Caixa Catalunya, que no cotitzen, no van tenir més sortida que la seva venda al Fons de Garantia de Dipòsits, suportant un altre descompte addicional.

D’altra banda, fessin el que fessin amb les seves accions, molts preferentistes es van animar a anar a l’arbitratge o a judici per tractar de recuperar la inversió original i no aquestes quantitats minvades.

Quin tractament fiscal tens les preferents en l’IRPF?

El seu règim jurídic i fiscal ve regulat en la Disposició addicional segona de la Llei 13/1985 de 25 de maig, de coeficients d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació dels intermediaris financers (la redacció de la qual, a causa dels problemes sorgits entorn d’aquest producte, ha estat modificada per Llei 9/2012 i, posteriorment, Reial Decret Llei 24/2012), on es determina que les rendes que d’elles es derivin es qualificaran com a rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis.

Per tant, malgrat denominar-se “participacions” i que constitueixen recursos propis de les entitats, no les podem equiparar a les accions i participacions representatives de la participació de fons propis de societats. En conseqüència, la seva tributació en l’IRPF no pot ser la de guany patrimonial, sinó la de rendiments de capital mobiliari obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis, segons disposa l’article 25.2 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, la posada de manifest del qual té lloc com a conseqüència de la seva transmissió, reemborsament, amortització, canvi o conversió.

Als interessos obtinguts pels tenidors de participacions preferents no resulta d’aplicació l’exempció continguda en l’article 7, lletra i) de la Llei 35/2006 de l’IRPF (exempció de 1.500 euros anuals), segons criteri manifestat per la Direcció General de Tributs (DGT) en la consulta V1821-12.

Per la seva banda, la Direcció General de Tributs, en distintes consultes vinculants ha aclarit el seu tractament fiscal. En concret la DGT (consultes V3085-13 i V0713-14) analitza la recompra de participacions preferents i deute subordinat en situacions en què s’ha produït un procés d’arbitratge i laude estimatori, així com en situacions de novació de deute subordinat.

D’acord amb la Resolució de 16 d’abril de 2013 de la Comissió Rectora del FROB, els titulars de participacions preferents han de convertir els seus valors en accions i, ja que a més a més els titulars de determinat deute subordinat poden optar per convertir els seus valors en deute senior aquestes operacions els comportaran determinades conseqüències fiscals en la seva declaració d’IRPF.

Recompra de participacions preferents i deute subordinat

En el cas de l’operació obligatòria consistent en la recompra de participacions preferents i deute subordinat i la subscripció simultània d’accions, tant el preu de recompra dels valors com el preu de subscripció de les noves accions estan fixats en la Resolució de 16 d’abril de 2013 de la Comissió Rectora del FROB.

D’acord amb l’anterior, es generarà un rendiment del capital mobiliari, que estarà determinat per la diferència entre el preu de recompra fixat en la resolució del FROB i el valor de subscripció o adquisició dels valors que es recompren, que s’imputarà al període impositiu de la recompra formant part de la base imposable de l’estalvi del contribuent.

Si el rendiment del capital mobiliari és negatiu el seu import es compensarà amb els rendiments del capital mobiliari positius a integrar en la base imposable de l’estalvi generats en el mateix període impositiu.

En cas que no s’hagi obtingut rendiments positius en aquest període impositiu o el saldo resultant de la compensació sigui negatiu, l’import pendent de compensació només es podrà compensar amb el saldo positiu dels rendiments del capital mobiliari a integrar en la base imposable de l’estalvi que es posi de manifest en els 4 anys següents.

En cap cas, els rendiments negatius del capital mobiliari a integrar en la base imposable de l’estalvi es podran compensar amb guanys patrimonials a integrar en la base imposable de l’estalvi, ni amb rendes a integrar en la base imposable general.

