Butlletí trimestral 03/2013

El tancament fiscal de l’exercici constitueix un moment essencial de l’any dels operadors econòmics. L’apropament de la fi de l’exercici constitueix el punt de partida per iniciar les operacions tendents a determinar-ne la factura fiscal.

Per això, la presa en consideració de determinades operacions, juntament amb les modificacions operades en l’àmbit tributari, comporta que el tancament fiscal de l’exercici vagi més allà de la simple fixació de la quota impositiva.

Al llarg dels exercicis anteriors (2010, 2011 i 2012 fonamentalment) s’han succeït la publicació i entrada en vigor d’una llarga llista de noves normes amb incidència en l’àmbit tributari. Normes que, malgrat la llunyania temporal de la seva publicació, continuen tenint vigor avui dia, la qual cosa, tenint en compte la profusió legal a què ens ha acostumat el legislador tributari no deixa de sorprendre’ns. Malgrat tot, i rompent una llança a favor seu, no podem oblidar que l’escenari econòmic en què es mouen els operadores econòmics no només espanyols, sinó del nostre entorn europeu més proper, constitueix un bon brou de cultiu per tal que la proliferació de lleis i reglaments i la modificació reiterada i contínua d’aquests, sota el criteri de la urgència i la necessitat, acabi per ser habitual. Tot i que no sigui normal, i molt menys el més adient.

Així doncs, els aspectes a què ens referim al llarg del nostre article fiscal, lluny de pretendre abastar totes les circumstàncies a considerar per fer el tancament fiscal de l’exercici econòmic d’una entitat, se centren en algunes especialment importants; les que s’esmenten tenen un caràcter capital que mereixen una atenció especial a l’hora d’estudiar la seva incidència sobre la determinació de l’impost a pagar. O bé han estat objecte d’una modificació recent, subsistint o coexistint règims diferents, aplicables en funció del compliment dels requisits establerts per la norma de creació.

Pel que fa al nostre comentari de l’àmbit social, som conscients que la crisi econòmica en què estem immersos, l’increment de la despesa pública i el descens dels ingressos i les afiliacions a la Seguretat Social, afegit a l’increment de l’esperança de vida, han fet que, des de moltes instàncies, tant nacionals com internacionals, es qüestioni el futur del sistema públic de pensions i, concretament, de la Pensió de Jubilació. A l’article pretenem abordar una visió general i no exhaustiva de la Pensió de Jubilació després de l’“última” reforma legislativa duta a terme pel Reial Decret-Llei 5/2013, del 15 de març.

Pel que fa a la matèria mercantil, en aquest número comentem els contractes de tracte successiu en el concurs de creditors atès que, amb relativa freqüència, la declaració de concurs d’un deutor comporta la submissió del creditor a un procediment imperatiu que allunya la possibilitat de veure satisfet el seu dret de crèdit. Aquesta situació es pot veure agreujada quan el contracte acordat amb el concursat és de tracte successiu, que es manté en el temps, atès que les normes previstes per la Llei Concursal poden obligar, en interès del concurs, a mantenir-ne la vigència.

Finalment, al nostre comentari comptable, comentem aspectes interessants de les dues últimes Resolucions que ha emès l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) dedicades al registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries una d’elles, i al registre i valoració, l’altra. Les destaquem perquè constitueixen l’esperat desenvolupament reglamentari de les normes de registre i valoració dels criteris inclosos al Codi de Comerç i al Pla General Comptable sobre els tipus d’actiu esmentats. Ambdues Resolucions seran d’aplicació, sens perjudici de poder variar en el supòsit que s’incorporin al nostre dret intern nous pronunciaments, a nivell internacional.

Com sempre, esperem que els continguts que presentem li resultin d’utilitat, quedem a la seva disposició i el convidem a posar-se en contacte amb el nostre despatx per resoldre qualsevol dubte o consulta professional que se li plantegi on l’atendrem en tot el que necessiti.