Mecanismes d’alerta primerenca: els plans de reestructuració en la reforma concursal

Una de les principals novetats incorporades per la reforma de la Llei concursal vigent des del passat 26 de setembre és la introducció de mecanismes d’alerta primerenca que ja contemplava la normativa europea i que calia incorporar a la legislació espanyola.

El mecanisme s’introdueix mitjançant la figura dels plans de reestructuració. Aquests plans poden dur-los a terme tant els particulars com les empreses que es trobin en situació de probabilitat d’insolvència, insolvència imminent o insolvència actual, i com a novetat trobem la introducció d’aquesta figura en la primera de les situacions, quan és objectivament previsible que en cas que no s’acordi el pla de reestructuració pretès el deutor no podrà complir regularment amb els deutes que vencin en els dos anys següents. És a dir, realment es tracta d’un mecanisme preconcursal.

El deutor que iniciï o pretengui iniciar les negociacions amb els seus creditors ho podrà posar en coneixement del jutjat mitjançant una comunicació que haurà de complir una sèrie de requisits legals.

El contingut d’aquests plans pot ser molt més ampli després de la reforma, és a dir, se’ls atorga més capacitat de negociació a les parts.

Respecte als crèdits que es poden veure afectats s’inclouen tots els privats excepte els crèdits d’aliments derivats d’una relació familiar, de parentiu o de matrimoni, els crèdits derivats de responsabilitat civil extracontractual i els crèdits derivats de relacions laborals diferents de les del personal d’alta direcció -en aquest cas la reforma preveu que serà possible suspendre o extingir els contractes d’alta direcció quan resulti necessari per al bon fi de la reestructuració-.

Respecte als crèdits de dret públic el deutor ha d’acreditar que està al corrent de pagament i els deutes no podran tenir una antiguitat superior a dos anys. En qualsevol cas, no es podrà reduir el seu import i es fixen uns terminis per a l’abonament del deute públic complet des de l’homologació del pla de reestructuració establint com a màxim absolut els divuit mesos des de la data de comunicació de l’obertura de negociacions.

Es contempla la figura de l’expert en reestructuració que es podrà nomenar quan el deutor el sol·liciti, quan el sol·licitin els creditors que sumin un 50% del deute existent o quan es pretengui homologar un pla de reestructuració que no hagi estat aprovat per votació per totes les classes de creditors o pels socis de la mercantil.

Per a la votació del pla es formaran classes de creditors que votaran conjuntament, les classes agruparan els creditors amb interessos comuns sobre el pla de reestructuració. Es podran homologar plans no votats per totes les classes de creditors sempre que es compleixin les majories requerides per l’article 639 de la Llei.

Després de la seva votació caldrà procedir a la formalització mitjançant instrument públic.

Posteriorment, caldria procedir a l’homologació judicial davant el jutjat competent per a la declaració de concurs. El mateix deutor sempre ha d’haver aprovat el pla que es presenta a l’homologació. Aquest tràmit només és exigit per la llei en determinades ocasions:

Quan es pretengui estendre els seus efectes a creditors o classes de creditors o als socis que no haguessin votat a favor del pla; quan es pretengui la resolució de contractes en interès de la reestructuració i quan es pretengui protegir el finançament interí i el nou finançament que prevegi el pla. El pla serà homologat sempre que compleixi els requisits legals i ofereixi una perspectiva raonable d’evitar el concurs i assegurar una viabilitat a curt i mitjà termini.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.