Problemàtica de les recaigudes en processos d’incapacitat temporal

Existeixen ocasions en les quals un treballador que ha estat donat d’alta de la incapacitat temporal (IT) ha de tornar a sol·licitar una baixa laboral per tornar a tenir la mateixa malaltia. Quan això succeeix, estem parlant d’una baixa laboral per recaiguda.

El concepte de recaiguda, des d’un punt de vista laboral, ve definit en l’article 169.2 de la Llei General de la Seguretat Social que estableix que:

Es considera que existeix recaiguda en un mateix procés d’incapacitat quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia dins dels cent vuitanta dies naturals següents a la data d’efectes de l’alta mèdica anterior.

Per tant, si transcorren més de cent vuitanta dies (sis mesos), des de la data de l’alta mèdica es tractaria d’un incapacitat temporal (IT) diferent, encara que sigui per la mateixa malaltia i no parlaríem d’una recaiguda. O també, si no han transcorregut cent vuitanta dies la nova baixa es produeix per una patologia o causa totalment diferent de la que havia provocat la baixa inicial.

A l’efecte del còmput del termini màxim de durada de la IT, es considera recaiguda si el treballador, després de rebre l’alta per curació i havent-se reincorporat, és donat de baixa novament per les mateixes malalties que van motivar la seva baixa anterior?

En aquest cas, només es tindrà en compte el període anterior si entre l’alta mèdica i la següent baixa mèdica no han passat més de cent vuitanta dies.

Si han passat més de cent vuitanta dies des del procés anterior, siguin o no les mateixes lesions, es tractaria d’un nou reconeixement i s’haurien d’acreditar, en cas de malaltia comuna, cent vuitanta dies de cotització en els últims cinc anys.

En cas que siguin lesions diferents, encara que no hagin transcorregut cent vuitanta dies, també procediria un nou reconeixement i s’haurien de complir els requisits esmentats.

Atenció. El pacient haurà de passar per un nou reconeixement mèdic i complir amb tots els requisits necessaris per poder rebre la prestació per incapacitat temporal com, per exemple, acreditar una cotització de sis mesos com a mínim en els cinc anys anteriors en cas de malaltia comuna. En el cas dels accidents o malalties laborals, no cal un període mínim cotitzat.

Límits temporals de la IT

El límit de la incapacitat temporal és de 365 dies, i l’INSS pot concedir una pròrroga de cent vuitanta dies, fins a arribar als 545 dies.

En els processos d’IT que no superen els 365 dies, l’organisme competent per a considerar que existeix recaiguda serà:

– La mútua en cas de contingència professional, malaltia professional o accident laboral.

– El metge de capçalera si la baixa va ser per contingència comuna, és a dir, malaltia comuna o accident no laboral.

– Una vegada transcorreguts els 365 dies de baixa, l’INSS serà l’únic encarregat de donar una nova baixa mèdica.

Per al càlcul d’aquestes durades màximes es tindran en compte els períodes de recaiguda, que seran acumulatius. A l’efecte de determinar la durada del subsidi, es computaran els períodes de recaiguda en un mateix procés.

Quan s’hagués denegat a un treballador la incapacitat permanent, i posteriorment es produeix una recaiguda, l’INSS serà l’únic competent per a emetre una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia.

Quant a la comptabilització dels cent vuitanta dies naturals perquè es consideri recaiguda, començaran a comptar des de la resolució denegatòria de la incapacitat permanent. S’exceptua el cas que la denegació de la incapacitat permanent vingui precedida de la sol·licitud del treballador de la iniciació de l’expedient.

Què succeeix si la recaiguda es produeix una vegada superat el llindar dels 545 dies?

Extingit el dret a la prestació d’incapacitat temporal pel transcurs del termini de cinc-cents quaranta-cinc dies naturals de durada, amb declaració d’incapacitat permanent o sense, només es podrà generar dret a la prestació econòmica d’incapacitat temporal per la mateixa o similar patologia, si transcorre un període superior a cent vuitanta dies naturals, a comptar des de la resolució de la incapacitat permanent, sempre que el treballador compleixi els requisits per a això, computant exclusivament les cotitzacions efectuades a partir d’aquesta resolució.

Cobrament de subsidi

A l’ésser una recaiguda, ha de tractar aquesta baixa com si fos una continuació de l’anterior. És a dir, la no percepció del subsidi durant els tres primers dies de la baixa i l’obligació empresarial d’abonar-lo des del quart fins al quinzè dia només es tenen en compte una vegada. Per tant:

• Si la baixa anterior va tenir una durada inferior a quinze dies (per exemple, deu dies), en la recaiguda la seva empresa només haurà d’abonar el subsidi cinc dies (a aquest efecte, el primer dia de baixa per recaiguda serà el dia 11, per la qual cosa vostè pagarà el subsidi des del dia 11 i fins al 15).
• Si la baixa anterior ja va tenir una durada superior a quinze dies, el seu empleat tindrà dret al cobrament del subsidi des del primer dia de la recaiguda, que anirà a càrrec de l’INSS. I si l’anterior baixa va durar més de vint-i-un dies, el seu empleat tindrà dret a cobrar el 75% de la base reguladora des del primer dia d’IT per recaiguda.

