A partir de l’1 de juliol modificació de l’IVA del comerç electrònic

L’informem que s’ha aprovat el Reial decret llei 7/2021, de 27 d’abril (d’ara endavant, RDL 7/2021), on, entre altres qüestions, s’ha incorporat la pròrroga fins al 31 de desembre de 2021 de l’IVA a tipus zero per als lliuraments, adquisicions intracomunitàries i importacions de material de protecció sanitària (màscares, gel desinfectant i la resta de productes de protecció personal) que realitzen les Administracions Públiques, els centres sanitaris públics o privats o les entitats socials davant la COVID-19. A més, en aquest mateix RDL 7/2021 es transposen Directives de la UE en diverses matèries, entre les quals es troben dues normes comunitàries que regulen el tractament de l’IVA en el comerç electrònic, perquè tributi al país de destinació.

En concret, aquest Reial decret llei transposa la Directiva 2017/2455 sobre obligacions respecte de l’IVA per a les prestacions de serveis i les vendes a distància de béns, i la Directiva 2019/1995 sobre vendes a distància de béns i a uns certs lliuraments nacionals de béns. Aquestes Directives estableixen les regles de tributació en les vendes de béns i prestacions de serveis contractades en línia per consumidors comunitaris, i que són enviats o prestats per empresaris des d’un altre Estat membre o un país tercer.

Aquestes operacions, a partir de l’1 de juliol de 2021, queden subjectes a l’IVA en l’Estat membre d’arribada de la mercaderia o d’establiment del destinatari, per la qual cosa consoliden la generalització del principi de tributació en destí en l’IVA.

D’altra banda, la gestió tributària del comerç electrònic en l’IVA se sustenta en l’ampliació dels règims especials de finestreta única que passen a ser el procediment específic previst per la llei per a la gestió i recaptació de l’IVA reportat per aquestes operacions en l’àmbit comunitari. La nova regulació del comerç electrònic en l’IVA involucra també, per primera vegada, als titulars de les interfícies digitals que faciliten el comerç electrònic, que es converteixen en col·laboradors de la mateixa recaptació, gestió i control de l’impost.

A continuació, els resumim aquestes mesures adoptades pel legislador europeu objecte de transposició, advertint que el RDL7/2021 ha de ser objecte de desenvolupament, i que exigeix la reforma del Reglament de l’impost sobre el valor afegit (RIVA), així com l’aprovació i modificació de diferents models d’autoliquidació o de gestió censal.

1. Vendes a distància

1.1. Delimitació de vendes a distància

S’inclou un nou apartat tercer en l’article 8 de la Llei de l’impost sobre el valor afegit (LIVA) per delimitar el concepte de vendes a distància intracomunitàries de béns i vendes a distància de béns importats de països o territoris tercers.

Es tracta de lliuraments de béns que han de ser expedits o transportats pel venedor, directament o indirecta, o pel seu compte, a partir d’un Estat membre diferent del d’arribada de l’expedició o transport amb destinació al client; o a partir d’un país o territori tercer.

En tots dos casos queden exclosos els mitjans de transport nous, els béns que són objecte d’instal·lació o muntatge, i els béns subjectes a impostos especials.

1.2. Lliuraments de béns facilitats a través d’una interfície digital

L’existència d’un nou sector econòmic, com és el de les empreses l’activitat de les quals és la intermediació a través de plataformes, portals i mercats en línia, que sovint presten també serveis logístics i d’emmagatzematge per als seus clients, ha portat al legislador a establir un tractament específic per a elles quan intervinguin en el comerç de béns de proveïdors no establerts en la Unió.

Així els empresaris o professionals titulars d’una interfície digital quan facilitin la venda a distància de béns importats de països o territoris tercers en enviaments el valor intrínsec dels quals no excedeixi de 150 euros, o quan facilitin lliuraments de béns a l’interior de la Unió per part d’un proveïdor que no hi està establert a consumidors finals, es considerarà que han rebut i lliurat en nom propi aquests béns i l’expedició o transport es troba vinculada al seu lliurament.

Estem davant una ficció jurídica que comporta un tractament tributari en IVA específic, de manera que les interfícies poden arribar a obtenir la condició de subjectes passius.

