Butlletí trimestral 12/2017
Benvolgut client, a continuació destaquem els principals titulars de l’actual edició del nostre butlletí. Per veure la publicació, accedeixi des de ramellsassessors.bol-e.com
Esperem que sigui de gran utilitat.
La sentència recent del Tribunal Constitucional 59/2017, d’11 de maig, que té com a precedents immediats les sentències 26/2017 i 37/2017, ha declarat la inconstitucionalitat d’alguns aspectes de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana i la nul·litat de determinats preceptes del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Amb base en aquesta declaració convé fer algunes reflexions sobre el present i el futur d’aquest Impost, així com de la nova regulació que proposa el legislador.
En el nostre comentari fiscal Al voltant de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, s’analitza la qüestió jutjada pel Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de l’IIVTNU, que és substancialment idèntica a la que es va plantejar a les sentències del mateix tribunal 26/2017 i 37/2017 sobre impostos forals sobre l’increment de valor de terrenys urbans. En aquelles sentències, el Tribunal va arribar a la conclusió que el tractament que atorgaven les normes forals esmentades en els supòsits de no increment o, fins i tot, de decrement, en el valor dels terrenys de naturalesa urbana, no tenia cap justificació, ja que imposaven als subjectes passius de l’impost l’obligació de suportar la mateixa càrrega tributària que corresponia a les situacions d’increments derivats del pas del temps.
El control dels mitjans electrònics utilitzats pel treballador per part de l’empresari. STEDH de 5 de setembre de 2017 és el títol del comentari laboral, on l’autor expressa la seva sorpresa davant la coincidència que, fa just ara deu anys, es va dictar per part del Tribunal Suprem la primera sentència, sobre l’ús i control de noves tecnologies (internet, correu electrònic) per part del treballador, i és just ara deu anys després que el TEDH ha dictat una sentència que canvia totalment la interpretació que els nostres tribunals han fet amb vista als requisits que havia de complir l’empresari per a poder controlar els mitjans electrònics posats a disposició del treballador per part de l’empresa per al desenvolupament de la seva prestació laboral.
NIIF 16. Nova norma de comptabilització dels arrendaments.
És en l’exègesi del comentari mercantil on es recullen els Comentaris sobre el Reial Decret-Llei 1/2017 de protecció de consumidors en matèria de clàusula terra. A començaments d’enguany, es publicava en el BOE de 21 de gener aquest Reial Decret-llei, que introduïa en el nostre ordenament jurídic mesures dirigides a la protecció dels consumidors, establint una via que els facilités la possibilitat d’arribar a acords amb les entitats de crèdit amb què tinguessin subscrit un contracte de préstec o crèdit amb garantia hipotecària, oferint una solució a les controvèrsies que es poguessin suscitar com a conseqüència dels últims pronunciaments judicials en matèria de clàusules terra. Passats ja més de nou mesos des de la seva entrada en vigor, convé girar la vista enrere per a saber si la norma ha servit per a alguna cosa o si ha quedat en paper mullat.
NIIF16, la nova norma sobre arrendaments que fa créixer el balanç, després que hagi transcorregut ja fa un temps sentint a parlar d’aquesta norma i els canvis substancials que ha introduït en la comptabilització dels arrendaments i trobant-nos a poc més d’un any de la seva aplicació efectiva (1 de gener de 2019), sembla que hem de començar a familiaritzar-nos-hi. Encara que abans d’aquesta data, la NIIF 16 ha de ser adoptada per la Unió Europea i posteriorment adaptada en el nostre Pla General de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, ja podem veure que és el camí que cal seguir en la comptabilització dels arrendaments.
En la secció de normativa facilitem un breu resum de La Llei 6/2017, de 24 d’octubre, de Reformes Urgents de Treball Autònom (BOE 25/10/2017), de l’Ordre HFP/816/2017, de 28 d’agost, que aprova el model 232 de declaració informativa d’operacions vinculades i d’operacions i situacions relacionades amb països o territoris qualificats com a paradisos fiscals (BOE 30/08/2017) i dels Reials Decrets-lleis 14 i 15, Pla Prepara i Trasllat de Societats, publicats el mes d’octubre de 2017.