Comuniqui la recaiguda mitjançant el sistema RED. Si confecciona la nòmina tenint en compte l’indicat, però no comunica que es tracta d’una recaiguda, així com la nova base reguladora, els TC que presentarà el mes següent no coincidiran amb les dades de la IT que ha comunicat en el sistema RED (declararà en els TC que el pagament del subsidi és a càrrec de la Seguretat Social, mentre que aquesta aplicarà d’ofici els trams inicials de la IT).

Exemple

Imaginem que una treballadora que es queixava de dolor al colze, va acudir a la mútua, que li va estendre comunicat de baixa per accident de treball, situació en la qual va estar des del 20 de gener fins al 4 d’abril de 2022.

El 20 d’abril va finalitzar la seva relació laboral amb l’empresa per acomiadament improcedent, sent baixa en l’empresa.

Amb data 14 de juliol de 2022 la treballadora va remetre un burofax a l’empresa comunicant que havia “recaigut” de la lesió que té al colze i per la qual va estar de baixa i sol·licita que l’empresa li tramiti la baixa per recaiguda davant la mútua, perquè l’atenguin mèdicament en la mútua i poder cobrar la baixa per recaiguda.

En aquest cas, es compleix supòsit de fet de la recaiguda, perquè des de la data de la primera alta només han passat un total de tres mesos i deu dies. És a dir, si es donés passat aquest termini de cent vuitanta dies, ja no tindria la consideració de recaiguda pel que fa a la incapacitat temporal inicial, sinó que procediria com una nova situació d’incapacitat.

És requisit necessari també que el treballador tingui un període mínim de cent vuitanta dies cotitzats, amb la condició de poder percebre la prestació per incapacitat temporal.

Què succeeix si en el moment en què la treballadora “recau”, no estigui treballant a l’empresa per haver-se extingit la relació laboral amb anterioritat a aquesta a través d’un acomiadament improcedent?

Tenint en compte la normativa vigent en matèria de Seguretat Social i la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, sí que procediria la tramitació per recaiguda de la situació d’incapacitat temporal anteriorment concedida a la treballadora.

Això és així, ja que es compleixen els requisits establerts, i és que la recaiguda ha estat causada per una mateixa patologia o similar dins dels cent vuitanta dies naturals a la data de l’alta mèdica inicial (4 d’abril de 2022), quan sí que existia una relació laboral entre l’empresa i la treballadora en qüestió, encara que en la data de l’esmentada recaiguda aquesta s’hagués extingit.

En aquest sentit, d’acord amb la Sentència del Tribunal Suprem de data 1 d’abril de 2009, una vegada conclosa la relació laboral, el treballador continuarà tenint dret a percebre la prestació econòmica per incapacitat temporal arran d’una recaiguda, sempre que la baixa inicial es donés quan la relació laboral fos vigent. Així, queda redactat de la següent manera: “tractant-se de possible «recaiguda» en un mateix procés d’IT [per no haver-se esgotat el període màxim de durada i per no haver-se produït activitat laboral intermèdia superior a sis mesos], el fet causant de les mateixes ha de situar-se en la data en què es va produir la baixa inicial, de manera que és a aquesta última data a què haurà de referir-se la concurrència dels requisits exigibles d’alta en la Seguretat Social i de manca suficient; sense que sigui vàlidament argumentable la inexistència de rendes en la data de la ulterior baixa [per defecte d’alta en la Seguretat Social] i la naturalesa de renda substitutòria que al subsidi correspon. (…) El que realment es repara [amb el subsidi d’IT en tal situació de no alta] és la situació del treballador, que li impedeix acceptar ofertes d’ocupació adequades, o simplement treballar”.

En la mateixa línia es va pronunciar la Sentència del Recurs d’Unificació de Doctrina, núm. 4415/1999, del Tribunal Suprem de 5 de juliol de l’any 2000, determinant el següent: “té dret al subsidi el treballador que sofreix una recaiguda del seu procés, encara que s’hagi produït abans de transcorreguts sis mesos des de l’alta per curació i a pesar que en el moment de tal recaiguda no treballés ni estigués d’alta en la Seguretat Social, sempre que hi hagués estat quan es va produir l’accident i s’hagués cobrat el subsidi corresponent”.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.