No obstant això, al marge d’un desenvolupament detallat que es realitza en la llei i en el Reglament d’Execució sobre quan la interfície participa directament o indirecta, s’estableixen dues regles importants:

• D’un costat, per evitar situacions de doble imposició, el lliurament del bé que s’entén realitzat pel proveïdor al titular de la interfície estarà exempt d’IVA i no limitarà el dret a la deducció de l’IVA suportat pels qui el realitzen.

D’aquesta manera, la interfície no suporta IVA però genera el dret a deduir l’impost suportat afecte a l’activitat econòmica.

• D’un altre, s’estableix que la meritació de l’impost del lliurament efectuat a favor de l’empresari o professional que faciliti la venda o els lliuraments, així com la que efectua, es produirà amb l’acceptació del pagament del client. Això és, tots dos lliuraments tenen lloc en el mateix moment si bé el primer estarà exempta, com s’acaba d’exposar.

L’empresari o professional titular de la interfície es podrà acollir als règims especials de finestreta única per a la declaració-liquidació de l’impost per les operacions per les quals adquireixi la condició de subjecte passiu, fins i tot quan es tracti de lliuraments interiors realitzats a favor de consumidors finals efectuats en el mateix Estat membre on s’emmagatzemen les mercaderies i que, per tant, no són objecte d’expedició o transport entre Estats membres.

1.3. Localització de les vendes a distància

Igual que en la regulació anterior, es distingeix entre vendes a distància efectuades per empresaris o professionals establerts en el territori d’aplicació de l’impost que tenen com a destí el territori d’altres Estats membres i viceversa.

En qualsevol cas es requereix que el proveïdor estigui establert únicament en un Estat membre per tenir-hi la seu de la seva activitat econòmica o el seu únic establiment permanent en la Unió o, en defecte d’això, el lloc del seu domicili permanent o residència habitual, la qual cosa limita l’àmbit subjectiu d’aplicació d’aquest sistema de tributació.

Aquestes vendes tributaran en l’Estat membre on es trobi establert el proveïdor fins a superar un llindar comú referit a la resta del territori de la Unió i conjunt amb els serveis referits a telecomunicacions, radiodifusió i televisió i serveis prestats per via electrònica (serveis TRE); i en l’Estat membre d’arribada de l’expedició o transport on se situï el consumidor final quan se superi aquest llindar.

D’aquesta manera se separa de manera important el nou règim de vendes a distància de l’existent fins ara, perquè el citat llindar, a més de ser més elevat fins ara, s’establia de manera individualitzada per cadascun dels Estats membres.

No obstant això, s’estableix la possibilitat de renunciar i tributar en l’Estat d’arribada dels béns per totes les vendes a distància (aquesta renúncia no es produeix respecte d’Estats membres individualitzats, sinó del conjunt de tots ells). Igual que en el règim anterior, s’estableixen regles específiques per a concretar el llindar i exercitar la renúncia, remetent a un desenvolupament reglamentari el model censal a través del qual es durà a terme.

S’estableix addicionalment que el territori d’aplicació de l’impost espanyol serà el lloc on es localitzin les vendes a distància referides a:

• Béns importats de països o territoris tercers en un Estat membre diferent del d’arribada de l’expedició o transport amb destinació al client, quan el lloc d’arribada de l’expedició o transport sigui el territori d’aplicació de l’impost espanyol.
• Els béns importats de països o territoris tercers en l’Estat membre d’arribada de l’expedició o transport amb destinació al client quan el territori d’aplicació de l’impost espanyol sigui el lloc d’arribada de l’expedició o transport, sempre que es declari l’IVA d’aquestes vendes mitjançant el règim d’importació o règim especial aplicable a les vendes a distància de béns importats de països o territoris tercers.

1.4. Regles de localització dels serveis TRE i límit quantitatiu aplicable conjuntament a aquests serveis i a les vendes a distància

Les normes de localització d’aquesta mena de serveis es recullen en l’article 70.U.4t i 8è de la LIVA, sense que hagin sofert una reforma integral, això és, continuen tributant aquests serveis, sigui quina sigui la condició del destinatari en seu d’aquest últim (tant en serveis B2B com en serveis B2C), per al que el Reglament d’Execució 282/2011 recull diferents regles i presumpcions que permeten determinar on està establert el consumidor final que no té la condició d’empresari o professional.

