El cònjuge que paga la totalitat de la hipoteca de guanys pot aplicar tota la deducció per adquisició d’habitatge habitual en l’IRPF?

No hi ha dubte que el pagament de la hipoteca en el matrimoni és font de nombrosos dubtes relatius a les quantitats que ha de pagar cada cònjuge i sobretot el dret a desgravar per l’habitatge habitual, i la qüestió es complica més quan en virtut d’una sentència judicial de divorci, l’ús de l’habitatge conjugal (de caràcter de guanys) se li adjudica a un dels cònjuges.

A vegades tots dos excònjuges mantenen la titularitat de l’immoble (50 % cadascun), però l’ús de l’habitatge s’atribueix només a un dels dos, satisfent el pagament de la hipoteca per meitat o bé n’assumeix el pagament en exclusiva. Es planteja en aquests casos si el contribuent que ja no viu a l’immoble, i continua pagant la hipoteca, es pot aplicar la deducció per inversió en habitatge.

El cònjuge que paga la totalitat de la hipoteca de guanys pot aplicar tota la deducció per adquisició d’habitatge habitual

Fa poc, aquesta qüestió ha estat abordada pel Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) en una interessant Resolució del 23 de novembre de 2021 d’unificació de criteri, per a determinar si un contribuent, que en virtut de sentència judicial de divorci satisfà la totalitat de les quotes d’amortització del préstec per a l’adquisició de l’habitatge habitual en el seu moment concedit conjuntament a tots dos cònjuges i per l’amortització tots dos des d’abans de l’1 de gener de 2013 es practicaven la deducció per adquisició d’habitatge habitual, té dret a l’aplicació d’aquesta deducció per la totalitat de les quantitats pagades per aquest concepte encara que només sigui propietari del 50 % de l’habitatge per no haver-se liquidat la societat a guanys.

Resulta transcendent aquesta resolució, ja que els mateixos tribunals econòmics administratius regionals (TEAR) han mostrat criteris no uniformes sobre aquest tema (d’aquí aquesta unificació de criteri) i, sobretot, per la gran quantitat de situacions que, com la plantejada i resolta aquí, es donen en la “vida quotidiana”.

L’Administració Tributària va entendre que el cònjuge al qual s’adjudicava l’habitatge i que es feia càrrec de la totalitat de les quotes del préstec tenia dret només al 50 % de la deducció per adquisició d’habitatge habitual.

El TEAC, no obstant això, rebutja aquesta interpretació i conclou que el cònjuge que abona el 100 % del préstec hipotecari té dret a aplicar la deducció per la totalitat de les quotes i interessos satisfets, sense que hagi de ser titular de l’habitatge en la mateixa proporció, justificant les seves raons en:

• En la literalitat de la norma (articles 68.1.1r LIRPF i 55.1.2n RIRPF) no es troba res que s’oposi a la possibilitat de deduir aquest 100 % de les quantitats aportades.
• Després de la sentència de divorci es continuen satisfent quantitats (quotes d’amortització del préstec hipotecari total) per l’adquisició d’un habitatge que té la condició d’habitual per a la unitat familiar (un dels excònjuges i fills comuns).
• En cas que no es permetés estaríem davant un enriquiment injust a favor de l’administració puix que se satisfarien quantitats per l’adquisició d’un habitatge habitual per les quals no es permetria deduir; restringint així un benefici fiscal al qual tenia dret la unitat familiar amb anterioritat a una sentència judicial.
• Aquesta conclusió és conforme amb l’enfocament seguit pel Tribunal Suprem a l’hora de resoldre els dubtes que puguin plantejar les normes reguladores de la deducció per inversió en habitatge habitual, que s’haurà de fer en tot cas des de la interpretació més favorable al seu reconeixement.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.