#623
L’ACTA NOTARIAL DE LA JUNTA GENERAL DE SOCIS
Qualsevol soci (o diversos socis conjuntament) que sigui titular d’un determinat percentatge (5% en el cas de societats de responsabilitat limitada, i 1% en el de les societats anònimes, excepte previsió estatutària que hagi minorat aquests percentatges), té dret a exigir als administradors la presència d’un notari que estengui acta de la junta general.
Una qüestió a tenir present i desconeguda en moltes ocasions, és el dret que correspon als socis a sol·licitar la presència en la junta general de socis, d’un notari que estengui acta notarial de la reunió.
L’acta notarial és un document testimonial que recull per escrit l’existència, vàlida formació i exacte contingut de l’esdevingut en el si de la junta, complint en aquest sentit la mateixa finalitat probatòria que l’acta ordinària, “amb el valor afegit que en ser un document públic queda sota la fe del notari els fets en ella consignats”.
Competència exclusiva dels administradors per efectuar el requeriment notarial
D’acord amb l’article 203 de la Llei de societats de capital, els administradors podran requerir la presència de notari perquè estengui acta de la junta general i estaran obligats a fer-ho sempre que, amb 5 dies d’antelació al previst per a la celebració de la junta, ho sol·licitin socis que representin, almenys, l’1% del capital social en la societat anònima o el 5% en la societat de responsabilitat limitada. En aquest cas, els acords només seran eficaços si consten en acta notarial.
L’acta notarial no se sotmetrà a tràmit d’aprovació, tindrà la consideració d’acta de la junta i els acords que hi constin es podran executar a partir de la data del seu tancament.
Els honoraris notarials seran de càrrec de la societat.
Acta notarial de la junta
El notari que hagués estat requerit pels administradors per assistir a la celebració de la junta i estendre acta de la reunió, jutjarà la capacitat del requeridor i, tret que es tracti de junta o assemblea universal, verificarà si la reunió ha estat convocada amb els requisits legals i estatutaris, denegant-la en un altre cas.
Una vegada acceptat el requeriment, el notari es personarà en el lloc, data i hora indicats en l’anunci, i procedirà a assegurar-se de la identitat i dels càrrecs de president i secretari de la reunió.
Constituïda la junta, preguntarà a l’assemblea si existeixen reserves o protestes sobre les manifestacions del president relatives al nombre de socis concurrents i al capital present.
A més de les circumstàncies generals derivades de la legislació notarial i registral, el notari donarà fe dels següents fets o circumstàncies:
1a De la identitat del president i secretari, expressant els seus càrrecs.
2a De la declaració del president d’estar vàlidament constituïda la junta i del nombre de socis amb dret a vot que concorren personalment o representats i de la seva participació en el capital social.
3a Que no s’han formulat pels socis reserves o protestes sobre les anteriors manifestacions del president i, en cas contrari, del contingut de les formulades, amb indicació del seu autor.
4a De les propostes sotmeses a votació i dels acords adoptats, amb transcripció literal d’unes i les altres, així com de la declaració del president de la junta sobre els resultats de les votacions, amb indicació de les manifestacions que s’haguessin fet constar en acta.
5a De les manifestacions d’oposició als acords i altres intervencions quan així se sol·liciti, consignant el fet de la manifestació, la identificació de l’autor i el sentit general d’aquella o el seu tenor literal si es lliurés text escrit al notari, que quedarà unit a la matriu.
El notari podrà excusar la ressenya de les intervencions que, al seu judici, no fossin pertinents per mancar de relació amb els assumptes debatuts o amb els extrems de l’ordre del dia. Quan apreciés la concurrència de circumstàncies o fets que poguessin ser constitutius de delicte podrà interrompre la seva actuació fent-ho constar en l’acta.
Si les sessions es perllonguen durant dos dies consecutius o més, la reunió de cada dia es consignarà com a diligència diferent en el mateix instrument i per ordre cronològic.
En cap cas el notari qualificarà la legalitat dels fets consignats en l’instrument.
La diligència relativa a la reunió, estesa pel notari en el propi acte o, ulteriorment, en el seu estudi amb referència a les notes preses sobre el lloc, no necessitarà aprovació, ni caldrà ser signada pel president i el secretari de la junta.
L’acta notarial tindrà la consideració d’acta de la junta i, com a tal, es transcriurà en el llibre d’actes de la societat.
En la pràctica, la fe pública notarial és útil a fi de deixar constància fefaent del que realment ha succeït en la junta general. Així, per exemple, pot quedar degudament acreditat per part del notari que els administradors han aclarit als socis totes les qüestions que hagin posat de manifest o, per contra, els socis minoritaris poden tenir la certesa que es deixarà constància en cas contrari, en els casos en els quals això hagi succeït així.
En definitiva, l’acta notarial es tracta d’un recurs de gran utilitat que convé acudir-hi en tots aquells casos en els quals existeixi un conflicte entre els socis d’una companyia mercantil.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.