Novetats laborals en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022

L’informem que al BOE del dia 29 de desembre s’ha publicat la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022, que recull una sèrie de mesures de caràcter laboral, com són les bases i tipus de cotització per a 2022, les modificacions de les aportacions màximes en plans de pensions, l’interès legal dels diners i l’IPREM per a 2022, entre altres qüestions.

A continuació destaquem els punts fonamentals que afecten l’àmbit laboral i de la Seguretat Social.

1. Increment del 2,5 % de la quantia de l’IPREM

Després de l’increment del 5 % en l’exercici anterior, la nova pujada condueix a aquestes quanties:

• 19,30 euros/dia.
• 579,02 euros/mes.
• 6.948,24 euros/any (8.106,28 euros quan es tracti de normes en què la referència a l’SMI va ser substituïda per la de l’IPREM i s’incloguin les pagues extres).

2. Tipus d’interès legal dels diners i de l’interès de demora

Es manté en el 3,00 %, i el de demora en el 3,75 %.

3. Les retribucions en el sector públic pujaran un 2 %

Les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar un increment global superior al 2 % respecte a les vigents a 31 de desembre de 2021. Les despeses d’acció social no es podran incrementar, en termes globals, respecte als de 2021.

La massa salarial del personal laboral es podrà incrementar fins a aquest percentatge màxim.

4. Pensions: revaloració i altres circumstàncies

Quant als criteris per a l’actualització de les pensions abonades pel sistema de la Seguretat Social, no es fixa el percentatge d’increment, sinó que s’estableix el procediment per a la seva determinació: les pensions experimentaran un increment percentual igual al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’IPC dels dotze mesos previs a desembre de 2021; no obstant l’anterior, s’estableix un increment del 3 % respecte de les pensions no contributives (jubilació i invalidesa), que queden en un import anual de 5.808,60 euros.

El complement per habitatge es manté en 525 euros/any.

Quant a les pensions d’orfandat causades per violència contra la dona, experimentaran en 2022 un increment igual al que s’aprovi per a l’SMI per a aquest any.

Les pensions del SOVI, ja extingit, es fixen en 6.370 euros/any, la qual cosa suposa un increment de 187 euros.

El límit d’ingressos per percebre els complements per mínims en les pensions de la Seguretat Social es fixa en 7.939 euros/any (1.321 euros més anuals si hi ha cònjuge a càrrec).

D’altra banda, l’import de les pensions reconegudes a familiars de morts a conseqüència de la guerra civil no podrà ser inferior, per a 2022, a la quantia mínima de les pensions de viduïtat de més grans de seixanta-cinc anys en el sistema de la Seguretat Social, excepte per a pensions d’orfandat en favor d’orfes no incapacitats causades per personal no funcionari.

També es fixen pensions per a excombatents mutilats de la zona republicana i els seus familiars, i mutilats civils de guerra.

S’estableixen els límits de l’assenyalament inicial de les pensions públiques: no podran superar la quantia íntegra mensual resultant d’aplicar a 2.707,49 euros/mes (quantia de l’exercici 2021) l’increment percentual igual al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’IPC dels dotze mesos previs a desembre de 2021, sense perjudici de les pagues extraordinàries.

Es contemplen els criteris per a l’actualització i modificació dels valors de les pensions públiques i les pensions que no s’actualitzen per a 2022.

Es contemplen també les quanties de les prestacions familiars, així com l’assignació econòmica (341 euros/any) i el límit d’ingressos anuals per a beneficiaris que mantinguin o recuperin el dret a l’assignació econòmica per cada fill menor de divuit anys o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 % d’acord amb la normativa de l’ingrés mínim vital. Per part seva, la Llei PGE per a 2022 s’ocupa de la quantia del complement de pensions per a la reducció de la bretxa de gènere, deixant-la en 28 euros mensuals.

Així mateix, a partir de l’1 de gener es fixen quanties per als subsidis econòmics per a persones amb discapacitat: garantia d’ingressos mínims, ajut de tercera persona, i mobilitat i compensació per despeses de transport així com les de les pensions assistencials, que seran objecte de revisió periòdica.