Si bé quan el destinatari és un altre empresari o professional (B2B) l’operació no incideix en la gestió del tribut per part del prestador, ja que se sol aplicar la regla d’inversió del subjecte passiu, no succeeix el mateix quan parlem de serveis B2C (destinatari consumidor final). Per a aquest últim cas s’establia un llindar de 10.000 euros, per sota del qual el prestador del servei tributava en l’Estat membre on estava establert.

La reforma operada ara comporta que aquest llindar de 10.000 euros serà comú per a tots dos tipus d’operacions, això és, vendes a distància i serveis TRE (quan el destinatari és un consumidor final), de manera que l’empresari o professional que realitzi les dues activitats haurà de tenir en compte el volum conjunt per concretar quan supera el llindar i, per tant, passa a tributar en destí. Això és, tributaran en seu de l’empresari o professional fins al llindar citat i a partir d’aquest llindar tributaven en destí, si bé com s’ha indicat anteriorment, es pot renunciar i tributar en destí per totes les operacions realitzades.

Ha de queda clar que aquest llindar és aplicable exclusivament respecte d’aquestes operacions, de manera que la resta dels serveis que presti l’empresari o professional, o per les vendes que efectuï a consumidors finals que es localitzin en seu del destinatari, queden al marge del llindar, de manera que tributen sempre en destí si aquest és el lloc de realització del fet imposable, sense que es tinguin en compte, reiterem, per calcular aquest llindar de 10.000 euros.

L’existència d’un llindar molt més baix que el que existia fins ara implica la necessitat per part dels empresaris de conèixer els tipus impositius fixats pels diferents Estats membres, tant de béns com de serveis. Si bé estem davant una obligació dels empresaris i professionals que realitzen les operacions de determinar els diferents elements de la relació jurídica tributària, entre els quals es troba el tipus impositiu, cal esperar que la UE publiqui i actualitzi de manera permanent la informació corresponent a aquests tipus (i així es reculli també en la informació que subministra l’AEAT a la seva pàgina web), la qual cosa en l’actualitat s’està fent amb molt de retard, a pesar que el legislador europeu assenyala com un dels seus objectius en aquesta reforma és facilitar la gestió de l’impost per als empresaris o professionals.

1.5. Registre d’operacions

Al marge dels registres que s’han de portar pels empresaris o professionals acollits als règims especials que s’indicaran seguidament, es recull ara l’obligació de portar un registre específic de determinades operacions per part d’empresaris o professionals que, utilitzant una interfície digital, facilitin el lliurament de béns o la prestació de serveis a consumidors finals.

En cas que aquest empresari o professional no s’aculli als règims especials (i en aquest cas portarà els registres que es fixen en les seves normes reguladores), aquest registre ha de ser prou detallat per permetre a l’Administració tributària comprovar si l’impost s’ha declarat correctament i el seu contingut s’ha d’ajustar a l’article 54 quater.2 del Reglament d’Execució 282/2011. Haurà d’estar a la disposició dels Estats membres interessats per via electrònica i es mantindrà per un període de deu anys.

2. Règims especials aplicables a les vendes a distància i a determinats lliuraments interiors de béns i prestacions de serveis

La finalitat de simplificar i facilitar la gestió de l’impost en el conjunt d’operacions a les quals s’ha al·ludit, i la resta dels serveis que tributen en destí sent els clients consumidors finals, motiva la reforma d’aquests règims.

Així, amb la finalitat d’evitar que els empresaris o professionals que presten serveis diferents dels TRE a persones que no tinguin la condició d’empresaris o professionals actuant com a tals, s’hagin d’identificar a l’efecte de l’IVA en cadascun dels Estats membres en els quals es localitzen aquests serveis, s’inclouen entre els que poden ser objecte de declaració-liquidació a través de la finestreta única per a empresaris o professionals establerts no establerts en la Unió (recordem que aquests serveis es localitzen en destinació i no existeix la possibilitat de tributar en origen o en seu del prestador, perquè no resulta aplicable el sistema de vendes a distància ni el sistema de tributació dels serveis TRE).

