APROVADES NOVES MESURES D’IMPULS AL COMERÇ INTERIOR I EXTERIOR

En el BOE del dia 5 de juliol de 2014, s’ha publicat el Reial decret-llei 8/2014, de 4 de juliol, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència.

Aquest Reial decret-llei té tres eixos fonamentals: el primer, fomentar la competitivitat i el funcionament eficient dels mercats; el segon, millorar l’accés al finançament; i, el tercer, fomentar l’ocupabilitat i l’ocupació. A més s’avancen algunes mesures de la reforma fiscal. D’algunes d’aquestes mesures laborals i fiscals, ja els n’hem informat oportunament en altres circulars.

Ara, volem informar-los de les mesures englobades dins dels dos primers eixos citats.

En aquest sentit, la norma incorpora una sèrie de mesures destacades sobre les quals els informem de forma resumida:

• La liberalització d’horaris comercials en grans ciutats turístiques.
• La rebaixa de les comissions al comerç en els pagaments amb targeta.
• La simplificació dels procediments d’autorització per a la instal·lació i ampliació d’establiments comercials, en l’àmbit del comerç interior.
• En matèria de comerç internacional estableix el desenvolupament reglamentari de cèdules i bons d’internacionalització i la flexibilització del Fons per a Operacions d’Inversió en l’Exterior de la Petita i Mitja Empresa (FONPIME).

A més, també es regula:

• Privatització del Registre Civil
• Autorització de 200 places extraordinàries per a oficials i sotsoficials de nou ingrés para 2014 a l’exèrcit
• Privatització d’AENA
• Regulació del mercat de gas natural
• Obligatorietat de subministrament de gas envasat
• Commemoració de Picasso

Establiments amb règim especial d’horaris: zones de gran afluència turística

Cal recordar que la Llei 1/2014 d’horaris comercials, assenyala que els establiments dedicats principalment a la venda de pastisseria i rebosteria, pa, plats preparats, premsa, combustibles i carburants, floristeries i plantes i les denominades botigues de conveniència, així com les instal·lades en punts fronterers, en estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri i en zones de gran afluència turística, tindran plena llibertat per determinar els dies i hores en què romandran oberts al públic en tot el territori nacional.

A aquests efectes, la Llei estableix que les Comunitats Autònomes, a proposta dels ajuntaments corresponents, determinaran les zones de gran afluència turística per al seu respectiu àmbit territorial. Es consideraran zones de gran afluència turística, aquelles àrees coincidents amb la totalitat del municipi o en part en les quals concorri alguna de les següents circumstàncies:

a) Existència d’una concentració suficient, quantitativament o qualitativa, de places en allotjaments i establiments turístics o bé en el nombre de segones residències respecte a les quals constitueixen residència habitual.

b) Que hagi estat declarat Patrimoni de la Humanitat on es localitzi un bé immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni històric artístic.

c) Que limitin o constitueixin àrees d’influència de zones frontereres.

d) Celebració de grans esdeveniments esportius o culturals de caràcter nacional o internacional.

e) Proximitat a àrees portuàries on operin operen creuers turístics i que registrin una afluència significativa de visitants.

f) Que constitueixin àrees que el principal atractiu de les quals siguin el turisme de compres.

g) Quan concorrin circumstàncies especials que ho justifiquin.

En tot cas, la Llei assenyala que en els municipis amb més de 200.000 habitants que hagin registrat més d’1.000.000 de pernoctacions l’any immediatament anterior o que comptin amb ports on operin creuers turístics que hagin rebut l’any immediat anterior més de 400.000 passatgers, es declararà, almenys, una zona de gran afluència turística. 

Doncs bé, ara es modifica la Llei 1/2004 d’horaris comercials, per establir les següents novetats o canvis:

• En els supòsits en què les resolucions de les comunitats autònomes a les sol·licituds municipals de declaració de zona de gran afluència turística, no estiguin degudament fonamentades i es produeixin restriccions injustificades d’àmbits territorials o períodes temporals de durada en aquestes zones, regirà el principi de llibertat d’horaris per a tot el municipi i la totalitat del període anual, respectant en tot cas la sol·licitud municipal en els supòsits que estigui degudament motivada.

• Es redueix el llindar de població dels municipis de més de 200.000 habitants a més de 100.000 habitants i el de les pernoctacions de més d’un milió de pernoctacions a més de 600.000 pernoctacions, amb la finalitat d’elevar el nombre de ciutats espanyoles que estan obligades a declarar almenys una zona de gran afluència turística. Les comunitats autònomes on se situïn municipis que hagin complert aquests requisits l’any 2013, hauran de declarar almenys una zona de gran afluència turística en aquests municipis en el termini de sis mesos des del 5 de juliol de 2014, i, en absència de declaració, aquests municipis disposaran de plena llibertat d’horaris comercials durant tot el període anual en tot el seu àmbit.

