VIGILI AMB ELS PAGARÉS!

A l’hora d’acceptar un pagaré com a mètode de pagament, s’han de tenir en compte una sèrie de recomanacions per evitar riscos d’impagaments. 

El pagaré és un compromís de pagament pel qual una empresa o professional es compromet a pagar a una altra companyia o autònom una quantitat de diners especificada en una data determinada. Els pagarés permeten a les empreses ajornar, d’alguna manera, el pagament d’un producte o un servei per poder aconseguir liquiditat en aquest període. A més, gràcies al descompte de pagarés, és possible reduir el risc d’impagament, i avançar el cobrament d’aquest pagaré.

Però vigili, cal conèixer els mecanismes de reclamació en el supòsit que no resulti atès al seu venciment.

Els elements principals d’un pagaré són:

Elements personals:

• El signant del pagaré és qui subscriu una promesa de pagament futura
• El prenedor és la persona designada en el benefici de la qual s’efectua aquesta promesa
• L’endossatari és la persona que rep el pagaré del prenedor per endós qui al seu torn el pot endossar; a l’últim d’ells se’l denomina forquilla
• L’avalador pot garantir el pagament del pagaré

Totes les persones que emeten, endossen o avalen el pagaré, l’han de signar i mitjançant aquest acte realitzen una declaració de voluntat de tipus canviari que els vincula.

El pagaré és un títol formal i solemne, i ha de contenir determinades mencions exigits per la Llei canviaria i del xec. Aquests requisits són:

• La denominació “pagaré” inserida en el propi text
• Contenir una promesa pura i simple de pagar una quantitat determinada de diners 
• Indicació del venciment de la data de pagament. Hi ha diverses alternatives: (i) data fixa; (ii) a un termini a comptar des de la data d’emissió (dies, mesos, anys); (iii) a la vista; (iv) a un termini a comptar des de la vista. En el supòsit que no es fixi una data, s’entendrà pagador a la vista
• Lloc del pagament
• Nom del prenedor
• Lloc i data de la signatura
• Signatura de l’emissor del pagaré. No s’exigeix el nom, sinó únicament la signatura que ha de ser manuscrita

Què fer en cas d’impagament?

Amb caràcter previ a l’inici d’un procediment judicial, resulta aconsellable amb caràcter general contactar amb el deutor per intentar aconseguir un acord i així liquidar el deute. A títol d’exemple, es pot remetre un burofax o una carta certificada (recomanable amb justificant de recepció), informant de l’import del deute i del termini per al seu pagament, informant així mateix que en cas de rebutjar el pagament s’iniciarien accions judicials amb el perjudici dels costos i despeses que això implicaria al deutor.

També resulta convenient efectuar un esbrinament patrimonial sobre la solvència del deutor (sigui persona física o jurídica), ja que no seria gaire efectiu interposar una acció judicial i encara que es produeixi una sentència favorable, l’absència de béns de titularitat del deutor faria impracticable el cobrament del deute, de manera que la pèrdua de temps i diners (pels honoraris de tercers que han d’intervenir en el procés judicial) suposaria l’assumpció d’un cost addicional al del propi deute.

En cas que les anteriors actuacions no donin resultat, cal acudir a la via judicial. 

En el cas que el deute estigui documentat en un pagaré es pot seguir un procediment judicial específic –judici canviari- que és més ràpid i efectiu que els procediments declaratius (verbal o ordinari si supera 6.000 euros), o monitori quan existeixi un suport documental que acrediti el deute reclamat (factura, comanda, albarà, etc.).

La legítima forquilla d’un pagaré (usualment la persona o entitat que ha subministrat un bé o prestat un servei) té una acció de tipus processal específica per exigir judicialment el seu pagament enfront del signant del pagaré i, eventualment, enfront d’altres obligats canviaris, que es basa exclusivament en el propi títol (pagaré). Aquesta acció es denomina canviària, i s’exigeix la presentació del títol i no és necessària cap altra al·legació sobre el substrat de la relació existent entre les parts, en existir en el propi pagaré una promesa incondicional de pagament.

L’acció canviària es pot dirigir contra les següents persones:

• contra el signant i els seus avalistes (acció directa)
• de retorn contra els endossants i els seus avalistes

És important ressenyar que ambdues accions –directa i de retorn- es poden exercitar de forma conjunta. D’aquesta forma, un aspecte que la jurisprudència ha ratificat consisteix que la forquilla del pagaré pot reclamar l’import íntegre del pagaré a qualsevol de les persones que haguessin posat la seva signatura en el pagaré canviari pel mer fet de constar la signatura.

La quantia reclamable té els següents conceptes: (i) el nominal del pagaré; (ii) l’interès meritat des de la data de venciment del pagaré al tipus d’interès legal incrementat en dos punts percentuals i (iii) despeses del protest, comunicacions i d’altres que es puguin acreditar directament relacionats amb l’impagament del pagaré.

Quant als terminis per interposar l’acció canviària, s’ha de distingir:

• l’acció directa contra el signant que hagi d’abonar el pagaré és de 3 anys des de la data de venciment
• per a l’acció de retorn contra els endossants i avalistes, el termini d’exercici és d’1 any des de la data de protest o declaració equivalent
• en el cas que l’acció de retorn s’exerceixi per un endossant contra els altres, l’acció de retorn té un termini de 6 mesos a comptar des de la data de reemborsament del pagaré

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.