S’estén a més el règim especial aplicable als serveis TRE per a les vendes a distància intracomunitàries de béns per part d’empresaris o professionals establerts en la Unió però no en l’Estat membre de consum, i s’amplia així l’àmbit objectiu d’aplicació.

S’estableix així un sistema de finestreta única (OSS, One Stop Shop) que fins ara quedava reservat només per als serveis TRE, i que a partir de l’1 de juliol inclourà també a proveïdors de béns a distància, tant de la Unió com de fora d’ella i als prestadors de qualsevol mena de servei localitzats en la Unió quan el destinatari sigui consumidor final això és, B2C, incloses les interfícies o plataformes si reuneixen la condició de subjectes passius per les operacions en les quals mitjancin.

Finalment s’introdueix un règim especial similar per a les vendes a distància de béns importats de països o territoris tercers, i també s’estableix una finestreta única d’importació (IOSS, Import One Stop Shop), introduint una exempció tècnica en la importació quan les vendes a distància es declarin a través d’aquest règim especial, sistema que garanteix el control de la tributació per l’Administració tributària.

D’aquesta manera, els règims que s’estableixen són els que a continuació s’indiquen.

2.1. Règim exterior de la Unió

Règim especial aplicable als serveis prestats per empresaris o professionals no establerts en la Unió a destinataris que no tinguin la condició d’empresaris o professionals actuant com a tals.

Resulta un règim equivalent a l’anterior, si bé en aquest cas el seu marc objectiu resulta més ampli.

Així, s’aplicarà per empresaris o professionals no establerts en la Unió que prestin serveis a persones que no tinguin aquesta condició i que estiguin establertes en la Unió o que hi tinguin el seu domicili o residència habitual.

Comprèn totes les prestacions de serveis que, d’acord amb el que es disposa en la normativa reguladora de l’IVA s’hagin d’entendre efectuades o localitzades en la Unió, no sols la dels serveis TRE, sinó qualsevol altre servei prestat per aquests empresaris o professionals a destinataris que no tinguin aquesta condició.

En cas de ser Espanya l’Estat membre d’identificació en haver optat l’empresari o professional no establert en la Unió per declarar a Espanya l’inici de la seva activitat en el territori de la Unió, haurà de donar compliment a les obligacions del règim a Espanya, de manera que liquidarà davant l’Administració tributària espanyola l’IVA reportat respecte de tots els serveis localitzats en la Unió els destinataris de la qual siguin consumidors finals.

2.2. Règim de la Unió

Règim especial aplicable als serveis prestats per empresaris o professionals establerts en la Unió, però no en l’Estat membre de consum, a destinataris que no tinguin la condició d’empresaris o professionals actuant com a tals, a les vendes a distància intracomunitàries de béns i als lliuraments interiors de béns realitzats per interfícies.

En aquest cas s’amplia en gran manera el marc del règim de la Unió vigent fins ara. S’hi poden acollir els empresaris o professionals establerts en la Unió però no en l’Estat membre de consum, sempre que els destinataris no tinguin aquesta condició o no actuïn com a tals.

Quant al marc objectiu, comprèn totes les prestacions de serveis efectuades pels empresaris o professionals que s’acullin al règim que s’entenguin localitzades en altres Estats membres (recull a més dels serveis TRE qualsevol altre servei que es localitzi en el territori d’un altre Estat membre), com les vendes a distància intracomunitàries de béns, així com els lliuraments de béns interiors per part d’un empresari o professional no establert en la Unió a una persona que no tingui aquesta condició, utilitzant una interfície digital.

L’empresari o professional que consideri a Espanya com a Estat membre d’identificació haurà de presentar exclusivament a Espanya les declaracions-liquidacions i ingressar l’import de l’impost corresponent a totes les operacions a què es refereix el règim realitzades en tots els Estats membres de consum.