Atenció. Amb aquests barems, deu noves ciutats hauran de declarar almenys una zona de gran afluència turística: Sant Sebastià, la Corunya, Salamanca (ja declarada), Santander, Oviedo, Gijón, Almeria, Marbella (ja declarada), Lleó i Jerez de la Frontera. Els Ajuntaments seran els responsables de delimitar les zones i les comunitats, de declarar-les.

Disminueixen, per tant, els llindars establerts en la norma de 2012 (dos-cents mil habitants i un milió de pernoctacions), que va donar lloc a la declaració de catorze ciutats. Es busca, així, estendre el règim especial de llibertat d’horaris a un major nombre de zones en municipis de singular atractiu turístic. A aquestes ciutats s’han sumat amb posterioritat declaracions voluntàries d’altres municipis, entre els quals destaquen com a capitals de província Àvila, Valladolid, Salamanca, Badajoz i Càceres, a més del municipi de Mèrida i la ciutat autònoma de Ceuta.

• En relació amb els municipis respecte als quals no s’hagi adoptat encara aquesta declaració, s’habilita un termini de 2 mesos des del 5 de juliol de 2014 perquè les comunitats autònomes adoptin la corresponent resolució, de manera que en cas que no es resolgués en aquest termini, s’entendrà així mateix que els municipis afectats disposaran de plena llibertat d’horaris comercials durant tot el període anual en tot el terme municipal.

Límits a les taxes d’intercanvi en operacions de pagament amb targeta

Es regulen els límits màxims de les taxes d’intercanvi exigibles en les operacions de pagament que es realitzin en terminals de punt de venda situats a Espanya, per mitjà de targeta de dèbit o de crèdit, amb independència del canal de comercialització utilitzat, sempre que sigui necessari el concurs de proveïdors de serveis de pagament establerts a Espanya.

Aquesta mesura entrarà en vigor l’1 de setembre d’aquest any 2014.

Les taxes estaran limitades al 0,3% per pagaments amb targeta de crèdit i al 0,2% per pagaments amb targeta de dèbit. En els pagaments a dèbit s’inclou una limitació addicional, una comissió màxima de 7 cèntims d’euro, per evitar supòsits en els quals el nou escenari pogués generar comissions majors de les actuals. S’estableix un tractament singular per als pagaments de petit import, de fins a 20 euros, en els quals les comissions seran encara més baixes: 0,2 per a crèdit i 0,1% per a dèbit.

Aquesta normativa serà aplicable en tots els pagaments realitzats en punts de venda espanyols en els quals participi, almenys, un proveïdor de serveis de pagament espanyol, incloses les operacions de comerç electrònic. Només afecta els tradicionals sistemes de pagament (quatripartits, és a dir, en els quals intervenen l’usuari de la targeta, el comerciant, el banc emissor i el banc que gestiona el cobrament en el comerç, denominat adquirent) d’ús generalitzat entre els consumidors i no s’aplicarà a les targetes d’empresa, corporatives, ni en la retirada d’efectiu en caixers.

Aquest règim jurídic es complementa amb determinades mesures dirigides a la transparència, vigilància i control de l’aplicació de la nova regulació. En particular, els proveïdors de serveis de pagament hauran d’informar el Banc d’Espanya de les taxes de descompte i d’intercanvi efectivament aplicades als serveis de pagament en operacions amb targeta més habitualment prestats. Aquesta informació es publicarà al web del Banc d’Espanya i permetrà l’adequat seguiment dels efectes d’aquesta norma i de l’evolució general dels costos en aquest tipus de pagaments. Així mateix, s’ordena a l’Observatori de Pagaments amb Targeta Electrònica perquè realitzi el seguiment de l’aplicació de les limitacions amb especial atenció als costos repercutits en comerciants i consumidors i usuaris.

S’articula, a més, un mecanisme de control, a través de tipus infractors administratius específics i de sancions (multes proporcionals que multipliquen la quantia dels beneficis derivats de la infracció) d’acord amb el previst en la Llei d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit.

Obertura, trasllat o ampliació d’establiments comercials

Es modifica la Llei d’ordenació del comerç detallista, per agilitar la implantació de noves superfícies comercials al nostre país, que seran també d’aplicació en els casos de trasllat o ampliació de superfícies.

En concret, es limiten els supòsits d’exigibilitat de llicència, s’estableix un procediment integrat i es redueix a la meitat el termini.

S’estableixen les següents modificacions:

• La implantació d’establiments comercials no estarà subjecta, amb caràcter general, a règim d’autorització. No obstant això, es podrà sotmetre a una única autorització, que es concedirà per temps indefinit, quan concorrin raons imperioses d’interès general: es contempla, exclusivament, el cas que les instal·lacions o infraestructures físiques siguin susceptibles de generar danys en el medi ambient, l’entorn urbà i el patrimoni històric artístic. En el procediment de concessió no es podran utilitzar requisits de caràcter econòmic; entre d’altres, aquells que limitin la llibertat d’establiment a l’acreditació de l’existència de demanda efectiva, per la qual cosa s’eliminen restriccions injustificades per la defensa de models empresarials determinats en detriment d’uns altres i la intervenció dels competidors en els processos d’autorització.