Atenció. Pel que fa a la retenció a compte, s’ha de precisar que en cas que s’obtingui un rendiment del capital mobiliari positiu, no estarà sotmès a retenció quan es compleixin els requisits establerts en l’art. 75.3 e) del Reglament de l’IRPF que disposa que: “No existirà obligació de practicar retenció o ingrés a compte en el cas dels rendiments derivats de la transmissió o reemborsament d’actius financers amb rendiment explícit, sempre que compleixin els requisits següents: 1r Que estiguin representats mitjançant anotacions en compte. 2n Que es negociïn en un mercat secundari oficial de valors espanyol”

A l’últim, convé assenyalar que les accions rebudes, als efectes de futures transmissions, es consideraran adquirides en la data de la seva subscripció simultània i el seu valor d’adquisició serà el preu de subscripció fixat en la Resolució del FROB.

La transmissió d’aquestes accions generarà un guany o pèrdua patrimonial a integrar en la base imposable, general o de l’estalvi, en funció del temps transcorregut. El resultat d’aquesta operació, no es podrà compensar amb rendiments del capital mobiliari a integrar en la base imposable de l’estalvi.

Per exemple, la venda d’accions de Novagalicia i Catalunya Caixa va comportar una pèrdua segura, ja que el preu de venda va ser inferior al d’adjudicació. Com que aquesta pèrdua té menys d’un any, es pot compensar amb altres guanys de menys d’un any obtinguts el 2013. El que sobri es compensa amb una quantitat de com a màxim el 10% dels rendiments nets del treball, les activitats econòmiques i els rendiments immobiliaris (salari, lloguers, etc.). Si encara hi ha excés, es compensa de la mateixa manera en els quatre anys següents.

Procés d’arbitratge i laude estimatori

Si el client ha acudit a un procés d’arbitratge (alternatiu a la via judicial) i, com a conseqüència del laude, resultés estimatori, l’Administració tributària ha resolt que la recompra de valors i la subscripció simultània d’accions, així com la venda d’accions realitzada abans de la signatura del conveni arbitral no té efectes tributaris ja que ha existit un contracte sobre el qual s’ha de restituir l’objecte, per tant, que es generarà un rendiment del capital mobiliari obtingut per la cessió a tercers de capitals propis, per la diferència entre la quantitat màxima a restituir fixada en el laude i el valor de subscripció o adquisició dels valors inicials. Aquest rendiment no podrà ser positiu ja que la quantitat màxima a restituir no pot superar el valor de subscripció o adquisició. Aquest rendiment del capital mobiliari s’imputarà al període en què sigui exigible per al seu perceptor i formarà part de la base imposable de l’estalvi.

Novació deute subordinat 

Els titulars de deute subordinat amb venciment podran optar per la subscripció d’un producte de deute senior, amb un venciment igual al del deute subordinat canviat, en aquest cas es modificaran les condicions del deute subordinat, entre les que convé destacar:

– Reducció del nominal en funció de la data de venciment.

– Remuneració pagadora a venciment.

– Quant a l’ordre de prelació dels crèdits, els valors deixen de tenir caràcter de deute subordinat i seran considerats com a deute senior.

El Codi Civil inclou “la novació” entre els modes d’extinció de les obligacions, que segons la doctrina jurídica consisteix en l’extinció d’una obligació per mitjà de la creació d’una altra obligació nova destinada a reemplaçar-la. No obstant això, la novació es pot configurar, a més a més, com un mitjà de modificació de les obligacions.

La modificació de les condicions de l’emissió dels valors originals de deute n’afecta elements substancials, per la qual cosa cal entendre que suposa una novació extintiva de l’obligació inicial que té conseqüències fiscals en el moment de la novació.

Per tant, igual que succeeix en el cas de la recompra, es generarà un rendiment del capital mobiliari derivat de la cessió a tercers de capitals propis, per diferència entre el nou nominal assignat i el valor de subscripció o adquisició del deute subordinat que es modifica, a imputar al període impositiu en què es produeix la novació.

El rendiment del capital mobiliari constitueix renda de l’estalvi i formarà part igualment de la base imposable de l’estalvi.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.