En què consisteix el recàrrec de les prestacions derivades d’accident de treball o malaltia professional?

Si un empleat sofreix un accident per l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos, l’empresa es pot veure obligada a pagar un recàrrec del 30% i el 50% de la quantia de la prestació.

Una de les obligacions empresarials és vetllar per la salut dels treballadors, i per a això, està obligat a complir totes les exigències relacionades amb la prevenció de riscos laborals.

Per això, quan existeix un accident de treball o malaltia professional ocasionat com a conseqüència d’una infracció de les normes de prevenció de riscos laborals, l’empresari estarà obligat a abonar un recàrrec de les prestacions a les quals té dret el treballador.

Recàrrec de les prestacions

El recàrrec de prestacions per accident laboral és un dret del treballador, i una obligació de l’empresari, que consisteix a incrementar la quantia que es percep de la prestació derivada d’un accident de treball o malaltia laboral quan la seva causa hagi estat per l’incompliment de la Llei general de prevenció de riscos laborals de l’empresari.

L’article 164 de la Llei General de la Seguretat Social estableix que totes les prestacions econòmiques que tinguin la seva causa en accident de treball o malaltia professional s’augmentaran, segons la gravetat de la falta, d’un 30 a un 50 per cent, quan la lesió es produeixi per equips de treball o en instal·lacions, centres o llocs de treball que no tinguin els mitjans de protecció reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions, o quan no s’hagin observat les mesures generals o particulars de seguretat i salut en el treball, o les d’adequació personal a cada treball, tenint en compte les seves característiques i de l’edat, sexe i altres condicions del treballador.

Perquè tingui lloc l’aplicació del recàrrec s’han de donar les següents condicions:

• S’ha de produir un accident de treball o una malaltia professional que comporti el reconeixement d’una prestació econòmica de la seguretat social per al treballador o els seus beneficiaris en cas de defunció. És a dir, sense prestació associada, no hi pot haver recàrrec.
• Ha d’existir un incompliment o inobservança de la normativa sobre prevenció de riscos laborals per part de l’empresari. El recàrrec sanciona la infracció de normes de prevenció.
• Ha d’existir una adequada relació causal entre el comportament de l’empresari i el resultat lesiu sofert pel treballador. L’accident causat ha de tenir la seva causa en la infracció de normes de seguretat en el treball. El nexe causal que s’exigeix es pot trencar davant d’una actuació de tercer aliè a l’empresa, la força major o la imprudència temerària del treballador. Aquesta última pot determinar el grau de responsabilitat de l’empresari i fins i tot la seva exoneració.

 

Atenció.La responsabilitat del pagament del recàrrec recaurà directament sobre l’empresari infractor i no podrà ser objecte de cap assegurança, serà nul de ple dret qualsevol pacte o contracte que es realitzi per a cobrir-la, compensar-la o transmetre-la.

La responsabilitat és independent i compatible amb les de tot ordre, fins i tot penal, que puguin derivar-se de la infracció.

Procediment

La competència per declarar la responsabilitat està atribuïda al Director Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de la província on l’interessat tingui el seu domicili, a instàncies del beneficiari o després d’actuació de la Inspecció de Treball, mitjançant informe motivat o sobre resolució de l’autoritat laboral amb tràmit d’audiència a l’empresari perquè efectuï les al·legacions oportunes.

El procediment habitual és que la Inspecció de Treball, quan coneix l’existència d’un accident de treball o malaltia professional que pot donar lloc a un recàrrec per falta de mesures de seguretat, realitzi un informe, amb una proposta de recàrrec i el remeti a l’INSS perquè en tramiti l’expedient i si escau acordi el recàrrec.

Per al cas que això no succeeixi, pot succeir que la inspecció de treball no coneix l’existència d’un accident de treball, haurà de ser el treballador el qui sol·liciti a l’INSS l’inici de l’expedient. Iniciat l’expedient, l’INSS posa en coneixement de totes les parts implicades, entre elles, l’empresa, de l’obertura de l’expedient.

Una vegada presentat l’escrit, el termini màxim per a resoldre l’expedient de recàrrec per part de l’INSS és de 135 dies hàbils.

En cas que transcorri aquest termini sense que existeixi una resolució expressa s’hauran d’iniciar les reclamacions judicials oportunes, ja que s’entendrà el silenci administratiu com la denegació del dret al recàrrec de prestacions.

El termini de prescripció per reclamar el recàrrec de prestacions és de 5 anys i s’inicia quan l’última prestació ha estat reconeguda. Per exemple, si es reconeix una incapacitat permanent, sis mesos després d’un accident laboral, es considerarà com a primer dia per a reclamar el recàrrec, després del reconeixement de la incapacitat permanent.

No obstant això, els efectes econòmics d’aquesta prestació, només es pot retrotreure 3 mesos des de la corresponent sol·licitud o reclamació. És a dir, si es concedeix no es retrotreuen les conseqüències des de la data de l’accident o de la consideració de malaltia professional, sinó des de la sol·licitud.

Normativa aplicada:

• Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social. Art. 164.
• Reial decret 1300/1995, de 21 de juliol, pel qual es desenvolupa, en matèria d’incapacitats laborals del sistema de la Seguretat Social, la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social. Art. 1.1.e).
• Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social. Art. 22.9.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.