Butlletí 05/2015

De nou, un any més arriba el moment d’enfrontar-se a la liquidació de l’Impost sobre la Renda. Arribats a aquest punt, els bons consells que se’ns hagin donat per reduir la quota tributària, dins del marc legal vigent en la data de la meritació, s’hauran tingut en compte convenientment i, en la mesura possible, s’hauran aplicat. Per això, i atès que el que s’ha de fer ara és liquidar l’impost, resulta convenient tenir present algunes de les novetats que han aparegut al llarg de l’any passat.

És cert que la reforma recent de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques eclipsa la regulació vigent a data 31 de desembre de 2014, i que ja endinsats en el 2015 bé podríem dedicar-nos a comentar la regulació per a l’exercici actual. Per això farem una exègesi en la qual es tindrà present tant una realitat com l’altra. La passada i la present.

Portarem a col·lació alguna de les mesures de més importància o que, al nostre parer, s’hagin de tenir en compte a l’hora de calcular i liquidar l’impost.

Pel que fa al nostre comentari en l’àmbit social, abordarem algunes qüestions problemàtiques relacionades amb el control de l’activitat laboral per part de l’empresari.

L’Estatut dels Treballadors regula en l’article 20è la direcció i el control de l’activitat laboral per part de l’empresari. Amb empara en aquest precepte, l’empresa podrà adoptar les mesures de vigilància i control que consideri més oportunes per tal de verificar el compliment, per part del treballador, de les seves obligacions i els seus deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte la capacitat real dels treballadors disminuïts, si és el cas.

De la mateixa manera, l’empresari podrà verificar l’estat de malaltia o accident que hagi al·legat un treballador per justificar les seves faltes d’assistència al treball, mitjançant un reconeixement a càr-rec de personal mèdic.

Pel que fa a la matèria mercantil, tractarem el relleu generacional que es produeix en el si de les societats familiars perquè comporta que, amb l’apartament voluntari que fa l’anterior generació, bé sigui per haver assolit l’edat de jubilació, bé per qualsevol altra raó, incloses les de salut, es produeixi la cessió de la gestió del negoci familiar. Aquesta cessió es pot fer simplement amb la transmissió, pel títol jurídic corresponent, de la totalitat de les accions de la societat, o bé, en determinats casos, reservant per als cedents determinats drets de caràcter econòmic que permetin a la generació que s’aparta mantenir el nivell de vida de què gaudien fins en aquest moment.

El modus operandi resulta en certa manera conegut: es reparteix en vida l’herència entre els fills mitjançant l’atorgament de la donació corresponent de les accions de la societat, si bé el donant es reserva per a ell determinats drets de contingut econòmic que li permetin percebre els beneficis del negoci familiar, mitjançant la cessió únicament de la nua propietat. La qüestió admet també altres plantejaments.

Aspectes comptables controvertits en la retribució dels treballadors és el títol del nostre article comptable. En relació amb aquest tema, d’indubtable actualitat, sobre sistemes de retribució als empleats, comentarem dues consultes recents de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes que recullen alguns problemes relacionats amb el tractament comptable d’alguns tipus de retribució al personal.

En la secció de Normativa destaquem un resum de les modificacions introduïdes pel Reial Decret-llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

El divendres 27 de febrer, el Govern va aprovar en Consell de Ministres determinades mesures anunciades en el Debat de la Nació previ, de gran transcendència i que han acaparat els mitjans de comunicació.

En el Títol I de la norma es millora el “Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l’habitatge habitual” i s’amplia per un termini addicional de dos anys la suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables, contingut en la Llei 1/2013, de 14 de maig, així com el col·lectiu que pot beneficiar-se d’aquesta mesura.

El Títol II es refereix a mesures socials: el Capítol I, a l’ordre tributari i de les Administracions Públiques, a fi de rebaixar la càrrega fiscal de determinats col·lectius especialment vulnerables; el Capítol II, al foment de l’ocupació en l’àmbit de la Seguretat Social; i el Capítol III, a l’àmbit de l’Administració de Justícia (concretament, a la supressió de les taxes judicials per a les persones físiques, qüestió aquesta reclamada per gairebé tots els col·lectius intervinents en la Justícia).

Com sempre, esperem que els continguts que li presentem li resultin d’utilitat, i quedem a la seva disposició i el convidem a contactar amb el nostre despatx per a resoldre qualsevol dubte o consulta professional que se li plantegi, on l’atendrem en tot allò que necessiti.