Aspectes problemàtics de la distribució de dividends en les societats de capita

La Llei de societats de capital regula l’aplicació del resultat al final de cada exercici, establint una sèrie de límits i condicions per fer el repartiment de dividends. La decisió de si repartiran o no dividends correspon a la junta general.

La distribució de dividends i accions sempre és un tema conflictiu entre socis, com qualsevol assumpte relatiu als beneficis i el seu repartiment en el món dels negocis. En aquesta circular analitzarem com es regula aquest aspecte i quines són les circumstàncies més problemàtiques en la pràctica.

Els articles 273 i següents de la Llei de societats de capital (LSC) regulen l’aplicació del resultat al final de cada exercici, establint una sèrie de límits i condicions per fer el repartiment de dividends. La decisió de si repartiran o no dividends correspon a la junta general.

La primera regla és que, evidentment, per poder repartir dividends i accions han d’existir beneficis, és a dir, el resultat dels comptes de l’exercici ha de ser un balanç positiu i el patrimoni net ha de ser superior al volum del capital social.

A aquesta regla s’hi han d’afegir uns quants límits més. D’una banda, encara que hi hagués beneficis en l’exercici de l’any en curs, no es podran repartir si existissin pèrdues d’exercicis anteriors que produïssin que el valor del patrimoni net de la societat fos inferior al volum del capital social. En aquest cas, s’han de destinar els beneficis de l’any a compensar les pèrdues passades. En addició, les reserves de la societat han d’estar cobertes -aquestes suposen com a mínim un 10% del capital social-.

Una vegada determinats els beneficis a repartir el següent pas seria definir la quantitat a percebre per cada soci o accionista. La norma estableix que en la societat limitada els dividends -en cas que no hi hagi regla en contra en els estatuts- es repartiran en proporció a la participació en el capital social. Per al cas de les societats anònimes, les accions ordinàries seran repartides en proporció al capital desemborsat.

El moment i forma de pagament normalment es pacta en l’acord de repartició, fixant regles en absència de pacte, assenyalant la norma que el pagament es fa en domicili social a partir de l’endemà de l’acord i com a màxim en els dotze mesos següents. Amb la prohibició de pagaments en metàl·lic per sobre de 1.000 euros, aquesta norma del pagament en el lloc ha quedat bastant obsoleta, excepte lliurament de xec.

Normalment, la posició dels socis és més favorable a la repartició de dividends i menys cautelosa que la de l’administració empresarial. Això troba la seva explicació en el fet que un any pot haver tingut l’aparença de beneficiós i productiu, però que, no obstant això, en atenció a les normes legals explicades no es correspongui el repartiment de beneficis, o no en quantitat tan gran com s’esperava. Tanmateix, les normes no poden ser inobservades, ja que a més d’estar pensades per a un funcionament equilibrat de la mercantil existeixen conseqüències davant un mal repartiment de beneficis.

Així, la llei també té la possibilitat de restitució de dividends. És a dir, en el cas que aquests siguin repartits de manera incorrecta i contravenint la legalitat, han de ser objecte de devolució pels socis amb l’interès legal corresponent. Per a reclamar la restitució ha de mediar una espècie de “mala fe” en els socis que van percebre aquests dividends, és a dir, que coneguessin la irregularitat de la repartició, o que no poguessin racionalment desconèixer-la.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.