Com a novetat, si aquest empresari o professional té un o més establiments permanents en Estats membres diferents d’Espanya, des dels quals presti els serveis a què es refereix el règim especial, haurà d’incloure en les seves declaracions-liquidacions l’import total d’aquestes prestacions de serveis, per cada Estat membre en què tingui un establiment permanent, juntament amb el número d’identificació individual a l’efecte de l’IVA, o el número d’identificació fiscal d’aquest establiment permanent, i desglossat per Estat membre de consum.

Observi’s que es fa referència en relació amb les operacions a declarar d’establiments permanents en altres Estats membres exclusivament a prestacions de serveis, i això puix que en el sistema de vendes a distància cal que l’empresari o professional només estigui establert en l’Estat membre d’identificació.

2.3. Règim d’importació

Règim especial aplicable a les vendes a distància de béns importats de països o territoris tercers.

El règim s’aplicarà a totes les vendes a distància de béns importats de països o territoris tercers efectuades per l’empresari o professional, i s’hi poden acollir els empresaris o professionals que realitzin vendes a distància de béns importats de països o territoris tercers en enviaments amb un valor intrínsec que no excedeixi de 150 euros, a excepció dels productes que siguin objecte d’impostos especials, i sempre que siguin empresaris o professionals establerts en la Unió; empresaris o professionals, establerts o no en la Unió, que estiguin representats per un intermediari establert en la Unió (no es pot designar més d’un intermediari alhora); i empresaris o professionals establerts en un país tercer amb el qual la UE hagi subscrit un acord d’assistència mútua i que realitzin vendes a distància de béns procedents d’aquest país tercer.

S’estableix com a regla específica de meritació que en els lliuraments de béns acollits a aquest règim especial la meritació de l’impost es produirà amb l’acceptació del pagament del client.

Igual que en els casos anteriors, si Espanya és l’Estat membre d’identificació, emplenaran les seves obligacions davant l’Administració tributària espanyola.

2.4. Aspectes comuns als règims especials

Al marge del compliment de les obligacions formals i materials davant l’Administració espanyola en cas d’optar per Espanya com a Estat membre d’identificació que s’especifiquen per a cada règim (declaració d’inici, número d’identificació, etc.), es poden destacar aquests aspectes comuns:

• El Reglament d’Execució 282/2011 recull diferents regles aplicables als règims especials, per la qual cosa s’haurà de tenir en compte aquesta norma, tenint en compte que, en el cas de conflicte amb la norma interna, prevaldrà el Reglament d’Execució.
• Formalitzen les seves obligacions davant l’Estat membre d’identificació, de manera que ingressaran tot l’impost reportat en el territori de la Unió en aquest Estat membre, al marge de les operacions la localització de les quals es produeixi en l’Estat on es trobin establerts. Si es tracta d’un empresari o professional no establert en la Unió, indubtablement ingressarà la totalitat de les quotes reportades en el conjunt de la Unió en l’Estat membre d’identificació.
• L’impost suportat en cadascun dels Estats membres no serà objecte de deducció en la declaració-liquidació que s’ha de presentar a l’efecte del règim especial. En el cas de quotes suportades en l’Estat membre on es trobin establerts es podrà deduir a través del règim general de l’impost, mentre que el suportat en la resta dels Estats membres s’haurà de sol·licitar a través dels procediments establerts en els articles 119 de la LIVA en el cas d’empresaris o professionals establerts en la Unió, o de l’article 119 bis si no estan establerts en aquest territori; o en el seu cas tenint en compte les corresponents normes dels diferents Estats membres sobre procediments de devolució a empresaris o professionals no establerts.
• Tots els règims especials estableixen un conjunt d’obligacions formals que han de complir els empresaris o professionals que s’hi acullin. Així, quan Espanya sigui l’Estat membre d’identificació l’empresari o professional queda obligat a declarar davant l’Administració tributària espanyola l’inici, la modificació o cessament de les seves operacions i serà identificat mitjançant un número d’identificació individual que l’hi assignarà. Aquest número es consignarà en la declaració-liquidació en la qual s’inclourà, per cada Estat membre de consum en què s’hagi reportat l’IVA, la quantitat global de l’impost corresponent, desglossada per tipus impositius i l’import total, resultant de la suma de totes aquestes.
• Destaca als efectes anteriors els registres que han de portar, el contingut dels quals s’ha d’ajustar als dictats del Reglament d’Execució 282/2011.
• Finalment, s’estableixen definicions comunes als règims especials (essencialment Estat membre de consum i d’identificació), i es recullen les causes d’exclusió del règim. S’ha d’indicar novament que el Reglament d’Execució 282/2011 recull diferents aspectes comuns als règims especials en aquest ordre, i que s’exigeix a més un desenvolupament reglamentari intern.

