El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) concedeix una indemnització als pares que han reclamat el complement de maternitat en la seva pensió

L’informem que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la seva sentència de 14 setembre de 2023 (Assumpte C-113/2022), ha tornat a donar suport al dret dels pares de dos o més fills a percebre el complement de maternitat en les seves pensions i ha ordenat que tots aquells que han acudit als jutjats per a defensar el seu dret a cobrar el suplement siguin indemnitzats per a compensar els perjudicis econòmics ocasionats per això.

Atenció. El TJUE torna a fallar contra la Seguretat Social espanyola pel plantejament discriminatori del complement de maternitat de les pensions (de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent), vigent des de l’1 de gener 2016 fins al 3 de febrer 2021, per a mares que tinguessin dos fills o més (biològics o adoptats).

El 12 de desembre de 2019 el TJUE va declarar que aquest complement era discriminatori i contrari a la Directiva europea d’igualtat de tracte, en excloure els pares que es trobaven en una situació comparable. No obstant això, no va ser fins a 2021, quan Espanya va reformar la normativa i va convertir l’antic complement de maternitat per aportació demogràfica en l’actual complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere, accessible tant a mares com a pares. En el lapse de temps entre la sentència i el canvi, nombrosos pares jubilats van reclamar a la Seguretat Social el pagament d’aquest complement. En la majoria dels casos, l’Administració va rebutjar la petició i els afectats es van veure obligats a exigir el compliment dels seus drets per via judicial.

El febrer de 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJG) va plantejar qüestió prejudicial davant el TJUE, a fi que es pronunciï sobre si el criteri de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de denegar sempre el complement de maternitat als homes i obligar-los a reclamar en via judicial suposa un incompliment administratiu, que, en si mateix, constituiria una discriminació per raó de sexe, en lloc d’un incompliment normatiu, tal com defensa l’INSS. En funció d’aquesta resposta, la sala també va sol·licitar que el TJUE dictamini si escau indemnitzar els afectats pels danys i perjudicis causats.

En aquest sentit, la Justícia Europea ha ampliat la seva posició en relació amb el reconeixement del complement a les pensions per a homes, declarant que també tenen dret a una compensació addicional que repari completament els perjudicis soferts a causa de la discriminació de gènere. Això implica que els afectats han de buscar el seu dret al complement a través de la via judicial.

Quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) declara una discriminació contrària al Dret de la Unió, les autoritats nacionals han d’eliminar-la i aplicar el mateix règim a totes les persones afectades. En aquest cas, la negació del complement de pensió a homes genera una discriminació addicional en termes de procediment, ja que han de recórrer a la via judicial.

El reconeixement retroactiu del dret pot restablir la igualtat en termes materials, però no repara completament els perjudicis soferts. Per tant, els afectats han de rebre una compensació econòmica adequada per a restaurar la seva situació prèvia a la discriminació i prevenir futurs danys.

La sentència assenyala que, encara que correspon a l’ordenament jurídic intern d’Espanya definir els procediments i quanties de reparació, s’han d’indemnitzar les despeses justificades, així com les costes i honoraris legals en els quals incorri l’afectat en fer valer el seu dret.

En resum, els pares que hagin hagut de reclamar judicialment el seu complement de pensió tenen dret a una indemnització addicional.