Butlletí trimestral 12/2016

Sembla que hagi passat un segle des que, a mitjan any 2013, per Acord del Consell de Ministres de 5 de juliol, es va constituir una Comissió d’Experts per a la Reforma del Sistema Tributari Espanyol amb la finalitat de revisar el conjunt del sistema tributari i elaborar una proposta de reforma a fi de contribuir a la consolidació fiscal del país i, en la mesura possible, coadjuvar a la recuperació econòmica d’Espanya. L’informe resultant d’aquests treballs es va lliurar al Govern al març de 2014, i són nombroses les propostes que s’hi contenen que s’han pres en consideració en els diversos projectes normatius en què es concretaria la reforma del sistema tributari.

Així les coses, el Consell de Ministres del 20 de juny de 2014 va aprovar quatre Avantprojectes de Llei, arran de l’informe rebut del Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques sobre l’Avantprojecte de Llei de reforma tributària. Entre els seus objectius, a més dels ja esmentats, figurava una rebaixa d’impostos general, especialment per a les rendes mitjanes i baixes; un increment de l’equitat, que beneficiava especialment les famílies i persones amb discapacitat; el foment de l’estalvi a mitjà i llarg termini; la millora de la competitivitat de les empreses i un impuls a la lluita contra el frau.

Aquests Avantprojectes van acabar plasmant-se en les diferents lleis que van configurar el paquet normatiu denominat “reforma fiscal”, si bé al nostre efecte ara únicament ens interessa la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifica la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, el text refós de la Llei de l’Impost sobre la Renda de no Residents, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març, i altres normes tributàries.

En el nostre comentari laboral analitzarem l’Abast de la Sentència Europea sobre indemnitzacions dels contractes de treball. La sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 14 de setembre de 2016 ha qüestionat el sistema d’indemnitzacions derivades de l’extinció del contracte de treball que hi ha en la normativa laboral espanyola, en alguns aspectes.

Aprofitant aquesta circumstància, creiem convenient abordar de manera esquemàtica un estudi sobre les indemnitzacions derivades de l’extinció dels contractes laborals i la incidència que la sentència, a la qual ens hem referit, pot tenir en alguna d’aquestes.

Indemnització per l’extinció dels contractes temporals.

La sentència ha resolt una qüestió prejudicial formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, sobre la conformitat de la legislació espanyola en el tractament de la indemnització per l’extinció dels contractes temporals.

Aquesta sentència pot tenir un impacte enorme sobre els models de contractació laboral dels països de la Unió, i per descomptat sobre el nostre, on la contractació temporal té un gran pes, ja que obliga a aplicar la mateixa indemnització per extinció d’un contracte temporal i un d’indefinit. Considera que la regulació sobre indemnització per acomiadament no pot tractar de forma discriminatòria els treballadors temporals i fixos, i que, a més, la legislació nacional no pot establir una indemnització per extinció d’un treballador interí diferent de la d’un treballador fix acomiadat (per causa objectiva, en el cas concret). Per la qual cosa, el Jutge nacional –espanyol- indica que ha de reconèixer una indemnització de 20 dies a l’interí el contracte del qual s’ha extingit, que fins ara no tenia dret a cap indemnització.

Les obligacions derivades de la Llei de Transparència és el títol del nostre comentari mercantil, en el qual comentarem què es pretén amb la Llei de Transparència, què l’acció dels responsables públics es vegi sotmesa a escrutini, i permetre així als ciutadans conèixer les decisions que els afecten, la destinació i l’ús dels fons públics, o els criteris de les institucions públiques en matèria de despesa. Aquestes obligacions, lluny de quedar en l’estricte sector públic, s’estenen a l’àmbit empresarial, en la mesura en què el sector privat també es veu obligat a donar publicitat de la percepció de fons públics.

La Llei de Transparència, a més de tenir l’origen en la Constitució, recull els drets de participació ciutadana en el coneixement i control del sector públic, reconeguts en diferents Convenis i Declaracions internacionals, així com en la normativa comunitària.

L’objectiu de garantir l’increment i el reforç de la transparència en l’activitat pública, garantint l’accés a la informació, no queda relegat a l’estricte sector públic, sinó que abasta uns altres sectors, publicoempresarials, o fins i tot privats.

Finalment, en el comentari comptable, amb el títol Comptabilització de les reserves de capitalització i anivellament. Efectes impositius sobre l’IS, veurem com la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de societats, ha introduït, ja per a l’autoliquidació de l’Impost de l’exercici 2015, dos incentius fiscals denominats “Reserva de Capitalització” (article 25 Llei 27/2014, de 27 de novembre) i “Reserva d’Anivellament de les bases imposables” (article 105 Llei 27/2014, de 27 de novembre).

En la secció de normativa analitzem diverses normes, dues de les quals serveixen per a aprovar l’augment de pagaments fraccionats de l’Impost de societats per a grans empreses i la modificació dels models 222 i 202; la nova Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, que ha entrat en vigor el dia 2 d’octubre, i com afecta aquesta norma l’àmbit social; i finalment la “Circular Pime”, en la qual s’especifica la metodologia de qualificació de riscos previstos en la Llei 5/2015, de 27 d’abril, de foment del finançament empresarial.

Com sempre, esperem que els continguts que li presentem li resultin d’utilitat, i quedem a la seva disposició i el convidem a contactar amb el nostre despatx per a resoldre qualsevol dubte o consulta professional que se li plantegi.