3. Altres modificacions de la LIVA

3.1. Eliminació de les exempcions a les importacions d’escàs valor

L’article 34 de la LIVA regulava una exempció en les importacions d’escàs valor, aquelles que no superaven els 22 euros, la qual cosa suposava una discriminació de tracte entre operadors europeus i no europeus, a més de ser una possible font de frau en l’IVA.

A l’efecte de restaurar la competència entre proveïdors de dins i fora de la Unió i evitar l’elusió fiscal se suprimeix l’exempció en les importacions de béns d’escàs valor aplicable en l’actualitat fins als 22 euros de valor global de la mercaderia, de tal forma que les importacions de béns que no s’acullin al règim especial d’importació hauran de liquidar l’IVA a la importació.

3.2. Devolucions de l’IVA a empresaris o professionals no establerts en el territori d’aplicació de l’impost espanyol

Els articles 119 i 119 bis de la LIVA, desenvolupats pels articles 31 i 31 bis del RIVA, estableixen dos procediments específics, derivats de sengles Directives europees, per procedir a la devolució de les quotes suportades en el territori d’aplicació de l’impost espanyol per empresaris o professionals establerts en altres Estats membres (article 119) o establerts en Estats i territoris tercers amb excepció de Canàries, Ceuta i Melilla (article 119 bis).

Fins ara es considerava tant per la doctrina administrativa del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) com per la jurisprudència que estàvem davant un procediment de devolució derivat de la normativa de l’impost, per la qual cosa s’aplicaven subsidiàriament les normes reguladores d’aquest, essencialment respecte de requeriments efectuats als sol·licitants que obligaven l’Administració a aplicar les normes reguladores de la LGT.

Per solucionar la problemàtica que això plantejava a l’Administració en la tramitació de les sol·licituds, amb una dicció no exempta de conflicte, perquè planteja diversos interrogants en eliminar tràmits que es poden considerar essencials l’absència dels quals pot ser determinant d’indefensió, es recull ara en tots dos preceptes que la tramitació dels procediments es regiran pel que es disposa en els respectius articles, les seves disposicions de desenvolupament (els articles 31 i 31 bis del RIVA) i en la normativa comunitària dictada a aquest efecte, amb aplicació exclusiva dels tràmits que estan expressament regulats en aquesta normativa.

3.3. Modalitat especial per a la declaració i pagament de l’IVA a la importació de béns quan el valor intrínsec de l’enviament no superi els 150 euros

Es modifica l’article 167 bis de la LIVA per establir aquesta modalitat de declaració i pagament, sempre que es tracti de béns importats que no siguin objecte d’impostos especials, el seu destí final sigui el territori d’aplicació de l’impost espanyol i l’empresari o professional no hagi optat per acollir-se al règim especial aplicable a les vendes a distància de béns importats de països o territoris tercers.

El destinatari dels béns importats serà el responsable del pagament de l’IVA, però la persona que presenti els béns per al seu despatx davant la Duana recaptarà l’impost que recaigui sobre la seva importació del destinatari dels béns importats i efectuarà el pagament de l’IVA recaptat a través d’una modalitat especial de declaració corresponent a les importacions realitzades durant el mes natural.

Aquestes importacions tributaran al tipus general de l’impost però la declaració a través d’aquesta modalitat especial serà opcional.

Estem amb això davant un sistema especial de declaració i pagament a la importació de béns que no superin els 150 euros, permetent als operadors (com poden ser agències postals, empresaris del sector del transport o de la missatgeria) presentar aquestes declaracions com a subjectes passius de l’IVA, recaptant ells l’IVA dels compradors.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.