Les prestacions de gran invalidesa del règim especial de les forces armades també s’incrementen conforme a l’IPC dels mesos previs a desembre de 2021.

5. Bases i tipus de cotització

Com és habitual, la Llei de pressupostos estableix les bases i tipus de cotització a la Seguretat Social, desocupació i protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional, amb un increment del topall màxim de la base de cotització per a 2022 fins als 4.139,40 euros mensuals o 137,98 euros diaris. Quant als tipus de cotització del règim general de la Seguretat Social, no existeixen modificacions respecte dels aplicables en 2021.

El topall màxim de la base de cotització en tots els règims queda fixat en 4.139,40 euros/mensuals, a partir de l’1 de gener de 2022.

El topall mínim és l’import del salari mínim interprofessional vigent, incrementat en un sisè. Les bases mínimes s’incrementaran des de l’1 de gener, per tant, en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional.

Les bases mínimes de cotització, segons categories professionals i grups de cotització, s’incrementaran des de l’1 de gener de 2022, i respecte de les vigents a 31 de desembre de 2021, en el mateix percentatge en què augmenti l’SMI. Quant a les bases màximes seran, a partir de l’1 de gener de 2022, de 4.139,40 euros mensuals o de 137,98 euros diaris.

Es mantenen els tipus de cotització per contingències comunes i hores extraordinàries.

Pel que fa a la cotització dels treballadors dels sistemes especials, cal destacar, entre altres aspectes:

• La base màxima de cotització en el RETA serà de 4.139,30 euros/mes, i la mínima de 960,60 euros/mes.
• Tipus de cotització en el RETA: contingències comunes, 28,30 %; contingències professionals, 1,30 % (0,66 % per incapacitat temporal i 0,64 % per incapacitat permanent, mort i supervivència); treballadors exclosos de cotitzar per contingències professionals, cotització del 0,10 % per finançar prestacions.
• Es fixa la base mínima de cotització per als treballadors autònoms que en algun moment de l’any 2021 i de manera simultània hagin tingut contractat al seu servei un nombre de treballadors per compte d’altri igual o superior a deu, en 1.234,80 euros mensuals, aplicable a partir de l’1 de gener de 2022.
• Per als treballadors empleats de llar, les bases s’incrementaran en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional.

D’altra banda, i en l’àmbit del País Basc, per als membres del Cos de l’Ertzaintza es manté un tipus de cotització addicional del 10,60 % (8,84 % a càrrec de l’empresa, i 1,76 % per al treballador). I també es regulen les especialitats en matèria de cotització en relació amb la bestreta de l’edat de jubilació dels membres de la policia local al servei de les entitats locals.

6. Empleats públics

S’estableix una taxa de reposició d’efectius del sector públic del 120 % en els sectors prioritaris (administracions públiques amb competències educatives i sanitàries, forces armades, control i lluita contra el frau fiscal i laboral, assessorament jurídic, etc.) i del 110 % en els altres sectors.

Les entitats locals que tinguessin amortitzat el seu deute financer a 31 de desembre de l’exercici anterior tindran un 11 % de taxa en tots els sectors.

Al sector públic es podran realitzar aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectius, sempre que no se superi l’increment global del 2 % fixat en la norma.

Així mateix, es preveu recuperar la paga extraordinària i addicional corresponent al mes de desembre de 2012, a favor de les administracions i resta d’entitats que no haguessin abonat la totalitat de les quantitats efectivament deixades de percebre per aquest motiu.

S’estableixen limitacions a la contractació de personal temporal i nomenament de personal estatutari temporal i funcionaris interins (excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables), entre altres aspectes.

Respecte de les pensions, es recull la determinació inicial de les pensions del règim de classes passives de l’Estat i els complements per mínims.