• S’aprofundeix en les mesures per a la simplificació i racionalització administratives, consagrant el procediment integrat per a l’autorització comercial mitjançant la inclusió de totes les actuacions en un únic procediment. Això és, bé la Comunitat Autònoma o bé l’ajuntament tramitaran de forma conjunta la sol·licitud d’implantació de la superfície comercial, per la qual cosa l’operador acudirà a una finestreta única. Actualment han d’acudir per separat a cadascuna d’elles.

• Es redueix el termini per a la resolució d’aquests procediments de 6 a 3 mesos. Ja existeixen Comunitats Autònomes amb procediments abreujats (termini màxim d’un mes en determinats procediments) o on els procediments se subjecten a un règim de comunicació prèvia o declaració responsable, i fins i tot s’han eliminat tot tipus d’intervencions prèvies, incloses llicències municipals. 

Finançament de l’activitat econòmica

• Cal recordar que la Llei 66/1997, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, va crear un Fons per a Operacions d’Inversió a l’Exterior de la Petita i Mitja Empresa (FONPIME) destinat a promoure la internacionalització de l’activitat de les petites i mitjanes empreses, i, en general, de l’economia espanyola, a través d’inversions temporals i minoritàries en empreses situades a l’exterior, realitzades de forma directa o indirecta, mitjançant participacions en els fons propis d’aquestes empreses o a través de qualssevol instruments financers participatius.

Doncs bé, ara a fi de potenciar i donar major flexibilitat als instruments financers públics disponibles en l’àmbit de la internacionalització, també es flexibilitza el FONPIME, fons dotat amb deu milions d’euros el 2014 i gestionat per la Companyia Espanyola de Finançament del Desenvolupament (COFIDES), per facilitar el finançament vinculat a la internacionalització a les pimes espanyoles.

En concret, s’amplien les possibilitats d’actuació de COFIDES a través de FONPIME en autoritzar, d’una banda, les participacions temporals i minoritàries directes al capital social d’empreses espanyoles per a la seva internacionalització, així com la participació en aquells vehicles o fons d’expansió cabdal amb suport oficial o fons d’inversió privats que fomentin la internacionalització de l’empresa o de l’economia espanyola.

• S’inclou un programa de garanties de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per afavorir el finançament i la internacionalització de l’empresa espanyola. Amb la finalitat d’afavorir el suport d’organismes multilaterals i d’institucions financeres internacionals a les empreses espanyoles en el seu finançament i en els seus processos d’internacionalització, l’ICO engegarà un programa de garanties i avals a favor dels esmentats organismes i institucions, per un import màxim de 1.200 milions d’euros i una durada d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei. L’import de garanties i avals concedit per l’ICO en l’exercici 2014 a l’empara d’aquest programa es computarà amb càrrec al límit d’operacions de crèdit autoritzades de 18.000 milions d’euros. Anualment, la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, a proposta del Ministre d’Economia i Competitivitat, examinarà la conveniència de mantenir el programa i decidirà sobre la seva cancel·lació o renovació, fixant en aquest últim cas l’import màxim a atorgar. L’import anual de garanties i avals concedit per l’ICO a l’empara d’aquest programa s’imputarà al límit d’operacions de crèdit que s’autoritzi a l’ICO per al respectiu any. Els avals i garanties atorgats per l’ICO en el marc d’aquest programa gaudiran davant de tercers de la garantia de l’Estat. Aquesta garantia té el caràcter d’explícita, d’irrevocable, d’incondicional i de directa. Amb periodicitat semestral, l’ICO informarà la Secretaria General del Tresor i Política Financera sobre l’evolució del programa, les noves operacions realitzades i el saldo viu d’avals concedits en l’àmbit d’aquest programa.

• Es permet que les entitats locals cancel·lin els seus deutes amb el Fons per al Finançament dels Pagaments a Proveïdors (d’ara endavant, FFPP) abans que, el pròxim mes d’agost, finalitzi el període de manca de l’amortització dels préstecs formalitzats en la primera fase del mecanisme de pagaments a proveïdors. La situació financera global del sector i la millora de les condicions dels mercats financers, pot permetre a les entitats locals concertar operacions de refinançament o de substitució dels préstecs formalitzats amb el FFPP en millors condicions. Per això, i per mitjà de la norma que estem comentant, s’introdueix una modificació legal per possibilitar de forma immediata la substitució de les operacions de préstec citades, sempre que es compleixin les condicions i requisits previstos.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.