ASPECTES DUBTOSOS SOBRE LA NOVA DEDUCCIÓ PER INVERSIÓ EN BENEFICIS PER A EMPRENEDORS EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

Com ja els hem anat informant en altres ocasions, la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors va introduir una nova deducció per inversió de beneficis aplicable a les empreses que compleixin els requisits del règim d’empreses de reduïda dimensió, que produeix efectes per a aquells beneficis que es generin en períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2013.

Les principals característiques d’aquesta nova deducció les podem resumir en els punts següents:  

• S’estableix aquest incentiu fiscal a la reinversió de beneficis per a subjectes passius que tinguin la consideració d’empreses de reduïda dimensió i microempreses (societats amb una xifra de negocis inferior a 5 milions d’euros i plantilla mitjana inferior a 25 empleats) amb efectes per als beneficis que es generin en els períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2013.

• Es podrà aplicar una deducció del 10% (empreses amb un volum de negoci inferior a 10 milions d’euros) o del 5% (empreses amb una xifra de negoci inferior a cinc milions d’euros i plantilla mitjana inferior a 25 empleats) en la quota íntegra de l’impost sobre societats, en relació als beneficis obtinguts en l’exercici que s’inverteixin en elements nous d’immobilitzat material o inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques, sense tenir en compte la despesa originada per l’impost sobre societats.

• Per tenir dret a aquest benefici s’haurà de dotar una reserva indisponible de la mateixa quantia que la base de deducció i mantenir-la el temps que romanguin els elements patrimonials adquirits en l’entitat.

• Els elements patrimonials adquirits hauran de romandre en funcionament en la societat, excepte pèrdua justificada, durant 5 anys o durant la seva vida útil si resulta inferior.

• Aquesta deducció és incompatible amb: la llibertat d’amortització, la deducció per inversions a Canàries i la reserva per inversions a Canàries.

No obstant això, la redacció d’aquesta deducció en la llei és confusa i genera dubtes. Per això, la Direcció General de Tributs (DGT) ha emès un informe on s’hi s’analitzen diverses qüestions en relació amb la deducció per inversió de beneficis, els criteris de la qual hem de conèixer de cara a la postura que prendrà Hisenda.

En concret, aclareix els dubtes següents:

1. Exercici en el qual s’han de complir els paràmetres per ser empresa de reduïda dimensió

Es planteja quin és l’exercici en qual l’entitat ha de tenir la consideració d’empresa de reduïda dimensió, és a dir, si ha de tenir aquesta consideració en l’exercici en que s’obtinguin els beneficis i en el que es realitza la inversió o només en un d’ells.

La DGT conclou que aquesta circumstància s’haurà de produir en l’exercici en que s’obtinguin els beneficis, amb independència de la consideració de l’entitat com de reduïda dimensió en el moment en qual es realitza la inversió.

Així, per exemple, si la seva empresa obté beneficis el 2013 però no els inverteix fins a 2014, per poder aplicar la deducció n’hi haurà prou que sigui empresa de reduïda dimensió el 2013 (si el 2014 no ho és, igualment podrà aplicar l’incentiu).

2. Béns en què s’ha de materialitzar la inversió

La Llei estableix que els béns en els quals s’ha de materialitzar la inversió són elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques, sempre que compleixin les condicions establertes en la pròpia norma que ho regula.

A aquest respecte, la DGT aclareix que, quant a la natura dels elements objecte d’inversió “s’han de tractar d’actius nous, ja siguin de l’immobilitzat material com de les inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques, sempre que compleixin les condicions establertes en l’article 37 de la Llei de l’impost sobre societats que ho regula”.

3. Base de la deducció

Resultarà d’aplicar a l’import dels beneficis de l’exercici, sense incloure la comptabilització de l’impost sobre societats (IS), un coeficient (amb dos decimals i arrodonit per defecte) determinat per:

• En el numerador: beneficis obtinguts sense incloure la comptabilització de l’IS, minorats per les rendes o ingressos objecte d’exempció, reducció, bonificació, deducció per depreciació monetària o deducció per doble imposició només a la part exempta, reduïda, bonificada o deduïda en la base o bé amb dret a deducció en la quota.
• En el denominador: beneficis obtinguts en l’exercici, sense incloure la comptabilització de l’IS. 