7. Regulació dels plans i fons de pensions

Es modifica el límit màxim del total d’aportacions i contribucions empresarials anuals als plans de pensions: no podrà excedir de 1.500 euros (el topall anterior, conforme a la Llei de pressupostos de 2021, era de 2.000 euros); límit que s’incrementarà en 8.500 sempre que la pujada provingui de contribucions empresarials o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior de la respectiva contribució empresarial.

Les quantitats aportades per l’empresa que derivin d’una decisió del treballador tindran la consideració d’aportacions del treballador.

Les aportacions pròpies que l’empresari individual realitzi a plans de pensions d’ús dels quals, al seu torn, sigui promotor i partícip, es consideraran com a contribucions empresarials, a l’efecte del còmput d’aquest límit.

8. Formació professional

Es recull l’aplicació dels fons procedents de la quota de formació professional al finançament del sistema de formació professional per a l’ocupació, a fi d’impulsar i estendre entre les empreses i els treballadors ocupats i aturats una formació que respongui a les seves necessitats del mercat laboral i contribueixi al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.

En concret, s’atribueix al Servei Públic d’Ocupació Estatal la gestió dels programes de formació professional per a l’ocupació que li corresponguin normativament, amb càrrec als crèdits en el seu pressupost de despeses. Cal destacar també que almenys el 50 % dels fons previstos per a aquests programes es destinarà d’entrada al finançament de les despeses d’execució d’iniciatives formatives dirigides prioritàriament a treballadors ocupats, accions per a la capacitació per al desenvolupament de funcions de negociació col·lectiva i el diàleg social, i les despeses de funcionament i inversió de la Fundació Estatal per a la Formació en l’Ocupació.

Igualment, es contempla la gestió pel Servei Públic d’Ocupació Estatal dels serveis i programes finançats amb càrrec a la reserva de crèdit del seu pressupost de despeses.

9. Modificació del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS)

Es modifica l’art. 20.1 LGSS: fins ara, només podien obtenir reduccions, bonificacions o qualsevol altre benefici en les bases, tipus i quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta, les empreses i altres subjectes responsables del compliment de l’obligació de cotitzar que s’entengui que es trobin al corrent en el seu pagament en la data de la seva concessió; a partir de la reforma, l’àmbit subjectiu s’exigeix “trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions amb la Seguretat Social amb relació a l’ingrés per quotes i conceptes de recaptació conjunta, així com respecte de qualsevol altre recurs de la Seguretat Social que sigui objecte de la gestió recaptatòria de la Seguretat Social, en la data de la seva concessió”.

També hi ha novetats en el règim jurídic aplicable al personal que exerceix funcions executives en dependència del director gerent de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, i en la validesa a l’efecte de prestacions de quotes anteriors a l’alta en el RETA (és a dir, la producció d’efectes en les prestacions, després de l’ingrés amb el corresponent recàrrec i interessos, en cas de no sol·licitar l’alta malgrat reunir els requisits exigibles): aquesta circumstància només serà de plena aplicació respecte de les altes formalitzades a partir de l’1 de gener de 1994, però respecte de les altes anteriors a aquesta data només serà aplicable a les prestacions causades des de l’1 de gener de 2022.

10. Cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu

Es modifica l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors assenyalant que la reducció de jornada per a la cura d’un menor afectat per càncer, o per qualsevol malaltia greu, es podrà estendre fins als vint-i-tres anys sempre que persisteixi la necessitat de la cura directa, contínua i permanent. Addicionalment, aquest dret a la reducció de jornada es podrà exercitar pels qui, si escau, siguin el cònjuge o parella de fet del malalt.

11. Modificació de la Llei que estableix l’ingrés mínim vital

Des d’ara, les comunitats autònomes de règim foral assumiran, amb referència al seu àmbit territorial, les funcions i serveis corresponents que en aquesta norma s’atribueixen a l’Institut Nacional de la Seguretat Social així com, en atenció al sistema de finançament d’aquestes hisendes forals, el pagament, en relació amb la prestació econòmica no contributiva de la Seguretat Social de l’ingrés mínim vital, en els termes que s’acordi.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.