DES DE L’1 DE GENER DEL 2018 ELS AUTÒNOMS PODRAN DEDUIR EN EL SEU IRPF LES DESPESES DE SUBMINISTRAMENTS DE L’HABITATGE I LES DESPESES DE MANUTENCIÓ INCORREGUDES EN EL DESENVOLUPAMENT DE

Com ja l’hem informat, la nova Llei 6/2017 de reformes urgents del treball autònom introdueix, a partir del 2018, en la Llei de l’IRPF una nova regulació relativa a dues despeses deduïbles dels rendiments nets de les activitats econòmiques en estimació directa: despeses per subministraments d’electricitat, gas, aigua i telecomunicacions (telefonia i internet) quan l’empresari o professional exerceixi la seva activitat en el seu propi habitatge habitual i despeses de manutenció del titular de l’activitat.

Despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecte a l’activitat econòmica

Quant a la deduïbilitat de les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecte a l’activitat econòmica, s’estableix que tenen la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net en estimació directa les despeses de subministraments d’aquest habitatge, com són l’aigua, el gas, l’electricitat, la telefonia i internet, en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, excepte que es provi un altre percentatge.

El procediment per calcular l’import deduïble d’aquestes despeses es mostra a través del següent exemple:

• L’habitatge habitual d’un contribuent té 100 m². El contribuent afecta a l’activitat econòmica que desenvolupa 40 m². Les despeses anuals per subministraments ascendeixen a 5.000 euros.
• Proporció de l’habitatge habitual afecte: 40 m² / 100 m² = 40%
• Percentatge de deducció = 30% x 40% = 12%
• Despeses deduïbles: 5.000 € x 12% = 600 €

Quin criteri tenia Hisenda abans de la reforma?

Hisenda fins ara admetia amb caràcter general la possibilitat de deduir les despeses de titularitat o lloguer dels immobles, en la proporció en la qual es trobi la part afecta en relació amb la superfície total (amortització o quota de lloguer, comunitat, IBI, taxa d’escombraries, despeses de finançament, assegurances, etc.). No obstant això, ha negat durant anys la possibilitat de deduir les despeses dels subministraments necessaris per a l’habitabilitat de l’immoble, en considerar que solament era possible la seva deducció si es demostrava que el consum estava vinculat exclusivament a l’activitat econòmica, la qual cosa solament era possible si es disposava d’un doble comptador de cada subministrament.

No obstant això, diverses resolucions judicials s’havien manifestat en contra d’aquest criteri administratiu, assenyalant que aquest criteri no tenia cap base legal, considerant que no és lògic negar la deducció d’aquells subministraments sense els quals no és factible l’ús de l’immoble.

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) també s’ha pronunciat a favor de la deduïbilitat parcial de les despeses de subministraments, si bé va considerar que per a la determinació de l’import deduïble no era suficient amb determinar la proporció entre els metres quadrats de l’habitatge afectes a l’activitat econòmica en relació amb la superfície total, sinó que caldria tenir en compte els dies laborables i les hores en què s’exercia l’activitat econòmica en l’immoble. 

Atenció IVA. A diferència de l’IRPF, en l’IVA, excepte en el cas dels béns d’inversió, s’exigeix l’afectació exclusiva a l’activitat dels béns i serveis perquè la quota suportada sigui deduïble, per la qual cosa no es contempla la possibilitat de deducció parcial de les despeses de subministraments quan l’habitatge estigui afecte en part a l’activitat.

Despeses de manutenció del propi contribuent incorregudes en el desenvolupament de l’activitat econòmica

Els contribuents podran deduir per a la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica en estimació directa les despeses de manutenció que compleixin els següents requisits:

• Ser despeses del contribuent.
• Que es realitzin en el desenvolupament de l’activitat econòmica.
• Que es produeixin en establiments de restauració i hostaleria.
• S’hauran d’abonar utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament.
• Amb els límits quantitatius establerts reglamentàriament per a les dietes i assignacions per a despeses normals de manutenció dels treballadors, això és, amb caràcter general, 26,67 € si la despesa es produeix a Espanya o 48,08 € si és a l’estranger, quantitats que es dupliquen, al seu torn, si es pernocta com a conseqüència del desplaçament.

Atenció. No s’exigeix que la despesa es realitzi en una localitat diferent d’aquella en la qual es troba el centre de treball o el domicili, per la qual cosa aquest no és un requisit que hagin de complir els empresaris i professionals a aquests efectes.

S’haurà de justificar la despesa mitjançant la corresponent factura i també s’haurà de provar la seva vinculació amb el desenvolupament de l’activitat i la seva correlació amb els ingressos. 

Fins ara, els empresaris i professionals ja dedueixen com a despesa els imports reflectits en les factures quan els àpats tenen relació amb l’activitat econòmica, si bé l’Administració tracta d’evitar en els procediments de comprovació que per aquesta via s’acabin deduint despeses personals o d’oci. Això ha generat una enorme conflictivitat, tant per la dificultat de la justificació de la vinculació de la despesa amb l’activitat com per la determinació de la quantia deduïble. El que fa la reforma és, d’una banda, sotmetre la deducció de la despesa a determinats requisits i, de l’altra, limitar l’import deduïble.

Atenció IVA. Aquesta limitació de la despesa deduïble a l’efecte de l’IRPF tindrà repercussió a l’efecte de l’IVA, ja que en aquest impost solament s’admet la deducció de les quotes suportades en àpats quan les despeses siguin deduïbles en l’IRPF o en l’impost sobre societats. Per tant, a partir del 2018 les quotes suportades solament seran deduïbles sobre la base que tingui la consideració de despesa deduïble en l’IRPF, tot i que la factura sigui d’un import més elevat. Així en el cas d’una factura de 100 €, més el corresponent IVA del 10%, per un àpat realitzat en territori espanyol quan el contribuent no hagi pernoctat en municipi diferent del seu lloc de treball o residència, la quota deduïble ascendirà a 2,67 € (10% s/26,67).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.