Cal tenir cautela en la venda d’actius essencials de la societat

Volem informar-los que és aconsellable ser cauts a obtenir l’autorització de la junta general per a tota adquisició, alienació o aportació a una altra societat d’actius essencials.

La venda d’actius essencials es regula en l’article 160 f de la Llei de societats de capital, establint que la seva adquisició, alienació o aportació a una altra societat ha de ser aprovada per junta general. A continuació, veurem què són els actius essencials i quina és la seva importància, entenent el sentit de la regulació establerta per a la seva venda.

Els actius essencials són el conjunt de béns i drets d’una societat que són imprescindibles per a desenvolupar l’objecte social. Es presumeix que un actiu és essencial quan el valor de l’operació a fer amb aquest és superior al 25% dels actius que figuren en l’últim balanç aprovat. Tanmateix, això és una presumpció, és a dir, no tots els actius de la societat amb aquest valor gaudeixen de la qualificació d’essencial, i pot demostrar mitjançant prova en contra que no ostenten aquesta qualificació.

S’entén que el legislador, mitjançant la reforma normativa de la LSC en 2014 va introduir la necessitat d’aprovació per part de la junta general com una forma de protecció dels interessos dels accionistes i socis sense representació en l’administració de la societat.

No és difícil imaginar que, en situacions econòmiques límit, com per exemple la recent pandèmia de la COVID-19 per a molts sectors, l’administració es plantegi la venda d’aquesta mena d’actius, fins i tot sense l’aprovació de la junta general per a això. En aquest extrem hem de plantejar-nos si l’operació jurídica realitzada és nul·la o no, sempre que la decisió sigui impugnada per part de la junta per entendre que contravé els interessos dels quals ella forma part.

La Llei no atorga una resposta concreta i ferma sobre aquest tema, i la doctrina està dividida en dues interpretacions. D’una banda, un determinat sector entén que els interessos dels accionistes i socis han de prevaler sobre el precepte que estableix l’obligació de la societat en els actes amb tercers de bona fe i sense culpa greu. No obstant això, un altre sector de la doctrina determina que cal prioritzar la seguretat jurídica de les transaccions entre empreses, per la qual cosa assegurar la validesa de l’alienació amb independència de l’aprovació de la junta general és el veritablement prioritari.

Així les coses, veiem com la venda d’actius essencials rarament serà pacífica, ja que en cas d’haver-hi interessos contraposats es pot qüestionar, en primer lloc, la qualificació d’essencial o no essencial de l’actiu, fet que marcarà la diferència respecte a la manera en què s’ha d’alienar. En addició, una vegada s’acordi que un actiu és essencial s’ha de discutir si la seva venda sense aprovació de la junta general esdevé nul·la o no, existint múltiples interpretacions sobre aquest tema.

En conseqüència, els administradors socials han de ser cautelosos amb la venda d’actius essencials, perquè en tot cas els accionistes i socis disposen de l’acció individual de responsabilitat, article 241, que podran exercir contra els administradors quan entenguin que han realitzat actes que lesionen directament els seus interessos.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.