La problemàtica del desequilibri patrimonial com a causa de dissolució d’una societat mercantil

El desequilibri patrimonial és un problema real i recurrent de les societats mercantils. Convé recordar els deures i la responsabilitat. És a dir, intentarem explicar què és, quina conseqüència té i com s’arregla.

La Llei de societats de capital és la norma que sanciona aquesta situació. En concret, el desequilibri patrimonial és causa de dissolució, sempre que les pèrdues de l’exercici deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social. Sempre que no se sol·liciti la declaració de concurs. És a dir, si estem en situació d’insolvència, s’origina la sol·licitud de concurs voluntari.

Tal com ja deu saber, desequilibri patrimonial i insolvència no són el mateix: la insolvència és la impossibilitat de complir les obligacions de manera puntual. (Ex: si paguem les nòmines tard, és un clar signe d’insolvència).

El problema legal és que en el moment en què existeix causa de dissolució, els administradors tenen el deure de convocar la junta general perquè en dos mesos s’arregli el desequilibri patrimonial, es dissolgui la societat o se sol·liciti el concurs de creditors. Compte perquè qualsevol soci pot demanar-li a l’administrador la convocatòria per solucionar aquesta qüestió.

Si la junta general no es convoca, o no se celebra o no s’aconsegueixen els acords per solucionar el problema, s’ha de sol·licitar la dissolució judicial al jutjat mercantil. Si els administradors no actuen en conseqüència i de manera diligent, passen a ser responsables solidaris, amb el seu patrimoni personal, dels deutes des de la situació de desequilibri.

Recordem que els administradors queden com a responsables solidaris de tot deute posterior al moment de la causa de dissolució, encara que es tracti de contractes anteriors a l’existència de la causa. A més, es tracta d’una responsabilitat que és objectiva. De cap manera s’enjudiciarà ni la bona ni la mala fe, ni el mal causat, ni la conducta emprada: han de complir el mandat jurídic de la Llei de societats de capital per a arreglar la situació o si no, en són responsables.

Per si no n’hi hagués prou, convé tenir en compte que es tracta d’una responsabilitat solidària, és a dir qualsevol creditor pot reclamar a qualsevol administrador. Per al cas que es nomeni un nou administrador, el nou administrador tindrà dos mesos per a arreglar de nou la situació, des que accepti el càrrec.

Un últim aspecte a tenir en compte és com arreglar el desequilibri del qual estem parlant. Una de les solucions és l’ampliació de capital a través d’aportacions dineràries: els socis han de posar diners de la seva butxaca per a arreglar la situació. Les aportacions poden ser no dineràries, també.

També es pot reduir el capital social, a pesar que no pot ser per sota del mínim exigible. Una altra solució és l’operació d’acordió, és a dir, reduir el capital social per sota de la xifra mínima, i augmentar-lo de manera simultània fins a la xifra mínima o més enllà.

En última instància, també és possible fer un préstec participatiu a la societat, encara que aquesta última operació és molt més infreqüent.