COM AFECTA TREBALLAR EN DOS PAÏSOS O MÉS DE LA UNIÓ EUROPEA EN ELS DRETS DE LA SEGURETAT SOCIAL?

Cada vegada són més habituals les vides laborals que transcorren en diversos països, màximament si parlem de països dins de la Unió Europea, i ens podem preguntar a quines prestacions de Seguretat Social tenim dret si hem treballat en diversos països de la Unió Europea?

A grans trets, si hem treballat en diversos països de la Unió Europea, hem de cenyir-nos als reglaments europeus 883/2004 i 987/2009, que són els que s’apliquen per a la coordinació dels sistemes de Seguretat Social dels estats membres de la Unió Europea, Suïssa i altres estats de l’Espai Econòmic Europeu. Donen cobertura tant als nacionals d’aquests estats com als de tercers països amb residència legal en ells. En el cas del Regne Unit, segueix vigent de moment la legislació actual, a l’espera de concretar-se la seva sortida de la Unió Europea.

Ha de tenir en compte que per tenir dret a les prestacions, es poden sumar els períodes d’assegurança, ocupació o residència complerts en qualsevol estat membre de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu o a Suïssa.

Les prestacions contributives les podrà percebre amb independència d’on resideixi dins de la Unió, de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa. No obstant això, les prestacions no contributives només es poden percebre al territori de l’estat en què resideixi i conformement a la seva legislació.

Vegem per cada prestació:

• Prestacions de vellesa i supervivència: aquí s’inclouen la jubilació, la viduïtat i l’orfandat. Als períodes de cotització espanyols se sumen els períodes d’assegurança o residència coberts sota la legislació d’altres estats membres.

La institució competent de cada estat en el qual hagi treballat, ha de fer un doble càlcul. D’una banda, calcularà la pensió per legislació interna com si només hagués treballat en aquest estat. I, per un altre, farà el càlcul per totalització dels períodes d’assegurança/residència complerts al llarg de tota la vida laboral en aquest i altres estats. L’interessat té dret a rebre l’import més elevat dels dos.

Atenció. Les prestacions contributives es poden percebre amb independència d’on es visqui, però les no contributives només es perceben en l’estat de residència i conformement a la seva legislació

• Prestacions de malaltia, maternitat i paternitat

Per al seu reconeixement, se sumaran, si fos necessari, els períodes d’assegurança, ocupació o residència coberts per la legislació d’un altre país. L’assistència sanitària es reconeix, d’acord amb la seva legislació, pel país en el qual estigui assegurat el treballador o, en el cas de ser pensionista, pel país responsable de la pensió. Es proporciona al país on es trobi el beneficiari.

• Prestacions d’invalidesa

Hi ha dos tipus de legislacions en aquest sentit. D’una banda, trobem la legislació dels països en els quals és igual el temps d’assegurança o residència a l’hora de calcular l’import de la pensió (tipus A), i de l’altra, totes les altres (tipus B). En el primer cas hi ha Estònia, Grècia, Irlanda, Letònia i el Regne Unit, i en el segon, els altres.

En el cas de les legislacions del tipus A, serà competent l’estat la legislació del qual fos aplicable a la persona al moment de sobrevenir-li la malaltia que dóna lloc a la incapacitat permanent. Quant a les legislacions de tipus B, se sumen els períodes cotitzats a Espanya als cotitzats en altres estats, igual que en les prestacions de vellesa i supervivència.

• Prestacions d’accident de treball i malaltia professional

El dret a percebre una d’aquestes prestacions es determina pel país la legislació del qual sigui aplicable al moment de produir-se l’accident o contreure’s la malaltia.

• Subsidis de defunció

El país competent, és a dir, aquell on el treballador mort estigués assegurat, reconeix el dret a aquesta prestació amb independència del lloc on s’hagi produït la defunció.

• Prestacions de prejubilació

No es totalitzen els períodes d’assegurança o de residència.

• Prestacions familiars

Qualsevol persona tindrà dret, pels membres de la seva família que resideixen al territori de qualsevol estat membre, a les prestacions familiars conformement a la legislació del país competent.

La resta de països

Quan el treballador presta els seus serveis en algun país que no forma part de la Unió Europea i amb els quals Espanya no ha subscrit un conveni bilateral (Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Equador, Estats Units, Filipines, Japó, el Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana, Rússia, Tunísia, Turquia, Ucraïna, Uruguai, Veneçuela,…), pot succeir que coexisteixin les obligacions de cotitzar en tots dos països de forma simultània i, en conseqüència, que el treballador percebi prestacions de la Seguretat Social de tots dos països.

En aquest supòsit, tan sols es pot determinar la legislació de Seguretat Social aplicable acudint a la legislació interna dels països als quals prestarà els seus serveis.

Font: Revista Activa. Seguridad Social

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.