Quina retenció haig d’aplicar sobre els endarreriments pagats en la meva empresa?

Moltes empreses retenen el tipus fix del 15% sobre els endarreriments que satisfan. Però aquest tipus fix només s’aplica en alguns casos. El determinant és el moment de l’exigibilitat d’aquestes quantitats.

A vegades a les empreses li sorgeixen els dubtes sobre el tipus de retenció que han d’aplicar als treballadors quan abonen diferències retributives corresponents a exercicis anteriors. Quina quantitat cal retenir sobre els endarreriments? És possible aplicar un tipus fix del 15% sempre?

La Llei de l’IRPF regula la imputació temporal dels rendiments del treball i estableix, com a regla general, que els rendiments del treball s’imputen al període impositiu en què són exigibles pel seu perceptor. Al costat d’aquesta regla general, la Llei conté certes regles especials, entre elles, disposa el següent:

1. a) Quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en què adquireixi fermesa.
2. b) Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents a aquells en què van ser exigibles, se’ls imputessin, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec. Quan concorrin les circumstàncies previstes en el paràgraf a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles en el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

L’autoliquidació es presentarà en el termini que media entre la data en què es percebin i el final del termini de declaracions per l’impost immediat següent.

Quant al tipus de retenció, el Reglament de l’IRPF, estableix que la retenció a practicar sobre els rendiments del treball serà el resultat d’aplicar a la quantia total de les retribucions que se satisfacin o abonin, el tipus de retenció que correspongui. En concret estableix un tipus del 15% per als endarreriments que corresponguin imputar a exercicis anteriors.

Moltes empreses retenen el tipus fix del 15% sobre els endarreriments que satisfan. Però aquest tipus fix només s’aplica en alguns casos. Com hem vist, el determinant és el moment de l’exigibilitat d’aquestes quantitats:

• Si aquestes diferències són exigibles després de la publicació d’un conveni o després d’una sentència que reconeix les diferències a favor del treballador, el correcte és sumar aquestes retribucions als ingressos de l’any i regularitzar el tipus de retenció segons aquesta xifra. Això és així atès que aquests imports són exigibles en aquest moment (l’any en qüestió).

• Ara bé, si les quanties van ser exigibles en altres anys i s’abonen ara (per exemple, si no es van pagar en el seu moment perquè l’empresa travessava per dificultats i no tenia liquiditat per a afrontar el pagament), procedeix aplicar un tipus fix de retenció del 15%.

Atenció.Si l’endarreriment deriva d’un litigi (perquè es discutia si s’havia de pagar o no un concepte, o la seva quantia), les sumes són exigibles en el moment en què la resolució judicial adquireixi fermesa. Per tant, la retenció serà la que s’estigui aplicant en aquest moment, i no el tipus fix del 15%.

Verifiqui si el pagament dels endarreriments suposa la regularització del tipus aplicable, en canviar les remuneracions inicialment previstes a l’hora de calcular la retenció.

Exemple

El 30 d’abril del 2018 un treballador va percebre unes diferències retributives corresponents als períodes 2012 a 2018. Les diferències corresponents al període comprès entre l’1 de gener del 2012 i el 30 de juny del 2015, van ser reconegudes per sentència judicial de data 15 de febrer del 2017, que va ser objecte de recurs per l’empresa que va ser inadmès a tràmit el 12 de març del 2018.

En aquest cas, quant a la imputació temporal:

1a Procedirà imputar al període impositiu en el qual la resolució judicial hagi adquirit fermesa (2018) els rendiments compresos entre l’1 de gener del 2012 i el 30 de juny del 2015, reconeguts en la resolució judicial.

2a Els rendiments no compresos en l’àmbit de la resolució judicial, això és els posteriors a 30 de juny del 2015, s’imputen en el respectiu període impositiu de la seva exigibilitat.

Respecte a la retenció aplicable:

Als rendiments satisfets en compliment de sentència, això és els compresos entre l’1 de gener del 2012 i el 30 de juny del 2015, no tenen per si mateixos i a l’efecte de retencions la consideració d’endarreriments, i la retenció es determina conforme al que es disposa en el procediment general aplicable sobre els rendiments del treball.

Finalment la retenció dels rendiments satisfets no compresos en l’àmbit de la sentència, compresos entre l’1 de juliol del 2015 i 31 de desembre del 2017, que es perceben en un període impositiu posterior al de la seva imputació, es practicarà aplicant el tipus del 15 per cent sobre els rendiments íntegres.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.