CANVIS EN LA LLEI CONTRA LA MOROSITAT EN LES OPERACIONS COMERCIALS

Amb data 27 de juliol de 2013 es va publicar al BOE, la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació que conté diferents mesures fiscals, laborals, mercantils i administratives.

Aquesta Llei, que va entrar en vigor el 28 de juliol de 2013, reprodueix gairebé en la seva totalitat el contingut del Reial decret llei 4/2013 de 22 de febrer. No obstant això, la Llei ara introdueix alguns canvis amb relació a les modificacions de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

A continuació els informem de les modificacions introduïdes que afecten per exemple la determinació dels terminis de pagament, que és objecte de simplificació, i fan falta tant els terminis de pagament com el seu còmput, amb la novetat de la previsió de procediment d’acceptació o de comprovació, que s’han de regular per impedir la seva utilització amb la finalitat de retardar el pagament. També s’incorpora la previsió relativa als calendaris de pagament i com es calcularan els interessos en el cas que algun dels terminis no s’abonés en la data pactada, i es reforma també el tipus legal d’interès de demora que el deutor estarà obligat a pagar, que passa de set a vuit punts percentuals als quals s’hi ha de sumar al tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu a la seva operació principal de finançament més recent, entre d’altres modificacions.

Determinació del termini de pagament

El termini perquè els proveïdors facin arribar la factura o sol·licitud de pagament equivalent als clients es redueix de trenta dies naturals (canvi que va introduir el RDL 4/2013) a quinze, a comptar de la data de recepció efectiva de la mercaderia o prestació dels serveis.

 

Recordem, que la Llei 3/2004 de morositat estableix que el termini de pagament que ha de complir el deutor, si no hagués fixat data o termini de pagament al contracte, serà de trenta dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis, fins i tot quan hagués rebut la factura o sol·licitud de pagament equivalent amb anterioritat.

Requisits perquè el creditor pugui exigir els interessos de demora 

La Llei 3/2004 estableix que el creditor tindrà dret a interessos de demora quan concorrin simultàniament els requisits següents:

a) Que hagi complert les seves obligacions contractuals i legals.

b) Que no hagi rebut a temps la quantitat deguda sempre que el deutor pugui provar que no és responsable del retard.

 

El RDL 4/2013 va afegir un paràgraf final, que es repeteix també en la Llei 11/2013, en virtut del qual en el cas que les parts haguessin pactat calendaris de pagament per a abonament a terminis, quan algun dels terminis no s’aboni en la data acordada, els interessos i la compensació previstes en aquesta llei es calcularan únicament sobre la base de les quantitats vençudes.

 

Interès de demora

 

El RDL 4/2013, que es repeteix en el mateix sentit en la Llei 11/2013, va introduir una modificació amb relació  al tipus legal d’interès de demora que el deutor estarà obligat a pagar, que serà la suma del tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu a la seva operació principal de finançament més recent efectuada abans del primer dia del semestre natural vigent més vuit punts (abans d’aquesta modificació era set punts) percentuals.

 

Indemnització per costos de cobrament

 

El RDL 4/2013, que es repeteix en el mateix sentit en la Llei 11/2013, estableix que en la indemnització por costos de cobrament es preveu que, en tot cas, s’ha d’abonar al creditor una quantitat fixa de 40 euros, sense necessitat de petició prèvia, que s’afegirà a la que resulti de la reclamació que segueix corresponent-li per les despeses que es va incórrer per aconseguir el cobrament de la quantitat deguda. A més a més, desapareix l’anterior límit d’aquesta indemnització, que no podia superar el 15 per cent del deute principal. En aquesta indemnització es podran incloure, entre d’altres, les despeses que la mora ha comportat per al creditor per la contractació d’un advocat o d’una agència de gestió de cobrament.

 

Recordem, que en la Llei 3/2004 s’estableix que el deutor no estarà obligat a pagar la indemnització establerta en el paràgraf anterior quan no sigui responsable del retard en el pagament. Això no s’ha modificat.

 

Clàusules i pràctiques abusives

 

La Llei 11/2013, modifica com a novetat amb relació al RDL 4/2013, la regulació de les clàusules i pràctiques abusives incloent, entre d’altres qüestions, que seran nul·les les clàusules abusives en perjudici del creditor, i s’entén que serà abusiu quan l’interès pactat sigui un 70% inferior a l’interès legal de demora, tret que atenent a les circumstàncies previstes en la Llei es pugui provar que l’interès aplicat no resulta abusiu.

 

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.