ELS PERMISOS PER MATRIMONI, NAIXEMENT I DEFUNCIÓ S’HAN DE GAUDIR A PARTIR DEL PRIMER DIA LABORABLE

El Tribunal Suprem, en la seva sentència del 13 de febrer de 2018, introdueix importants canvis en la interpretació que fins ara es realitzava sobre l’aplicació efectiva de les llicències retribuïdes (els permisos de matrimoni, naixement i defunció), ja que fins ara, excepte algunes excepcions, el còmput començava a comptar l’endemà de l’esdeveniment del fet que donava origen als dies de permís retribuït. La sentència estableix clarament que els permisos retribuïts per matrimoni (15 dies) i per naixement d’un fill o per defunció d’un familiar (dos dies) s’han de començar a computar a partir de la primera jornada laborable que segueixi al fet que el motiva.

Segons la sentència la data d’inici del període de gaudi d’alguns permisos regulats en l’art. 37.3 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (LET), en concret “els permisos de matrimoni, naixement i defunció no computaran en dies no laborables”.

Així, si un treballador té un fill un dissabte, i aquest cap de setmana no treballava, bé per tenir una jornada de dilluns o divendres, bé perquè coincideix amb el seu descans setmanal, el seu permís de dos dies pel naixement de fill no començaria a comptar fins al dilluns, que és quan s’hauria d’incorporar a la feina.

Aquesta sentència resol el recurs interposat contra la sentència dictada en procés de conflicte col·lectiu per l’Audiència Nacional (AN), consisteix a interpretar l’art. 28.1 del conveni col·lectiu estatal de contact center, sobre quin ha de ser el dia inicial per al gaudi dels dies de permís retribuït. En concret, el treballador demandant sol·licita que el còmput dels permisos per matrimoni, naixement de fill i defunció d’un familiar, s’iniciés el primer dia laborable següent al del fet causant, quan aquest fet succeís en dia no laborable.

Apartant-se de la tesi de l’AN basada en la interpretació literal del conveni, la sentència, s’acull a les diverses possibilitats interpretatives previstes en l’art. 3.1 del conveni col·lectiu per afirmar que «una interpretació lògic-sistemàtica i finalista del precepte convencional» suposa que el permís, o el que és el mateix, faltar a la feina per una causa justificada, s’ha de dur a terme en dia laborable, «ja que en dia festiu no fa falta». Per tant, si el dia en què es produeix el fet que justifica el permís no és laborable és clar que no s’inicia el permís per matrimoni, naixement de fill o defunció de familiar fins al primer dia laborable que el segueixi.

Per a la Sala aquesta conclusió no desvirtua l’expressió del conveni col·lectiu que diu «i des que ocorri el fet causant», ja que indica que el permís només es pot gaudir a partir del fet causant i no abans, ja que aquí la conjunció «i» és condicional i expressiva de la condició imposada per al gaudi del permís: només a partir de la producció del fet que el motiva. Per això, el dia inicial ha de coincidir amb un dia laborable: el primer que segueixi al firat en el qual es va produir el fet causant.

Per a l’Alt Tribunal, la rúbrica del precepte convencional «permisos retribuïts» ens mostra que els permisos es concedeixen per al seu gaudi en dies laborables, ja que en dies festius no cal demanar-los perquè no es treballa, la qual cosa corrobora el primer paràgraf de l’article interpretat en dir «Els treballadors… podran absentar-se del treball, amb dret a retribució…», absència que, segons aquest tenor literal, no té rellevància quan es produeix en dia firat.

La solució aportada la corrobora, segueix la Sentència, l’art. 37.3 de l’ET que, en regular el descans setmanal, les festes i els permisos disposa que «el treballador… es podrà absentar del treball amb dret a remuneració…» en els supòsits que enumera i que coincideixen amb els que ens ocupen en termes que evidencien que el permís es dóna per absentar-se del treball en dia laborable, ja que en dia festiu no fa falta, qüestió diferent de la del còmput dels dies del permís iniciat.

Pel que es refereix al dia inicial de gaudi dels permisos, el TS, entén, que com que el conveni parla «d’absentar-se del treball amb dret a retribució» el dia inicial del gaudi d’aquests permisos no pot ser un dia firat, sinó el primer dia laborable que segueixi a aquell en què es va produir el fet que dóna dret al permís, ja que el conveni no diu altra cosa, ja que solament indica que el dret es pot gaudir només «des que succeeixi el fet causant», per la qual cosa una altra solució, assevera la Sala IV, «podria portar a l’absurd de privar del permís, o de dies de permís, en els supòsits en què el fet causant esdevé a l’inici de diversos dies firats seguits, la qual cosa és contrari a l’esperit de l’art. 37.3 de l’ET i a la norma convencional».

El TS reitera que correspon al conveni col·lectiu d’aplicació -en cada cas- regular les condicions per al gaudi dels permisos retribuïts que milloraran, per no poder reduir, els establerts en l’art. 37.3 de l’ET , i se’n pot fixar en cada cas la data d’inici i durada.

La sentència és aplicable directament sobre el conveni col·lectiu d’àmbit estatal del sector de contact center, però s’ha de tenir-se en compte en tots els casos en els quals el debat versi sobre l’inici del gaudi d’un permís «amb dret a retribució». En aquests casos el TS -a l’espera de confirmació jurisprudencial amb nova sentència- sembla haver assentat les bases perquè el primer dia per al còmput del gaudi del permís retribuït per matrimoni, naixement de fill, i defunció de familiar hagi de ser laborable.

En cap cas la doctrina sembla aplicable a vacances, dies compensatoris per excés de jornada, IT, maternitat, paternitat o qualsevol altra suspensió de la relació laboral, o en aquells casos en els quals el conveni especifiqui aquesta qüestió. No obstant això, els tribunals amb tota probabilitat seguiran a partir d’ara el criteri del TS, ja que una gran part dels convenis no regulen res sobre quan s’han d’iniciar aquests permisos retribuïts.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.