Butllelí trimestral 09/2015

En el número passat, atenent el calendari fiscal de l’any i en ocasió de la campanya de renda 2014, vam considerar apropiat abandonar puntualment l’anàlisi de les modificacions operades per la Llei 26/2014 en l’àmbit de l’IRPF, atès que aquestes, tret d’algunes excepcions, són aplicables per al present exercici fiscal. Es va considerar convenient recordar aquells punts, bé per foscos, bé perquè el cúmul de normes sorgit últimament podria conduir a error, ja que es van entendre aplicables normes l’entrada en vigor de les quals era posterior a la liquidació de l’impost que estava en curs.

Finalitzada ja la campanya de renda 2014, reprenem l’exposició allà on la vam deixar per concloure en aquest número les modificacions operades en l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Resulta cert que la reforma recent de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques eclipsa la regulació vigent a dia 31 de desembre de 2014, i que ja endinsats en el 2015 bé podríem dedicar-nos a comentar la regulació per a l’exercici present. Per això, en el nostre comentari fiscal farem una interpretació en la qual es tindrà en compte tant una realitat com l’altra. La passada i la present.

Les mesures que introdueix la Llei 26/2014 bé haurien de contribuir a la consecució d’un augment de la renda disponible en mans dels contribuents, i no tan sols a l’efecte de millorar la seva capacitat d’estalvi, sinó a d’altres que, de forma indirecta, incideixen sobre el consum, i amb aquest en la reactivació de l’economia.

Pel que fa al nostre comentari en l’àmbit social, abordarem algunes qüestions problemàtiques relacionades amb Els conceptes retributius i la seva cotització.

El Reial Decret Llei 16/2013 va introduir un canvi substancial en la cotització de determinats conceptes extrasalarials que fins a aquell moment estaven exclosos en tot o en part de l’obligació de cotitzar.

Són molts els conceptes extrasalarials afectats per aquest canvi important, i en aquest article abordem el tractament que algun d’aquests conceptes tenen quant a la seva inclusió en la base de cotització, ja que això ha suposat un increment del cost de seguretat social que han d’afrontar les empreses i els treballadors.

Pel que fa a la matèria mercantil, coneixerem algunes anotacions sobre la Llei 9/2015 de mesures urgents en matèria concursal.

L’antecedent de la dita llei el trobem en dues normes diferents: d’una banda, el Reial Decret-Llei 11/2014, de 5 de setembre, de mesures urgents en matèria concursal, i d’una altra la Llei 17/2014, de 30 de setembre, per la qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial.

La llei consta d’un sol article que, dividit en quatre apartats, passa a modificar determinats preceptes de la Llei Concursal en l’àmbit del conveni concursal, sobre la fase de liquidació, en matèria de qualificació i, finalment, modifica la regulació dels acords de refinançament. Tot això al marge d’altres mesures que per la via de les disposicions finals de la llei modifiquen la Llei de Societats de Capital i la Llei d’Enjudiciament Civil, entre d’altres.

Novetats comptables en la determinació del cost de producció de les existències i de l’immobilitzat és el títol del nostre article comptable, en el qual analitzarem una Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de gran importància per a la determinació dels costos dels productes, siguin béns o serveis, elaborats per l’empresa, en tot o en part, que resulta aplicable tant a les existències com a l’immobilitzat material o intangible.

A través d’aquesta Resolució, l’ICAC aclareix i desenvolupa els criteris per a dur a terme aquesta valoració a partir del que s’estableix en el Pla General de Comptabilitat, el Pla General de Comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses i en les Normes per a la Formulació dels Comptes Anuals Consolidats. Per això, la Resolució esmentada és d’aplicació i seguiment obligatoris per part de totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, i amb independència de la seva mida i xifra de facturació, tant en la formulació dels comptes anuals individuals com en l’elaboració dels comptes consolidats.