Deure de lleialtat dels administradors de les societats de capital

Els deures i obligacions que s’imposen per la Llei de societats de capital (LSC) són les regles mínimes a respectar pels qui assumeixen el càrrec d’administració, i constitueixen un règim de garanties per als socis minoritaris en la mesura que limiten el camp d’actuació de l’òrgan directiu per a benefici general de la societat.

Entre els deures o obligacions recollits en la LSC, que són comuns a tota mena d’administradors, amb independència que actuïn com a administrador únic, en consell d’administració, en règim solidari o mancomunat, volem destacar en aquesta circular el deure de lleialtat.

Deure de lleialtat

El deure de lleialtat requereix que l’administrador exerceixi les seves funcions en tot moment en interès de la societat.

Els administradors han d’exercir el càrrec amb la diligència d’un representant fidel. El deure de lleialtat obliga l’administrador a actuar de bona fe i orientat per allò que resulti més favorable per a la societat que administra. Correspon a la junta general aprovar la gestió realitzada pels administradors com a representants de la societat.

El deure de lleialtat obliga l’administrador a adoptar les mesures necessàries per a evitar incórrer en situacions en les quals els seus interessos, siguin per compte propi o d’altri, puguin entrar en conflicte amb l’interès social i amb els seus deures envers la societat, és a dir, ha d’abstenir-se de dur a terme situacions de conflicte d’interès amb la societat.

Atenció. La infracció del deure de lleialtat determinarà no sols l’obligació d’indemnitzar el mal causat al patrimoni social, sinó també la de retornar a la societat l’enriquiment injust obtingut per l’administrador.

És per això que s’exigeix un control més elevat del compliment d’aquesta obligació en empreses amb socis discrepants.

Obligacions bàsiques derivades del deure de lleialtat

L’art. 228 de la LSC fa un desglossament d’unes certes obligacions contingudes en el deure de lleialtat, i que a continuació detallem:

a) No exercitar les seves facultats amb finalitats diferents d’aquelles per a les quals li han estat concedides.

b) Mantenir el secret sobre les informacions, dades, informes o antecedents als quals hagi tingut accés en l’acompliment del seu càrrec, fins i tot quan hagi cessat en ell, excepte en els casos en què la llei ho permeti o requereixi.

c) Abstenir-se de participar en la deliberació i votació d’acords o decisions en les quals ell o una persona vinculada tingui un conflicte d’interessos, directe o indirecte. S’exclouen de l’anterior obligació d’abstenció els acords o decisions que l’afectin en la seva condició d’administrador, com ara la seva designació o revocació per a càrrecs en l’òrgan d’administració o altres d’anàleg significat.

d) Exercir les seves funcions sota el principi de responsabilitat personal amb llibertat de criteri o judici i independència respecte d’instruccions i vinculacions de tercers.

e) Adoptar les mesures necessàries per a evitar incórrer en situacions en les quals els seus interessos, siguin per compte propi o d’altri, puguin entrar en conflicte amb l’interès social i amb els seus deures envers la societat. La Llei fa una especificació detallada d’algunes de les situacions en les quals ha de considerar-se un conflicte d’interessos. Cal destacar entre elles la de desenvolupar activitats al marge de la societat en competència amb aquesta, utilitzar el nom de la societat o els actius de la societat per a assolir un benefici derivat d’una operació privada, rebre retribucions de tercers per l’acompliment del seu càrrec, o realitzar transaccions amb la societat.

Finalment, podem destacar que el deure de lleialtat és un deure d’ordre públic, i la seva regulació té caràcter imperatiu, de manera que no són vàlides les disposicions estatutàries que puguin limitar-lo.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.