Quant a l’expressió “beneficis de l’exercici, sense incloure la comptabilització de l’impost sobre societats”, la DGT indica que es refereix al saldo positiu del compte de pèrdues i guanys tenint en compte els ajustos corresponents a l’impost sobre societats (casella 501 del model 200).

Així mateix, s’afirma que per al càlcul del coeficient s’eliminen els ingressos exempts, per la qual cosa no s’hauran d’afegir les despeses deduïbles.  

4. Termini per a la inversió i moment de materialització de la inversió

Entre l’inici del període impositiu en què es van obtenir els beneficis i els dos anys posteriors o, de forma excepcional, d’acord amb un pla especial d’inversió proposat pel subjecte i aprovat per l’Administració.

La inversió s’entén efectuada en la data de posada a disposició dels elements patrimonials, matisant la DGT que “el dret a l’aplicació de la deducció es produirà en el període impositiu en què es realitza la inversió, si bé, estarà condicionat a l’afectació de l’element patrimonial a l’activitat econòmica dins el termini d’inversió”. La Llei “considera que la inversió s’entendrà efectuada en la data en què es produeixi «la posada a disposició dels elements patrimonials» entesa com a tal en la norma fiscal, conforme al seu sentit jurídic, com la disponibilitat de la cosa objecte del contracte, això és, en la terminologia legal és una expressió equivalent a l’entrega, és a dir, representa el mode d’adquisició del domini per part de l’adquirent, ja que, com estableix l’article 609 del Codi civil, la propietat i els resta drets reals sobre els béns s’adquireixen i transmeten per la llei, per donació, per successió testada i intestada i per conseqüència de certs contractes mitjançant la tradició”.

Per tant, el dret a l’aplicació de la deducció es produirà en el període impositiu en què es realitza la inversió, si bé estarà condicionat a l’afectació de l’element patrimonial a l’activitat econòmica dins el termini d’inversió.

5. Dotació d’una reserva per a inversions

La Llei estableix l’obligació de dotar una reserva per inversions per un import igual a la base de deducció, que serà indisponible mentre els elements patrimonials en els quals es realitzi la inversió romanguin en el patrimoni de la societat. La reserva es dotarà a càrrec de beneficis de l’exercici l’import del qual és objecte d’inversió.

A aquest respecte, la DGT nega la possibilitat que la reserva es doti a càrrec de beneficis d’exercicis anteriors pel que, en el cas que no existeixin beneficis suficients en l’exercici para la seva dotació, l’aplicació de la deducció es condiciona a la dotació de la reserva a càrrec dels primers beneficis d’exercicis següents.

Així mateix, la DGT assenyala que, malgrat que no hi ha limitació a l’aplicació de la deducció per reduccions de fons propis, s’ha d’entendre la necessitat de l’existència d’un increment net en, com a mínim, l’import de la reserva indisponible dotada.

Atenció. La llei no diu res en aquest sentit, per la qual cosa aquesta interpretació que fa Hisenda és discutible. En conseqüència, si la seva empresa dota una reserva indisponible i, al mateix temps, redueix el capital o reparteix un dividend a càrrec de reserves d’exercicis anteriors, es podria discutir la deducció per part d’Hisenda.  

6. Temps de permanència de les inversions

La Llei estableix que han de romandre en funcionament durant 5 anys o durant la seva vida útil si és inferior (excepte pèrdua justificada). La DGT aclareix que si es produeix la transmissió dels elements patrimonials objecte de la inversió abans de la finalització del termini de temps exigit de manteniment, determinarà “la pèrdua de la deducció i, per tant, l’import de la deducció s’ha d’ingressar en la liquidació del període impositiu en què es manifesta l’incompliment, junt amb els interessos de demora que corresponguin”.

Es manté la deducció si es transmeten els elements patrimonials abans del termini previst però s’inverteix el seu import obtingut o el valor net comptable si fos menor. En relació a aquest requisit, la DGT, assenyala que “l’entitat compta amb un termini de dos anys des de l’inici del període impositiu en què es produeix la transmissió fins a la finalització del període impositiu següent, per efectuar la inversió”.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.