MODIFICACIONS EN LA LLEI CONTRA LA MOROSITAT EN LES OPERACIONS COMERCIALS

Al BOE del dia 23 de febrer es publicà el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, que conté una sèrie de mesures de suport a l’emprenedor, pimes i els autònoms, d’índole molt diferent, de les quals destaquem ara aquelles dirigides a reduir la morositat en les operacions comercials.

 

Tant en l’àmbit de la Unió Europea com en l’espanyol, es veu amb gran preocupació la morositat en el pagament de deutes contractuals entre empreses i els seus llargs terminis, perquè pot afectar la pròpia supervivència de les empreses.

 

Canvis en la Llei 3/2004 per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials

 

La Directiva 2000/35/CE va establir mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Es va traslladar al nostre ordenament jurídic a través de la Llei 3/2004, de 29 de desembre. Aquesta llei va ser modificada per la Llei 15/2010, de 5 de juliol, anticipant mesures europees de reforma. La Directiva 2011/7/UE va substituir l’anterior Directiva de l’any 2000/35/CE.

 

Ara, aquest Reial decret llei 4/2013 torna a modificar la Llei 3/2004, encara que el dret espanyol, després de la reforma de 2010, ja complia, en línies generals, amb les noves exigències de la Unió Europea, amb la qual cosa s’acaba d’incorporar la nova Directiva.

 

Aquestes són les principals modificacions:

 

 

• ·         S’unifica en 30 dies el termini de pagament a falta d’acord entre les parts, si bé es manté la regla que no hi ha acord quan el termini sigui superior a 60 dies.

 

• ·         Es concedeix un termini especial, en casos que es pacti un procediment d’acceptació o comprovació de productes o serveis, que no podrà ser superior a 30 dies i el pagament s’haurà d’efectuar en els 30 dies següents.

 

• ·         El termini comença a comptar des de la data de recepció efectiva dels béns o de la prestació dels serveis, i s’adapta conseqüentment la data d’inici en els casos de remissió de factures per mitjans electrònics.

 

• ·         Es manté la referència a l’acumulació de factures i s’estableix en 15 dies el període màxim d’acumulació.

 

• ·         S’incorpora la previsió relativa als calendaris de pagament i com es calcularan els interessos en el cas que algun dels terminis no s’aboni en la data pactada.

 

• ·         Es reforma el tipus legal d’interès de demora que el deutor estarà obligat a pagar, que passa de set a vuit punts percentuals als quals s’hi ha de sumar el tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu en la seva operació principal de finançament més recent.

 

• ·         En la indemnització por costos de cobrament es preveu que en tot cas s’han d’abonar al creditor una quantitat fixa de 40 euros, sense necessitat de petició prèvia, que s’afegiran a la quantitat resultant de la reclamació que segueix corresponent-li per les despeses en què es va incórrer per aconseguir el cobrament de la quantitat deguda.

 

• ·         Desapareix el límit del 15% d’aquesta indemnització, que es calculava sobre el deute principal. En aquesta indemnització es podran incloure, entre altres, les despeses que la mora ha comportat per al creditor per la contractació d’un advocat o d’una agència de gestió de cobrament.

 

• ·         S’inclouen entre les clàusules abusives i, per tant nul·les, les que excloguin la indemnització per costos de cobrament, les quals seran contràries a la llei, tret que el deutor demostri que l’exclusió no és abusiva.

 

• ·         Es preveu que la infracció d’aquesta llei es produeixi a través de pràctiques comercials, que també reben la qualificació d’abusives i tindran el mateix règim d’impugnació.

 

• ·         Tots els contractes fins i tot els signats abans de l’entrada en vigor del Reial decret llei 4/2013 quedaran sotmesos a la Llei 3/2004, tenint en compte la nova redacció, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor.

 

 

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir respecte d’això.